Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1997

Imprimir    Recomanar article
Cristina de Borbó

Article de referència:
La boda de l'any: Cristina i Iñaki
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Noblesa, reialesa (185)
Personatges Personatges
Alèxia de Grècia i de Dinamarca (2)
Álvaro Bultó (1)
Anna Maria de Dinamarca (2)
Constantí II de Grècia (5)
Cristina de Borbó i Grècia (45)
Cristina Poole (1)
Elena de Borbó i Grècia (28)
Felip de Borbó i Grècia (63)
Fernando León (2)
Iñaki Urdangarin (35)
Joan Carles de Borbó (205)
Sofia de Grècia (70)
Entitats Entitats
Fundació La Caixa (25)
UNESCO (89)
Universitat Complutense de Madrid (14)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Barcelona (3483)
30 lectures d'aquest article
21 impressions d'aquest article
Cristina de Borbó
La infanta Cristina Frederica Victòria Antònia de la Santíssima Trinitat de Borbó va néixer a Madrid el diumenge 13 de juny de 1965 i era la segona filla dels encara prínceps Joan Carles i Sofia. Quan va néixer Cristina, la seva germana, la infanta Helena tenia només 18 mesos i el príncep Felip encara no havia nascut.

Cristina de Borbó va ser educada al col·legi Santa María de los Rosales i el de Santa María del Camino de Madrid, on va acabar el COU. Després, va passar un any a l’Helenic College de Londres per perfeccionar el seu anglès, llengua que ja coneixia, a més del francès i el grec. A Londres va viure amb els seus oncles, Constantí i Anna Maria de Grècia, que eren a l’exili des del 1974, compartint escola amb els seus cosins Alèxia, Nicolàs i Pau.

El 1984 va començar els seus estudis a la Facultat de Ciències Polítiques de la Universitat Complutense de Madrid, on es va llicenciar el 1989 en Relacions Internacionals, convertint-se en la primera membre de la monarquia espanyola en assolir una carrera universitària. Cristina de Borbó va completar els seus estudis a Nova York, on el 1990 va fer un curs de postgrau especialitzat en relacions internacionals, i a París, on va fer un màster de sociologia el 1991.

El 1992 va arribar a Barcelona per preparar la seva participació en els Jocs Olímpics d’aquell any, com a consumada esportista de vela, i ja no va marxar. Primer va compartir pis amb la seva amiga Cristina Poole, filla d’un important militar de la casa del rei, i després amb la seva cosina Alèxia. A Barcelona es va relacionar en ambients esportius, seguint les seves preferències que, a més de la vela, en la que ja era olímpica en la classe 470 des dels Jocs de Seül, eren l’esquí, el tennis, la bicicleta i el paddle, i àdhuc se li van suposar relacions amb esportistes com Alvaro Bultó i Fernando León.

A la ciutat comtal, va treballar primer al centre UNESCO de Catalunya i després al departament d’arts plàstiques de la Fundació La Caixa. Aquestes dedicacions no li van impedir de fer un curs de llengua catalana de sis hores setmanals a la institució Rosa Sensat, conscient de la importància de la llengua per implicar-se de ple a la ciutat i a Catalunya.

Cristina de Borbó va conèixer Iñaki Undargarin durant els Jocs Olímpics d’Atlanta 1994, justament en la cerimònia de lliurament de la medalla de bronze que havia guanyat la selecció espanyola de handbol. Des de llavors ja no es van separar.