El 2001, l’anomenat procés de Matignon, iniciat el 1999 pel govern socialista de Lionel Jospini que preveia la concessió d’una autonomia política a Còrsega i el reconeixement de la llengua corsa a canvi de la fi de la pràctica de la violència per part dels grups independentistes de l’illa, va rebre una forta sotragada a causa de l’assassinat, l’agost, de l’exsecretari general del partit nacionalista cors A Conculta Naziunalista i home clau en les negociacions amb el govern francès, François Santoni, a la localitat corsa de Monacia d’Aullene.
La desaparició de Santoni va anar seguida de l’assassinat de dos col.laboradors seus unes setmanes més tard i estava vinculada a l’assassinat l’any anterior d’un altre home clau en les negociacions Ajaccio-París, Jean-Michel Rossi, fundador del Front d’Alliberament Nacional Cors (FLNC) i autor amb Santoni d’un llibre que denunciava les vinculacions dels grups armats corsos amb el narcotràfic i el tràfic d’armes. Aquests crims van ser interpretats com el sorgiment de serioses diferències entre els diferents grups armats corsos, alguns dels quals no acceptaven desmantellar les seves estructures paramafioses i entrar en el joc de la política democràtica.
Tots aquests fets van ser aprofitats a França pels sectors contraris al reconeixement polític de Còrsega, encapçalats per l’exministre d’Interior Jean-Pierre Chevènement, que pretenien paralitzar el procés polític que el 22 de maig del 2001 havia estat avalat per l’Assemblea francesa amb 287 vots a favor, 217 en contra i 53 abstencions. El projecte de llei d’autonomia per a Còrsega preveia de concedir poders legislatius a l’illa i introduir l’ensenyament optatiu del cors a les escoles, fer desaparèixer el règim de zona franca aprovat el 1996, exonerar l’illa dels impostos sobre els drets de successió i facultar la nova Assemblea corsa per elaborar un pla d’ordenació i desenvolupament de costes.
Malgrat la voluntat de Jospin de continuar endavant amb l’autonomia, a finals de setembre Corsica Nazione va decidir abandonar les converses amb el govern francès en considerar molt limitades les reformes aprovades al maig i topar amb la negativa francesa a permetre que l’ensenyament de la llengua corsa fos obligatori.
Sense interlocutors, el procés de Matignon va quedar aturat, mentre a França se seguia el procés obert el 1999 contra l’exprefecte de Còrsega i anteriorment prefecte dels Pirineus orientals Bernard Bonnet, acusat de terrorisme d’Estat.
|
