Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2001

Imprimir    Recomanar article
Jean-Michel Rossi, la seva mort l'any 2000 va suposar un entrebanc per l'autonomia

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Guerres, conflictes armats, cops d`Estat (388)
Política europea (690)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Terrorisme (501)
Terroristes (68)
Personatges Personatges
Bernard Bonnet (24)
Francesco Santoni (4)
Jean-Michel Rossi (6)
Jean-Pierre Chevènement (8)
Lionel Jospin (68)
Entitats Entitats
Corsica Nazione (7)
Cuncolta Naziunalista (3)
Front d`Alliberament Nacional de Còrsega-Front d`Alliberament Cors (16)
45 lectures d'aquest article
11 impressions d'aquest article
Una autonomia encallada
Còrsega
El 2001, l’anomenat procés de Matignon, iniciat el 1999 pel govern socialista de Lionel Jospini que preveia la concessió d’una autonomia política a Còrsega i el reconeixement de la llengua corsa a canvi de la fi de la pràctica de la violència per part dels grups independentistes de l’illa, va rebre una forta sotragada a causa de l’assassinat, l’agost, de l’exsecretari general del partit nacionalista cors A Conculta Naziunalista i home clau en les negociacions amb el govern francès, François Santoni, a la localitat corsa de Monacia d’Aullene.

La desaparició de Santoni va anar seguida de l’assassinat de dos col.laboradors seus unes setmanes més tard i estava vinculada a l’assassinat l’any anterior d’un altre home clau en les negociacions Ajaccio-París, Jean-Michel Rossi, fundador del Front d’Alliberament Nacional Cors (FLNC) i autor amb Santoni d’un llibre que denunciava les vinculacions dels grups armats corsos amb el narcotràfic i el tràfic d’armes. Aquests crims van ser interpretats com el sorgiment de serioses diferències entre els diferents grups armats corsos, alguns dels quals no acceptaven desmantellar les seves estructures paramafioses i entrar en el joc de la política democràtica.

Tots aquests fets van ser aprofitats a França pels sectors contraris al reconeixement polític de Còrsega, encapçalats per l’exministre d’Interior Jean-Pierre Chevènement, que pretenien paralitzar el procés polític que el 22 de maig del 2001 havia estat avalat per l’Assemblea francesa amb 287 vots a favor, 217 en contra i 53 abstencions. El projecte de llei d’autonomia per a Còrsega preveia de concedir poders legislatius a l’illa i introduir l’ensenyament optatiu del cors a les escoles, fer desaparèixer el règim de zona franca aprovat el 1996, exonerar l’illa dels impostos sobre els drets de successió i facultar la nova Assemblea corsa per elaborar un pla d’ordenació i desenvolupament de costes.

Malgrat la voluntat de Jospin de continuar endavant amb l’autonomia, a finals de setembre Corsica Nazione va decidir abandonar les converses amb el govern francès en considerar molt limitades les reformes aprovades al maig i topar amb la negativa francesa a permetre que l’ensenyament de la llengua corsa fos obligatori.

Sense interlocutors, el procés de Matignon va quedar aturat, mentre a França se seguia el procés obert el 1999 contra l’exprefecte de Còrsega i anteriorment prefecte dels Pirineus orientals Bernard Bonnet, acusat de terrorisme d’Estat.