Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2000

Imprimir    Recomanar article
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Cas de les `Vaques boges` (49)
Personatges Personatges
Alfons Maria Jakob (1)
Halfdan Mahler (1)
Hans-Gerhard Creutzfeldt (1)
Stanley B. Prusiner (4)
Entitats Entitats
Organització Mundial de la Salut (74)
Unió Europea (1018)
47 lectures d'aquest article
3 impressions d'aquest article
De la cort a la taula



Se sap què és el mal de les "vaques boges", però encara no hi ha vacuna per a aquesta degeneració deñ cervell que causa demència i mort.

Jordi Cervós
Neuròleg
Rector de la Universitat Internacional de Catalunya

Des de l’1 de setembre, a la Unió Europea la carn de vaca ha de tenir un segell de procedència. Amb això es pretén donar al consumidor la seguretat que aquesta procedeix de bestiar lliure de l’encefalopatia espongiforme que pateixen les vaques.

A Anglaterra s’han aniquilat fins ara més de 4,3 milions de vaques, xifra que fa alguns anys semblava completament exagerada però que encara és insuficient, tenint en compte que es detecten anualment 2.000 casos nous de vaques boges. D’altra banda, 69 malalts han mort, segons sembla, per ingestió de carn de vaques boges. La notícia és tràgica i els problemes són difícils de resoldre.

Les vaques boges pateixen una variant de la malaltia de Creutzfeld-Jakob descrita per aquests autors alemanys ja fa 75 anys. Prusiner va rebre el premi Nobel pel seu estudi sobre els prions, una proteïna infecciosa que causaria la malaltia, però encara falta demostrar que aquesta sigui la verdadera causa de la pandèmia. Al no conèixer-se’n la causa, tampoc podem crear cap vacuna. I encara menys podem conèixer si hi ha modificacions de l’agent causal, modificacions que fan tan difícil trobar una vacuna, tot i que coneguem el virus responsable, com és el cas tràgic del virus de la sida.

Les amenaces massives polítiques per part d’Anglaterra van obligar a acceptar carn de boví anglès a la Unió Europea. Mentrestant, el nombre de vaques boges a Portugal ha augmentat tant que Espanya i altres països de la Unió Europea han prohibit la importació de carn portuguesa. També s’han vist alguns casos de vaques boges en altres països.

Un altre factor que fa augmentar la inseguretat és el llarg període d’incubació de la malaltia en l’ésser humà, que pot ser de fins a 20 anys. Tenint en compte que el 1986 es van conèixer els primers casos de vaques boges i poc després es van veure els primers casos de malaltia de Creutzfeldt-Jakob —amb unes característiques especials i amb una freqüència que feia suposar una connexió amb aquestes vaques— i que abans que comencés l’alarma, més de 50.000 vaques infectades s’haurien exportat a altres països d’Europa o s’haurien consumit a Anglaterra, ningú pot assegurar que en persones infectades aleshores ja s’hagin manifestat els símptomes.

Tant la malaltia descrita per Creutzfeldt i Jakob com la seva variant, que se suposa que està en connexió amb les vaques boges, consisteixen fonamentalment en una degeneració esponjosa de la substància cerebral, sobretot de l’escorça, que al microscopi apareix amb innombrables foradets com una esponja, i d’aquí ve el nom d’encefalopatia espongiforme. Es manifesta amb una pèrdua de les facultats mentals fins a la demència.

Encara que el nombre absolut de casos és òbviament escàs, el fet que vagi en augment cada any és l’aspecte que intranquil·litza més els diversos investigadors. Mentre que la incubació pot ser fins i tot de dècades, quan es manifesta, la malaltia porta en pocs mesos a la mort.

Voler treure importància a aquesta malaltia per motius econòmics i polítics recorda el cèlebre dictamen de la facultat de Medicina de la Sorbona de París de l’any 1348 que, mentre la pesta s’estenia per tot Europa, sostenia que no era una malaltia contagiosa, sinó més aviat la constel·lació fatal de tres estrelles: Saturn, Júpiter i Mart. Es interessant que aquesta opinió o aquest error encara fos sostingut per alguns fins al 1846. També s’assembla al que va dir al seu dia el president de l’OMS, Mahler, que la sida era un problema sense importància i purament americà. Avui la pateixen 60 milions de persones i es produeixen 20.000 infeccions noves cada dia.