Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2004

Imprimir    Recomanar article
Després de quatre anys d'obres i una inversió de més de 100 milions d'euros va obrir les portes CosmoCaixa

Vídeos Vídeos
Cosmocaixa: El nou Museu de la Ciència de Barcelona
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Actes socials, celebracions, homenatges, cimeres (2032)
Arquitectes, dissenyadors, urbanistes (36)
Arquitectura, patrimoni, monuments, edificis singulars (130)
Astronomia, espai, investigació aeroespaial (199)
Clima, canvi climàtic (96)
Educació: ensenyament primari i secundari (417)
Energia elèctrica (107)
Energia nuclear, assajos nuclears i material radioactiu (162)
Genètica, biotecnologia i clonacions (137)
Medi ambient, ecologia, parcs naturals (342)
Museus, biblioteques, fires culturals, exposicions (334)
Universitats i ensenyament universitari (275)
Personatges Personatges
Esteve Terrades (2)
Javier Mariscal (8)
Jorge Wagensberg (4)
Josep Domènech i Estapà (2)
Robert Terrades (2)
Entitats Entitats
Caixa d`Estalvis i Pensions (171)
Cosmocaixa (15)
Fundació La Caixa (25)
Museu de la Ciència (5)
74 lectures d'aquest article
185 impressions d'aquest article
La ciència a l’abast
CosmoCaixa
El 25 de setembre del 2004 es van obrir les portes del nou museu de la ciència de Barcelona de la Fundació La Caixa: el CosmoCaixa, que es va presentar com una de les instal·lacions més modernes d’aquest tipus a Europa. La seva construcció va durar més de quatre anys, amb un cost de 100 milions d’euros.

El nou museu multiplicava per sis la superfície del museu anterior, i ocupava uns 50.000 metres quadrats en un nou edifici dissenyat pels arquitectes Esteve i Robert Terrades. L’espai es distribuïa en sis plantes i un pàrquing subterranis que gaudien de llum natural gràcies a les escletxes i als sostres de vidre. Aquest espai subterrani va permetre construir el nou museu sense tapar-ne l’antiga seu, l’edifici modernista de Josep Domènech i Estepà construït entre el 1904 i el 1909 que es va mantenir íntegrament. En la distribució del CosmoCaixa l’edifici modernista alberga les oficines del museu i està connectat pel vestíbul amb el nou edifici.

Les noves instal·lacions han donat lloc a una plaça pública de 6.000 metres quadrats al peu de Collserola: la plaça de la Ciència. Des de la plaça es poden observar les instal·lacions del museu a través de claraboies de vidre, i es pot interactuar amb els cinc mòduls científics que s’hi han instal·lat, entre els quals hi ha un telescopi de so, la bola de les estacions i un precís rellotge de sol de grans dimensions.
Durant els 22 anys de vida del Museu de la Ciència, que va ser inaugurat oficialment l’any 1982, hi havien entrat set milions de visitants i 136.000 grups escolars, havia organitzat 9.000 activitats i havia rebut com a convidats vint-i-un premis Nobel. Amb la nova infraestructura, el director del museu, Jorge Wagensberg, esperava superar els 800.000 visitants cada any.

El nou museu és un edifici sense àrees delimitades per a les diferents disciplines científiques, sinó que l’organització a la sala principal, de 3.500 metres quadrats, la Sala de la Matèria, es regeix per l’evolució de la matèria, la qual n’és el fil conductor. La instal·lació comença amb el Big Bang, fa 13.700 milions d’anys, i acaba a l’actualitat repassant la història de la matèria en quatre grans àmbits: la matèria inert, la matèria viva, la matèria intel·ligent i la matèria civilitzada. En aquesta sala hi ha des d’experiments fins a dibuixos de Ramon y Cajal, passant per excepcionals reproduccions d’homínids. En resum, un recorregut per la història de la matèria i de la vida.
Al mateix espai permanent del museu s’hi han instal·lat el Mur geològic i el Bosc inundat, els dos espais més espectaculars del CosmoCaixa. El Mur geològic està format per 120 tones de roca i ocupa una paret de 65 metres de llargada amb set grans talls reals de roca on es poden veure estructures geològiques de diverses parts del món que reflecteixen diferents processos de formació i erosió de les roques. Hi ha fragments autèntics de pissarra de Lleó, sals potàsiques de Súria, gresos de Puig-reig, varves glacials del Brasil, marès de Mallorca, gredes volcàniques de la Garrotxa i calcàries de Crespià.

El Bosc inundat és una reconstrucció de la selva amazònica brasilera dins d’un hivernacle de 1.000 metres quadrats on es pot entrar i observar els peixos, amfibis, rèptils, ocells, insectes i vegetals autòctons que han estat transportats. En total hi ha 52 espècies animals i 80 de vegetals, tot i que els grans arbres de la selva han estat imitats amb motllos que respecten les mides reals. Dins de l’hivernacle hi plou cada mitja hora, per tal de fer una reproducció fiable al màxim de la selva amazònica.

L’únic gran arbre del museu que ha estat portat des de l’Amazones és el que presideix l’entrada al museu i forma la ciutat vertical. L’arbre fa 27 metres d’altura i al seu voltant hi baixa la rampa que porta els visitants fins a l’exposició permanent.

El nou museu tampoc ha oblidat els més petits, i s’han destinat dues plantes al Clik, Flash, un espai dissenyat per Mariscal on els nens poden descobrir i experimentar la ciència. El museu ofereix un espai específic per a nens de 3 a 6 anys, el Clik, i un altre per a nens de 7 a 9, el Flash. Aquest últim espai ha estat dissenyat perquè els nens tinguin una aproximació lúdica a l’experimentació, i per fomentar-los l’interès i el raonament. Un altre espai que es manté per als petits és el Toca, toca!, on els visitants poden descobrir tres grans paisatges de la Terra, la selva, la Mediterrània i el desert, a través de l’observació i el contacte amb plantes i animals de diferents ecosistemes.

Un dels espais predilectes del museu seguirà sent el Planetari. Se n’ha construït un de nou amb espai per a 136 espectadors i una cúpula de 14 metres de diàmetre, a la qual es projecten les imatges d’un univers temporal i espacialment dinàmic gràcies a un sistema audiovisual d’alta definició. A prop s’hi ha construït un altre planetari exclusiu per a nens de 3 a 9 anys: el Planetari Bombolla, que ofereix un viatge per l’univers, així com una iniciació en el coneixement de l’astronomia, des del Sistema Solar i les constel·lacions fins a les estacions de l’any.

A més a més, al museu s’hi faran exposicions temporals. En el moment de la inauguració eren Els iguanodonts i La línia roja. La primera consta de sis esquelets fòssils de dinosaure que han sortit per primer cop, i probablement últim, de l’Institut Royal des Sciences Naturelles de Brussel·les, Bèlgica. Aquests fòssils van ser trobats l’any 1872 per uns miners a Bernissart (Bèlgica) i representen el conjunt de dinosaures més ben conservats del món. Es tracta d’uns dinosaures herbívors amb pelvis semblant a les aus i de tendències bípedes que ocupaven la Terra fa 120 milions d’anys. Fan uns cinc metres d’alçada i set de llargada i es podran veure al CosmoCaixa fins a l’octubre del 2005.

La segona exposició temporal es basa en la sostenibilitat de les explotacions forestals, i gira al voltant de com fer fusta sense malmetre el bosc mitjançant dos exemples pràctics d’explotacions sostenibles: la que es fa a les comunitats de Treviso i Acropasa al Brasil i la de l’alzina surera a Fogueres de Montsoriu, al Parc Natural del Montseny.

El CosmoCaixa tampoc abandonarà els actes de divulgació científica que es duien a terme al museu, i per això s’han inclòs en el nou edifici una sala de conferències, una àgora i un auditori. El museu seguirà sent un lloc clau en l’intercanvi de coneixement científic, gràcies a activitats com els Vespres al museu, les Converses pedagògiques de ciència entre científics i professionals de l’educació, el cinema debat i el congrés europeu d’ECSITE, que tindrà lloc al novembre.