Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2009

Imprimir    Recomanar article
Vídeos Vídeos
Seleccions - Cruyff
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Nomenaments, investidures, dimissions, cessaments (1880)
Seleccions esportives catalanes (174)
Trofeus, campionats, medalles, rècords (1378)
Personatges Personatges
Adam Raga (6)
Agustí Roc (3)
Albert Pastor (2)
Bojan Krkic Pérez (28)
Dani Comas (1)
Daniel Planas (1)
Francesc Riba (1)
Jesús Farga (4)
Joan Gaspart (62)
Johan Cruyff (68)
Jordi Casals (4)
Kiku Soler (1)
Kilian Jornet (6)
Manel Muñoz (1)
Marc Prat (1)
Mireia Miró (1)
Mireia Abant (1)
Moisés Hurtado (4)
Mònica Masero (1)
Ot Pi (2)
Pere Gratacós (15)
Ricard Campoy (2)
Salvador Maldonado (3)
Sergio García de la Fuente (9)
Susanna Baeza (1)
Tòfol Castanyer (1)
Toni Bou (4)
Xavier Moyà (6)
Entitats Entitats
Associació Catalana de Biketrial (1)
Associació Fut-tennis de Catalunya (2)
Camp Nou (81)
Campionat Europeu Femení de Futsal (1)
CF Santboià (3)
Consell Superior d´Esports (14)
Copa del Món de Curses de Muntanya (1)
Federació Catalana de Futbol (34)
Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (4)
Federació d'Esports d'Alçada (2)
Federació Espanyola d'Esports de Muntanya i Escalada (3)
Futbol Club Barcelona (971)
Palau de Congresos de Barcelona (15)
Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes (36)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Catalunya (2926)
40 lectures d'aquest article
19 impressions d'aquest article
Cruyff, nou seleccionador
Les novetats a la Federació Catalana de Futbol (FCF) van marcar l’actualitat de les seleccions nacionals el 2009. Primerament, l’elecció de Jordi Casals com a nou president de la federació i, després i sobretot, el nomenament de Johan Cruyff com a nou seleccionador català. Durant el mes de juny es va fer efectiu el relleu a la presidència de l’organisme, en la qual Casals va prendre possessió en el càrrec succeint Ricard Campoy. La seva victòria a les urnes va ser clara i neta, fet que va propiciar que la candidatura alternativa de Jesús Farga i Joan Gaspart anunciés que no faria oposició. Casals, fins aleshores màxim dirigent del Futbol Club Santboià, es presentava com la proposta renovadora i, de fet, així va ser, ja que es va renovar íntegrament el cos directiu de la federació.

Però la notícia estrella de l’any va ser, sens dubte, l’anunci que l’exjugador i exentrenador del FC Barcelona Johan Cruyff es convertiria en el nou tècnic de la selecció absoluta. La nova directiva de la FCF tenia des de bon inici intenció de reestructurar l’organigrama de la selecció, incloent el relleu del seleccionador Pere Gratacós, que finalitzava contracte el mes de juny. La voluntat de Casals era contractar un entrenador de prestigi, que tingués força influència sobre els jugadors catalans i que els motivés a jugar amb Catalunya. Cruyff va rebre la proposta l’octubre i l’acord va ser ràpid. El 9 de novembre es va fer la presentació oficial al Palau de Congressos de Catalunya, en un acte que va aplegar nombroses personalitats i més de 50 mitjans de comunicació acreditats, molts d’ells estrangers. L’elecció de Cruyff va convèncer tots els sectors polítics del Principat, els quals van valorar el seu prestigi com a tècnic i el ressò internacional que suposaria per a la selecció nacional.

L’estrena de Cruyff va ser a finals d’any, en el partit contra l’Argentina al Camp Nou i que van guanyar els catalans per 4-2. Els gols del combinat català van ser obra de Sergio García (2), Bojan Krkic i Moisés Hurtado. Malgrat la victòria, les mirades estaven més pendents de la grada que del terreny de joc. Durant els dies previs a la cita, la FCF, per boca de Casals i de Cruyff, va deixar palesa la seva decepció per les poques entrades venudes, per sota de 30.000. El president de la federació va arribar a afirmar que “si Catalunya no és capaç d’omplir el camp [Camp Nou], potser que ens fem mirar això de la nació catalana”. Finalment, el públic va animar-se i es van sobrepassar els 50.000 assistents.

Deixant de banda el futbol, el 2009 va significar l’oficialitat de tres noves seleccions, la de futvolei, la de bike trial i la de fut-tennis, cosa que va suposar incrementar fins a vint el nombre de seleccions catalanes reconegudes a nivell internacional. Respecte aquesta última, durant el juliol la Federació Internacional de Fut-Tennis (FIFTA), un esport a mig camí entre el tennis i el futbol, va reconèixer com a membre de ple dret l’Associació Fut-tennis de Catalunya (AFTEC). Tanmateix, la victòria no va cenyir-se només a aquest reconeixement, sinó que, gràcies a la tenacitat del seu president, Albert Pastor, l’AFTEC va aconseguir que Barcelona es convertís, de cara al 2010, en la seu permanent de la FIFTA.

Pel que fa a la selecció de futvolei, que de la mateixa forma que en el fut-tennis el seu nom evoca la seva essència, el reconeixement internacional va esdevenir-se el mes de setembre i el seu debut en partit oficial va ser dos mesos després, al Torneig Autoequip Open Internacional de Futvolei 2009, celebrat al Vendrell (el Baix Penedès). El quadre d’aparellaments enfrontava els combinats catalans masculí i femení amb les respectives seleccions espanyoles, però aquestes no es van presentar a causa de les pressions del Consell Superior d’Esports (CSD) de l’Estat espanyol, que prèviament ja havia intentat evitar els matxs. L’equip masculí, integrat per Francesc Riba i Manel Muñoz, va acabar en quarta posició després de caure en semifinals davant del Brasil, que s’acabaria erigint campió del torneig. També van quedar quartes Susanna Baeza i Xènia Cantoni, el duet integrant de la selecció femenina.

Respecte la selecció de bike trial, la seva oficialitat va produir-se el mes d’agost, quan la Biketrial International Union (BIU) va reconèixer l’Associació Catalana de Biketrial com a membre oficial. Catalunya, essent el bressol d’aquest esport i comptant amb el màxim referent en tota la història de la disciplina, Ot Pi, veia possible així explotar a nivell de seleccions el seu potencial, format actualment per pilots com Dani Comas, sis vegades campió del món; Marc Prat, vigent subcampió del món; o Gemma i Mireia Abant, quatre i tres vegades campiones del món, respectivament.

El dissabte 13 de juny es va celebrar a Mataró (el Maresme) el IV Dia de les Seleccions Catalanes, jornada organitzada per la Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes per reivindicar el reconeixement internacional de les seleccions nacionals. La diada va comptar amb assistència rècord de públic, amb 37.000 persones. Els esdeveniments més seguits van ser els partits entre Catalunya i Austràlia de waterpolo, l’enfrontament entre Catalunya i Egipte d’handbol i les exhibicions de full-contact, a càrrec de l’excampió del món Xavi Moya, i de trial, protagonitzades pels campions Toni Bou i Adam Raga.

Dues setmanes després, al pavelló de La Casilla de Bilbao va tenir lloc la II Copa de les Nacions masculina de bàsquet. El torneig va comptar amb la participació de Catalunya, el País Basc, Galícia i Canadà. El campió va ser, tal com havia succeït en l’edició anterior, el combinat basc. La selecció catalana, dirigida per Salva Maldonado, va quedar en tercer lloc, després de caure a semifinals davant el conjunt canadenc (68-69) i de guanyar Galícia a la final de consolació (93-72).

Una de les seleccions que va lluir de valent va ser la de curses de muntanya. El combinat català, malgrat viure en una inestable i delicada situació, va ser capaç de guanyar per cinquena vegada la Copa del Món de curses de muntanya (Skyrunner World Series) en la categoria d’equips. A nivell individual, cal destacar les posicions de subcampió del món de Tòfol Castanyer, en categoria masculina; i de Mireia Miró en femenina. Tanmateix, la continuïtat de la selecció penjava a finals d’any d’un fil, atès que la nova directiva de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), encapçalada per Daniel Planas i sota jurisdicció de la qual roman la selecció, s’estava plantejant prescindir-ne per dedicar-se exclusivament a les entitats excursionistes. L’enrenou, però, no es limitava a això, ja que la Federació Internacional de Curses de Muntanya (ISF), organisme creat el 2008 en substitució de la Federació d’Esports d’Alçada (FSA), havia intentat impedir, amb la col·laboració de la Federació Espanyola d’Esports de Muntanya i Escalada (FEDME), que la selecció catalana participés en les competicions que depenien de la mateixa ISF.

Tot i això, l’equip dirigit per Kiku Soler va saber sobreposar-se als inconvenients i va demostrar que Catalunya és una de les grans potències en aquest esport. A més, cal tenir en compte que Kilian Jornet i Agustí Roc, primer i setè en la classificació general de la Copa del Món, no van sumar els seus punts a la selecció, ja que competien per l’equip privat Salomon Santiveri Outdoor Team. Menció especial mereix Kilian Jornet. L’atleta cerdà, de només 22 anys d’edat, va erigir-se novament com el referent absolut de la disciplina en aconseguir el seu tercer títol mundial consecutiu. Durant el 2009, a més, va adjudicar-se el campionat mundial d’esquí de muntanya i la prestigiosa prova Ultra Trail Mont Blanc.

Per altra banda, la 3a edició de la Clàssica Olla de Núria va servir també per celebrar la 1a edició del Gran Premi Internacional de les Nacions. Catalunya es va alçar campiona amb claredat, aconseguint col·locar cinc corredors en categoria masculina i quatre corredores en categoria femenina entre els 10 respectius primers classificats. El guanyador de la prova va ser Kilian Jornet, en aquesta ocasió com a integrant de la selecció catalana, que d’aquesta manera, a més, va proclamar-se campió de Catalunya de curses de muntanya.

Abans de la cursa, els corredors de la selecció catalana van llegir un manifest denunciant les traves que la FEDME posava perquè aquesta pogués competir lliurement a nivell internacional i instant la presidència de la FEEC a fer tot el possible per revertir la vigent situació de boicot.

També van succeir-se resultats brillants en futbol sala, on la selecció catalana va aconseguir la tercera plaça al Campionat Europeu femení de Futsal, celebrat a Polònia a finals d’any. La integrant de l’equip nacional Mònica Masero va ser escollida millor jugadora del torneig. En categoria masculina, Catalunya va proclamar-se subcampiona en l’Europeu sub-21, tot i empatar a punts amb Txèquia, la qual va acabar enduent-se el títol per la diferència de gols.