Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1995

Imprimir    Recomanar article
Jorge Valdano, l'últim entrenador de l'era Mendoza

Articles dependents
Ramón Mendoza
Lorenzo Sanz
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Futbol (1129)
Nomenaments, investidures, dimissions, cessaments (1880)
Personatges Personatges
Alfredo Di Estefano (4)
Benito Floro (2)
John Toshack (3)
Jorge Valdano (7)
José María Stampa Casas (1)
Juan Miguel Villar Mir (1)
Leo Beenhakker (4)
Lorenzo Sanz (9)
Mariano Jaquotot (1)
Nemesio Fernández-Cuesta (1)
Radomir Antic (8)
Ramón Mendoza (12)
Entitats Entitats
Copa del Rei de Futbol (102)
Futbol Club Barcelona (971)
Lliga Futbol Professional Espanyola (153)
Real Madrid Club de Futbol (194)
47 lectures d'aquest article
32 impressions d'aquest article
La caiguda de l'imperi blanc
Crisi al Reial Madrid
El Reial Madrid va viure l'any 1995 la pitjor crisi econòmica de la seva història. De la mà del seu president, Ramón Mendoza, i de la junta directiva, encapçalada pel seu vicepresident Lorenzo Sanz, el club va anar derivant cap a una situació límit en què fins i tot perillava la seva existència, havent acumulat un deute que rondava els 13.000 milions de pessetes.

A partir de la temporada 1989-90, el Madrid va iniciar una crisi esportiva (una Copa del Rei en quatre anys) que va coincidir amb un ball de fitxatges i destitucions. El primer de caure va ser el gal·lès John Benjamin Toshack, a qui va substituir Alfredo Di Stefano, i després Radomir Antic, Leo Beenhakker, Benito Floro i finalment Jorge Valdano, que va posar fi a l'hegemonia del Barcelona a la Lliga. Pel que fa als jugadors, el Madrid va intentar armar un equip a base de talonari i contractes llargs, amb fitxes que oscil·laven entre els 200 i els 300 milions anuals. Algunes incorporacions van fracassar, i alguns jugadors fins i tot van ser venuts a altres equips per un preu inferior al pagat al seu dia.

Els deutes, mentrestant, pujaven. L'entitat no podia fer front als elevats contractes dels jugadors ni dels seus tècnics, i els bancs eren cada cop més reticents a concedir crèdits. Llavors el Madrid va decidir hipotecar els seus béns. Tota aquesta situació, llargament arrossegada, va ser determinant perquè el 20 de novembre de 1995 Ramon Mendoza deixés de ser president del Reial Madrid, fet que va anar acompanyat de les dimissions del vicepresident del club Nemesio Fernàndez-Cuesta i del secretari general de la junta, José Maria Stampa Casas. El mateix dia la junta directiva nomenava Lorenzo Sanz nou president del Reial Madrid.

Sanz,
que havia ingressat al Reial Madrid de la mà de Mendoza, va fer valer l'aval personal aportat per garantir els deutes del Reial Madrid davant dels bancs, i a més era el candidat més ben col·locat a la junta després de la mort del vicepresident Mariano Jaquotot i absent Juan Miguel Villar Mir, que havia dimitit de la vicepresidència un mes abans.