Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2003

Imprimir    Recomanar article
El capellà catòlic Moon Gyu-hyun es manifesta per la pau

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Energia nuclear, assajos nuclears i material radioactiu (162)
Guerra d`Iraq (558)
Política internacional (1336)
Personatges Personatges
Bill Clinton (277)
Colin Powell (99)
George W. Bush (404)
Kim Jong-il (26)
Roh Moo-hyun (8)
Entitats Entitats
Agència Internacional de l`Energia Atòmica (36)
G-7 (29)
Govern de Corea del Nord (5)
Govern de Corea del Sud (4)
Govern de la Xina (25)
Govern dels Estats Units (145)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Corea del Nord (República Popular Democràtica) (53)
Corea del Sud (55)
Estats Units d´Amèrica (EUA) (574)
França (306)
Iran (Rep. Islàmica) (60)
Iraq (196)
Japó (91)
Líban (33)
Xina (104)
32 lectures d'aquest article
6 impressions d'aquest article
Ancorada en l’eix del mal
Corea del Nord
El 2003 l’esclat de la crisi internacional de l’Iraq va posar en evidència la bel·ligerància que també mantenien amb els Estats Units països com ara l’Iran i Corea del Nord, que durant anys havien desenvolupat programes nuclears autònoms i s’havien proveït de material radioactiu a Rússia, amb l’ajut d’algun país europeu com ara França. Quan va declarar la guerra a l’Iraq, el president nord-americà, George W. Bush, també va incloure en l’anomenat eix del mal Corea del Nord i l’Iran, i els va fer advertiments perquè aturessin els programes nuclears. En el cas de Corea del Nord, els advertiments ja venien de lluny.

El 1994 l’administració Clinton va fer un tracte amb les autoritats de Pyongyang per intercanviar ajuts humanitaris i econòmics a canvi del tancament dels reactors nuclears, però Corea del Nord no va voler reeditar aquest tracte amb l’administració Bush. El 2003 Corea del Nord va fer patent la vulneració d’aquests acords i va tirar pel dret, aprofitant el desconcert internacional creat per la crisi de l’Iraq. Amb aquesta actitud va posar en perill tota la zona i, en particular, les negociacions que des de feia anys mantenia amb la veïna Corea del Sud per a la reunificació. També va fer entrar en crisi les relacions amb el Japó, sempre difícils a causa de la invasió japonesa durant la Segona Guerra Mundial.

Així, el 26 de febrer del 2003 Corea del Nord va decidir posar en funcionament el reactor nuclear de la planta de Yongbyon, amb la intenció de fabricar material nuclear que podria ser utilitzat per construir fins a mitja dotzena de bombes atòmiques. La decisió nord-coreana va tenir lloc just després de la visita a Corea del Sud del secretari d’Estat nord-americà, Colin Powell, per assistir a la investidura del president de Corea del Sud, Roh Moo Hyun. Corea del Nord es va mantenir ferma en aquesta actitud fins a mitjans d’any, quan el G-7 va advertir des de la cimera d’Évian sobre la necessitat d’aturar els programes nuclears que Pyongyang justificava per combatre l’“hostilitat” nord-americana.

El desllorigador de la situació va venir de la mà de la Xina, que a partir del setembre va tenir un paper de primer ordre al convèncer el règim comunista de Kim Jong-iI que calia abandonar les seves aspiracions atòmiques. Aquest va ser el primer cop que Pyongyang va admetre la possibilitat de deixar-se inspeccionar per l’Agència Internacional de l’Energia Atòmica (AIEA), però a l’empara d’un tractat de no-agressió amb els Estats Units, cosa que els nord-americans no acceptaven si primer Pyongyang no admetia les inspeccions. Aquest va ser el tarannà de les converses fins a finals d’any, però la tendència semblava progressar cap a la banda dels arguments de xinesos i nord-americans, sobretot després que l’Iran i Líbia s’avinguessin a acceptar les inspeccions de l’AIEA i fessin costat públicament a les tesis occidentals de seguretat i desenvolupament econòmic.

El canvi de signe de la qüestió va ser molt ben vist a Corea del Sud, que no volien posar en perill un desenvolupament d’anys i el tracte de privilegi que rebien per part d’Occident en els mercats internacionals. Amb tot, l’únic pas endavant registrat durant l’any amb els seus veïns del nord va ser l’obertura el mes de juny de la frontera militaritzada per facilitar l’enllaç de les línies ferroviàries tallades des de la guerra (1950-1953), si bé els trens no començarien a circular fins al 2004. Aquesta iniciativa era el resultat d’un projecte decidit a la cimera intercoreana del 2000, ajornada per diferents friccions diplomàtiques, i l’únic compliment del qual registrat el 2003 va ser la setena trobada de famílies separades des de la guerra a les instal·lacions turístiques de Kumgang, a Corea del Nord.