Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1997

Imprimir    Recomanar article
La mort de Jorge Mas Canosa va deixar els anticastristes sense el seu líder mes carismàtic

Les despulles del Che Guevara van ser localitzades a Vallegrande (Bolívia)

Articles dependents
Jorge Mas Canosa
Ernesto 'Che' Guevara
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Militars, policia, guerrillers (104)
Política internacional (1336)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Personatges Personatges
Abel Matutes (31)
Adalberto Rabeiro (1)
Bill Clinton (277)
Eloy Gutiérrez Menoyo (2)
Ernesto Guevara (9)
Fabio Dichelmo (1)
Fidel Castro (78)
Jorge Mas Canosa (7)
Josep Coderch (4)
Karol Józef Wojtyła (186)
Roberto Robaina (6)
Entitats Entitats
Fundació Nacional Cubanoamericana (5)
Govern de Cuba (11)
Partit Comunista de Cuba (4)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Cuba (83)
42 lectures d'aquest article
2 impressions d'aquest article
El primer Nadal festiu
Cuba
El divendres 12 de desembre, el president cubà Fidel Castro va anunciar que el dia de Nadal de 1997 seria dia festiu a l’illa, 28 anys després d’haver decretat la seva desaparició del calendari oficial perquè entorpia les feines agrícoles. La mesura va ser presentada com una mostra de bona voluntat davant la visita de quatre dies que el Papa Joan Pau II faria a l’illa a partir del dia 21 de gener de 1998. Aquesta va ser una de les poques notícies de caire mínimament esperançador que es va produir al llarg de l’any, en una societat políticament col·lapsada i en pràctica fallida econòmica, que patia un bloqueig internacional implacable encapçalat pels Estats Units.

Tot i que en començar l’any, el 3 de gener, el president nord-americà Bill Clinton va cedir a les pressions de la Unió Europea, Canadà i Mèxic i va congelar sis mesos més l’aplicació del capítol tercer de la llei Helms-Burton, la postura de Washington era de tancament total, com va quedar demostrat tres setmanes més tard quan el propi Clinton va oferir uns ajuts d’entre 4.000 i 8.000 milions de dòlars a la formació que fos capaç de promoure una veritable transició democràtica a Cuba.

També va contribuir a l’aïllament internacional el canvi experimentar per la política exterior espanyola des de l’arribada al poder del Partit Popular. Si anteriorment Espanya havia estat un dels pocs països occidentals que comerciava amb el règim cubà, venent-li maquinària i béns d’equip a canvi de tabac i fent-hi fortes inversions turístiques, amb el govern del Partit Popular, les relacions diplomàtiques hispano-cubanes van quedar sota mínims. A finals del 1996, Castro va negar el placet al nomenament del nou ambaixador espanyol a l’illa, Josep Coderch, argumentant que havia fet unes declaracions contràries al règim castrista. La tensió va augmentar el 20 de març quan el ministre cubà de Relacions Exteriors, Roberto Robaina, va qualificar el seu homòleg espanyol, Abel Matutes de "mentider, xantatgista i ingerencista" per haver-se manifestat a favor de les tesis del president nord-americà Bill Clinton.

Però la tensió diplomàtica internacional va passar a segon terme quan el castrisme va haver d’enfrontar un nou problema: els atemptats contra la indústria turística, la principal font de divises de l’economia cubana. El 12 d’abril, una bomba de mitjana potència va esclatar a la discoteca de l’hotel Melià-Castilla provocant importants danys materials i tres ferits lleus. Després de diversos atemptats de menor envergadura durant els mesos de juny, juliol i agost, el 4 de setembre van esclatar tres artefactes més en tres hotels de l’Havana, un d’ells va causar la mort del turista italià Fabio Dichelmo. L’actuació policial va ser expeditiva i dotze dies després el salvadorenc Raúl Ernesto Cruz va confessar, davant les càmeres de televisió i en presència del cap dels serveis d’intel·ligència cubans Adalberto Rabeiro, l’autoria dels atemptats i va declarar que li havien estat encarregats a El Salvador per representants de la Fundación Nacional Cubano-Americana.

Al marge del terrorisme, el fet que més va ocupar l’atenció de la societat cubana durant l’any va ser la localització de les restes d’Ernesto Che Guevara i sis companys seus, a la fossa on foren enterrats a la localitat boliviana de Vallegrande per l’exèrcit bolivià el 9 d’octubre de 1967 després de ser afusellats. Les restes van ser localitzades el 27 de juny per un equip d’antropòlegs cubans i argentins, però fins el 7 de juliol no es va poder confirmar definitivament que es tractés dels ossos dels guerrillers cubans, degut a les mutilacions que havien sofert.

L’enterrament oficial del Che, que va tenir lloc el 9 d’octubre a Santa Clara, el dia del 30è aniversari de la seva mort, va coincidir amb la celebració del V congrés del Partit Comunista Cubà, del 8 al 10 d’octubre, que va reelegir Fidel Castro com a cap del partit. Un mes més tard, el 23 de novembre de 1997, va morir el líder anticastrista Jorge Mas Canosa, l’home més influent de l’oposició de Miami i el màxim dirigent de la Fundació Nacional Cubano-Americana, creada el 1981.

La desaparició de Mas Canosa va deixar el moviment anticastrista sense líder, mentre la Fundació Nacional Cubano-Americana o les menys representatives Cuba Independiente y Democrática, Plataforma Democrática Cubana, Junta Patriótica Cubana, Coordinadora de Organizaciones de Derechos Humanos o Cambio Cubano s’esforçaven per trobar un recanvi. Entre tots els candidats, sobresortia la figura d’Eloy Gutiérrez Menoyo, un antic barbudo que havia passat 22 anys a les presons castristes i que s’havia exiliat a Miami el 1995. Després de la mort de Mas Canosa, Gutiérrez Menoyo, va reiterar la seva oferta de diàleg a Castro i li va proposar de fer una trobada l’any vinent per iniciar el camí de la transició democràtica a Cuba.