Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1994

Imprimir    Recomanar article
Articles dependents
Kim Il-sung
Kim Jong-il
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Energia nuclear, assajos nuclears i material radioactiu (162)
Guerres, conflictes armats, cops d`Estat (388)
Política internacional (1336)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Personatges Personatges
James Earl Carter, Jr (26)
Kim Jong-il (26)
Kim Young-sam (10)
Kim Il-sung (11)
Entitats Entitats
Agència Internacional de l`Energia Atòmica (36)
Consell Seguretat de l'ONU (76)
Govern de Corea del Nord (5)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Corea del Nord (República Popular Democràtica) (53)
38 lectures d'aquest article
1 impressió d'aquest article
La dinastia nuclear
Corea
El 1994 va ser un any clau a Corea del Nord. Els primers intents de reunificació de la península coreana, la mort el 8 de juliol del president Kim ll-sung i l'enfrontament amb la comunitat internacional per les inspeccions de les seves instal·lacions nuclears van marcar l'any.

El mateix dia de la mort de Kim ll-sung, el govern provisional de Corea del Nord, encapçalat pel seu fill, Kim Jong-il, va demanar als Estats Units d'ajornar les converses que s'encetaven a Ginebra per arribar a un acord sobre el potencial nuclear nord-coreà. També va quedar ajornada una històrica cimera de tres dies entre el cap d'Estat sud-coreà, Kim Yung-sam, i el seu homòleg nord-coreà, que havia de començar el 25 de juliol a Pyongyang. Hauria estat la primera reunió oficial entre els caps d'Estat de les dues Corees.

La gran activitat exterior de Corea del Nord durant l'any 1994 era deguda essencialment a la necessitat d'obrir fronteres per poder resoldre la greu crisi econòmica que patia el país. En efecte, les autoritats nord-coreanes semblaven voler seguir els passos de la Xina. El canvi de clima en les relacions amb Corea del Sud era una peça clau en aquesta estratègia, ja que era precisament el sud qui podia canalitzar les inversions industrials, de la mateixa manera que ho feia Taiwan cap a la Xina.

Però la política de canvis va generar també grans tensions que es van manifestar especialment en la qüestió nuclear. El règim comunista de Corea del Nord estava sotmès a un estricte aïllament internacional a causa de la seva rígida posició pel que feia a la cursa d'armaments. El mes de març de 1993, Pyongyang havia anunciat la seva intenció de retirar-se del Tractat de No-Proliferació Nuclear, el TNP. Després del fracàs d'unes negociacions directes amb els Estats Units, es va retirar de l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica al mes de juny. El Consell de Seguretat de l'ONU va presentar una sol·licitud de sancions contra el règim nord-coreà.

L'escalada de la tensió la va poder evitar la mediació de l'ex-president nord-americà, Jimmy Carter, que va pactar les bases per a la represa del diàleg: la congelació del programa nuclear de Corea del Nord i el permís d'inspecció de les instal•lacions nuclears nord-coreanes a canvi de l'establiment de relacions diplomàtiques amb els Estats Units i l'ajuda econòmica internacional.

Enmig d'aquest complicat panorama, el règim nord-coreà va haver de decidir el nomenament del successor de Kim ll-sung i, com s'esperava, va optar per la successió dinàstica. Kim Jong-il, fill gran i hereu designat pel gran líder Kim ll-sung, va assumir la direcció del país, concentrant en les seves mans les regnes del Partit Comunista, l'Estat i l'exèrcit. El relleu al poder es va fer amb el vist-i-plau de les grans potències mundials: Washington, Moscou, Pequín i Tòquio van donar suport a una transició sense problemes.