Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2010

Imprimir    Recomanar article
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Personatges Personatges
Baltasar Garzón (233)
Bartomeu Muñoz (21)
Francisco Camps (177)
Francisco Correa (16)
Jaume Matas (174)
Lluís Prenafeta (18)
Macià Alavedra (40)
Entitats Entitats
Ajuntament de Sant Andreu de Llavaneres (2)
Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet (13)
Generalitat Valenciana (280)
Govern de les Illes Balears (128)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Catalunya (2926)
Illes Balears (311)
País Valencià / Comunitat Valenciana (432)
Barcelona (147)
Badalona (67)
Sant Andreu de Llavaneres (4)
Santa Coloma de Gramenet (40)
43 lectures d'aquest article
6 impressions d'aquest article
Corrupció política: expedient obert
El cas Palma Arena per la construcció d'un poliesportiu a Palma (Illes Balears) que va costar el doble del que s'havia pressupostat va sortir a la llum el juliol del 2008. El cas Gürtel (cinturó o corretja en alemany), que posa nom a una presumpta xarxa de corrupció vinculada a la direcció nacional del Partit Popular (PP) es va destapar el febrer del 2009. El cas Pretòria, que identifica una xarxa de corrupció urbanística amb l'epicentre als ajuntaments de Santa Coloma de Gramanet, Badalona i Sant Andreu de Llavaneres, governades pels socialistes, es descobria a l'octubre del 2009. Però, durant el 2010, continuaven presents a l'escena informativa i judicial.

El cas Pretòria, que havia provocat la detenció de l'alcalde de Santa Coloma de Gramenet Bartomeu Muñoz (PSC), el regidor d'Urbanisme Manuel Dobarco (PSC), l'exconseller de Finances de la Generalitat de Catalunya Macià Alavedra (CiU), l'exsecretari general de la Presidència Lluís Prenafeta (CiU) i l'exdiputat (expulsat del PSC l'any 1992) Luis Andrés García Sáez, conegut com a Luigi, encetava el 2010 amb la compareixença de 10 testimonis. A mesura que anava avançant l’any s’anava ampliant el nombre d’imputats i es coneixien noves connexions de la trama.

A l’abril, el jutge Garzón va deixar en llibertat sota fiança al principal implicat, Luis Andrés García. Un mes més tard, es va aixecar el secret de sumari, i es va destapar que alguns dels imputats, com Macià Alavedra i Lluís Prenafeta, mantenien comptes en paradisos fiscals. El cas va esquitxar també la Fundació Catalunya Oberta de CiU. Al maig, Baltasar Garzón va ser substituït pel jutge Santiago Pedraz i, més tard, per Pablo Ruz.

El 8 de juny, la defensa de Luis García, presumpte cervell de la trama, va demanar la nul·litat de les actuacions, després de considerar il·legals les escoltes telefòniques a què van estar sotmesos els principals implicats durant dos anys. A final de mes, però, el jutge Ruz va desestimar la demanda i va avalar les escoltes. A l’octubre, el cas va complir un any amb 20 imputats i 5 comissions pendents cursades per seguir el rastre de les activitats financeres dels acusats al Regne Unit, Suïssa, els Estats Units, Portugal i Costa Rica. Durant el 2011 s’espera que es produeixi el judici oral.

D'altra banda, les interioritats del cas Gürtel, la presumpta trama de corrupció liderada per l’empresari Francisco Correa, que afecta a càrrecs del PP, i que pagava a funcionaris públics i autoritats amb diners, vestits, cotxes i regals per obtenir tractes de favor, també es van instal·lar als tribunals durant la primera part del 2010. Ho van fer al Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM), amb diputats autonòmics del PP acusats; al Tribunal Superior de Justícia de València, on han estat implicats el president de la Generalitat, Francesc Camps, i l’exsecretari del PP valencià, Ricardo Costa; i al Tribunal Suprem (TS), on es va citar a l’extresorer nacional del PP, Luis Bárcenas i al diputat nacional, Jesús Merino.

A la primavera, el TSJM va anul·lar les escoltes gravades a la presó entre els imputats i els seus advocats, ordenades pel jutge Garzón. També es va aixecar el secret de sumari, en el qual s’imputava al tresorer del PP, Luis Bárcenas, per un presumpte delicte fiscal, cosa que va precipitar la seva dimissió. També es va desvelar que Correa s’emportava el 2% dels contractes dels ajuntaments de Boadilla i Majadahonda. En el mateix període, el TS va decidir reobrir el cas contra el president de la Generalitat, Francesc Camps, per la suposada recepció de regals i dues setmanes més tard, el 26 de maig, el TSJM traslladava la part del cas Gürtel que afectava el Govern de Camps a València.

Al setembre, un nou informe policial que assegurava que diversos empresaris van finançar actes del PP valencià es va incorporar al sumari del cas. A final de mes, el jutge Antonio Pedreira, del TSJM, va aixecar la imputació a 10 persones, entre elles, el sastre José Tomás, que suposadament va confeccionar els vestits que va rebre Camps. Un mes més tard, el 20 d’octubre, el TS va comunicar la decisió de citar a declarar el jutge Garzón per haver ordenat les escoltes telefòniques. Finalment, el darrer mes de l’any es va anunciar que la Fiscalia Anticorrupció seguiria amb la instrucció de tot el cas encara que algunes parts es traslladessin a diversos tribunals de justícia.


El cas Palma Arena, en el qual s’investigava, d’una banda, el suposat desviament de fons públics en la construcció del velòdrom del mateix nom, i de l’altra, el suposat increment irregular del patrimoni (cas Buckingham) de l’expresident del Govern Balear, Jaume Matas, i el presumpte finançament il·legal del PP durant la campanya electoral de 2007, va tenir un recorregut pels jutjats similar als altres casos esmentats.

Al febrer, Rosa Estaràs, que va ser número dos del Govern de Matas, va responsabilitzar-lo de la construcció del velòdrom, que va duplicar el seu pressupost fins als 110 milions. El mateix va fer l’exconseller de Turisme i diputat del PP, Joan Flaquer.

A més a més, el 23 de març, Matas, la seva esposa, María Teresa Areal, i Bartomeu Reus, presumpte "testaferro" de Matas, declaraven com a imputats pel cas Buckingham. Matas havia recorregut al fiscal general de l'Estat Cándido Conde-Pumpido perquè aturés la investigació. Però el jutge José Castro, que instruïa el Palma Arena, va demanar que s'inclogués el Buckingham dins d'aquest cas, en veure-hi una relació.

Tres dies més tard, la Fiscalia Anticorrupció li va imputar els delictes de malversació de diners públics, falsedat documental, prevaricació administrativa i frau a l’Administració, i va sol·licitar una fiança de tres milions d’euros. Matas va abonar la fiança i va agrair l’ajuda de “terceres persones” a l’hora d’efectuar el pagament.

Les ramificacions de la trama s'anaven aclarint. El 31 d'agost era citat a declarar Fernando Areal Montesinos. El jutge tenia sospites que, com a gerent del PP entre el 2003 i el 2007, havia liquidat pagaments amb diner negre. Concretament, uns 70.000 euros que haurien servit per finançar part de la campanya del PP en els comicis del 2007.

Durant els mesos posteriors, van personar-se davant de Castro diferents individus relacionats amb la trama. Al setembre, ho van fer sis testimonis vinculats al periodista d'El Mundo, Antonio Alemany, també imputat. Un mes més tard, el jutge citava novament Joan Flaquer. L'any s'acabava amb la declaració de l’arquitecte Santiago Calatrava. A finals d'any, el cas encara era investigat pel Jutjat d'Instrucció número tres de Palma, i els fiscals Anticorrupció de Balears, Pedro Horrach i Miguel Ángel Subirán, juntament amb el grup de delictes Econòmics i l'Agència Tributària.

Durant el 2011, els tres casos seguiran fent passos pel camí de la justícia, sovint lent i complex.