Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1998

Imprimir    Recomanar article
Un nen coreà beu llet en un centre d'acolliment

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Atur, ocupació (438)
Economia internacional, macroeconomia (349)
Pobresa, desigualtats (147)
Política internacional (1336)
Personatges Personatges
Keizo Obuchi (14)
Kim Il-sung (11)
Kim Dae-jung (22)
Kim Jong-il (26)
Entitats Entitats
Assemblea Suprema del Poble de Corea (1)
Partit dels Treballadors (Corea del Nord) (1)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Corea del Nord (República Popular Democràtica) (53)
Corea del Sud (55)
40 lectures d'aquest article
15 impressions d'aquest article
Fam al nord, crisi al Sud
Corea
A principis d’any la xifra de morts a causa de la fam a Corea del Nord era ja de 2 milions de persones, un 10% de la població, mentre s’havia originat un allau de refugiats que fugien cap a la Xina a la recerca de sostre i aliments. Les inundacions de 1995 i 1996 i els tifons del 1997 havien destruït la major part de les collites, deixant la població sense recursos, mentre el règim de Kim Jong-il vivia d’espatlles a la població i al món, confiscant tots els ajuts internacionals que arribaven al país.

L’aïllament del règim comunista era tan gran que el 9 de juliol del 1997 havia decretat l’entrada en vigor de l’anomenat calendari Juche, que comptava l’inici del segle a partir de la data de naixement (1912) del desaparegut Kim Il-Sung, pare i antecessor en el comandament del país de Kim Jong-il. L´única dinastia comunista del món era l’únic país d’Àsia amb un PIB decreixent (-4% anual) des del 1991 i una producció— agrícola a la baixa (-75% des del 1995). L´única iniciativa desenvolupada pel règim comunista de Pyongyang va ser reobrir l’11 d’abril les negociacions per a la reunificació amb Corea del Sud, avortades el 1994 en morir Kim Il-Sung, a canvi de l’enviament d’ajudes per pal·liar la gran fam, que, provocava la mort de tres de cada deu nadons nascuts i que, segons testimonis de les ONG destacades al país, estava convertint el canibalisme en una pràctica habitual.

La situació a Corea del Sud era completament diferent, si bé la seva economia no estava en el seu millor moment, malgrat la victòria electoral el 18 de desembre de 1997 del dissident Kim Dae-jung, un home de 74 anys, nascut sota l’ocupació japonesa i que havia passat 6 anys a la presó i 10 a l’exili. El dia de la seva presa de possessió, el 25 de febrer de 1998, Kim Dae-jung havia anunciat un conjunt de mesures per superar la crisis econòmica i havia demanat el suport dels sindicats per legalitzar els acomiadaments a les grans corporacions en crisi (Daewoo i Hyundai) i acabar amb el caire funcionarial i vitalici de molts llocs de treball a la indústria. No obstant i això, el 1998 la situació no havia millorat: caiguda del 3,1% en el PIB, 7% d’atur (el més alt dels darrers 12 anys), baixada del 9,8% en el consum, descens del 10% del poder adquisitiu de la població i un 40,7% menys d’inversió que l’any anterior, mentre els tipus d’interès superaven el 15% i la borsa de Seül es consolidava a la baixa.

Les negociacions per la reunificació entre les dues Corees, celebrades a Pequín, es van tancar sense cap resultat concret, en no veure Corea del Sud satisfeta la seva petició que el seu veí del Nord facilités el retrobament de les famílies dividides pel paral·lel 38 en acabar la guerra el 1953 i no arribar-se a cap acord sobre la xifra de fertilitzants que Seül hauria de fer arribar a Pyongyang.

El 31 d’agost de 1998, en una acció desesperada per reclamar l’atenció de la comunitat internacional, Corea del Nord va llançar un míssil balístic Taepodong-1 que va sobrevolar parcialment el territori nipó, en recórrer 1.500 quilòmetres abans no es va submergir a l’oceà, creant una seriosa crisis internacional. L’endemà, el gabinet de crisi del primer ministre japonès, Keizo Obuchi, va suspendre indefinidament els programes d’ajuda alimentària destinats a Corea del Nord i els Estats Units van considerar trencat l’acord del 1994, segons el qual Corea del Nord es comprometia a congelar els seus plans de desenvolupament d’armament a canvi de la construcció en el seu territori de dos reactors nuclears amb fons comuns nord-americans, japonesos i sud-coreans.

Pyongyang va argumentar que el míssil en qüestió era només un coet que s’havia fet servir per posar en òrbita un satèl·lit d’us civil i va treure importància a l’incident, destacant en canvi la importància de la presa de possessió com a màxim dirigent del país de Kim Jong-il que va tenir lloc el 5 de setembre, coincidint amb el 50è aniversari de la constitució del règim. Aquell dia, Kim Jong-il, de 56 anys, va assumir la totalitat del poder al país, si bé, en senyal de respecte a la memòria del seu pare, l’Assemblea Suprema del Poble de Corea no el va nomenar president del país, sinó president de la Comissió de Defensa, càrrec que va sumar al de secretari general del Partit dels Treballadors que ja ocupava des del 1997.