Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2004

Imprimir    Recomanar article
El partit del president coreà Roh Moo-hyun va obtenir 152 dels 299 escons a les eleccions del 15 d'abril

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Economia internacional, macroeconomia (349)
Guerra d`Iraq (558)
Política internacional (1336)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Personatges Personatges
George W. Bush (404)
Kim Dae-jung (22)
Roh Moo-hyun (8)
Entitats Entitats
Associació de Nacions del Sud-Est Asiàtic (13)
Govern de Corea del Sud (4)
Gran Partit Nacional a Corea del Sud (4)
Parlament de Corea del Sud (2)
Yeollin Uri Party (3)
30 lectures d'aquest article
Més presència internacional
Corea del Sud
El 15 d’abril del 2004, el partit Uri (fins al 2003 conegut com el Nou Partit per a la Participació Ciutadana), vinculat al president Roh Moo-hyun i provinent del Partit Democràtic del Mil·lenni, va guanyar les legislatives celebrades al país en obtenir 152 dels 299 escons a què havia estat ampliat l’antic Parlament de 273, seguit del partit Hannara Dang (o Grand National Party), amb 121 escons. El 25 de maig, Lee Hae-chan va ser nomenat primer ministre. Roh Moo-hyun havia substituït Kim Dae-jung en el càrrec el febrer de 2003, després d’haver guanyat les presidencials del 19 de desembre del 2002 al capdavant del Partit Democràtic del Mil·lenni.

Les últimes setmanes del 2004 el president de Corea del Sud, Roh Moo-hyun, va exercir una intensa activitat diplomàtica: a finals de novembre va participar en la cimera dels països de la Comunitat Econòmica d’Àsia-Pacífic (APEC) celebrada a Santiago de Xile, i es va entrevistar amb el president nord-americà George W. Bush, amb qui des de feia dos anys mantenia molt bones relacions pel suport que Corea del Sud va donar a l’ocupació aliada a l’Iraq, país en què tenia col·locats 3.400 soldats, el tercer contingent més nombrós al país àrab, després dels dels Estats Units i la Gran Bretanya.

El periple el va dur també en visita oficial pel mateix Xile, el Brasil i l’Argentina. Així mateix, va assistir a la cimera de l’Associació de Nacions del Sud-Est d’Àsia (ASEAN), juntament amb la Xina i el Japó, raó per la qual la reunió va ser anomenada Asean+3. Després va visitar la Gran Bretanya, França i Polònia, i el Japó la penúltima setmana de l’any. Una veritable ronda de la qual Corea del Sud va treure nombrosos beneficis comercials i empresarials, en la línia que li era habitual des de feia dècades, i que s’havia concretat els últims cinc anys en unes molt estretes relacions empresarials amb la Xina emergent. També en un apropament progressiu però distant amb el Japó, un país amb el qual Corea ha tingut conflictes en totes les èpoques històriques per l’afany de domini dels japonesos i, més recentment, per l’espoliació i la dominació practicats pel Japó de la Segona Guerra Mundial.