Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1996

Imprimir    Recomanar article
L'entrevista entre Fidel Castro i Joan Pau II va ser l'èxit més important de la diplomàcia cubana

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Comerç internacional: importacions i exportacions (110)
Poder legislatiu i lleis (992)
Religió i església catòlica (416)
Personatges Personatges
Bill Clinton (277)
Fidel Castro (78)
Josep Coderch (4)
Karol Józef Wojtyła (186)
Entitats Entitats
Grup de Rio (Amèrica Llatina i Carib) (1)
Organització de les Nacions Unides (606)
Partit Popular (1639)
Unió Europea (1018)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Cuba (83)
44 lectures d'aquest article
1 impressió d'aquest article
De l´aïllament al Vaticà
Cuba
El 19 de novembre de 1996 Joan Pau II va rebre al Vaticà, en audiència privada, el líder cubà Fidel Castro . La trobada, que va durar mitja hora, va representar una gran ajuda per a la diplomàcia cubana, que, durant el 1996, havia vist créixer de manera important el seu aïllament internacional. Després que els Estats Units endurissin la seva oposició al castrisme amb l'aprovació de la llei Helms-Burton i que l'arribada del Partit Popular al govern espanyol fes perdre a Cuba el seu principal interlocutor entre els països occidentals, l'entrevista amb Joan Pau II va permetre a Fidel Castro recompondre la seva imatge. A canvi va haver d'acceptar l'obertura d'una nova etapa en les difícils relacions del seu règim amb l'Església catòlica.

Joan Pau IIva acceptar la invitació de Fidel Castro per visitar Cuba el 1997, mentre que Castro es va comprometre a respectar la llibertat religiosa al seu país, on des del triomf de la revolució l'Església catòlica havia vist dificultades les seves activitats. El 8 de desembre de 1996 es va celebrar a la catedral de l'Havana una solemne missa de reconciliació.

Aquesta iniciativa va permetre al règim castrista acabar un any molt dur amb un lleuger optimisme. El 23 de febrer, l'abatiment de dues avionetes procedents de Miami per les forces armades cubanes va col·locar el règim cubà en un dels seus pitjors moments. En l'acció hi van morir quatre membres del grup anticastrista Germans al Rescat, amb base a Miami, cosa que va provocar la protesta de l'ambaixadora dels Estats Units a l'ONU, Madeleine Albright, i la condemna del Consell de Seguretat de l'ONU l'endemà.

L'episodi de les avionetes va contribuir a un aïllament més gran de Cuba en incrementar els Estats Units les mesures de pressió. Els EUA van amenaçar amb l'aplicació de la llei Helms-Burton, aprovada l'any anterior, que feia pràcticament inviables el comerç i les inversions de països occidentals a Cuba i que havia provocat la reacció de la Unió Europea, que la considerava una ingerència.

El 15 de juliol, els ministres d'Exteriors de la UE van amenaçar amb una guerra comercial els Estats Units si aquest país feia efectiva l'aplicació de l'esmentada llei. La resistència europea va obligar el president nord-americà, Bill Clinton, a ajornar sis mesos l'aplicació de la part més dura de la llei. Els tretze països llatinoamericans integrats en el Grup de Rio van rebutjar també la llei durant la celebració de la cimera de l'organisme el 4 de setembre a la ciutat de Cochabamba.

Fins i tot l'Assemblea General de l'ONU va condemnar el 12 de novembre l'embargament unilateral dels Estats Units contra Cuba i va demanar la derogació de la llei Helms-Burton. Era la cinquena vegada consecutiva que l'ONU condemnava els Estats Units per la seva política respecte a Cuba.

La política de la UE envers Cuba no era en absolut conciliadora. Els països europeus van exigir la democratització del règim cubà, el respecte als drets humans i la celebració d'eleccions lliures. El 25 de novembre la UE va exigir oficialment al règim cubà una transició política cap a una democràcia pluralista com a condició prèvia per concedir-li qualsevol mena d'ajuda econòmica. La Unió Europea va proposar l'establiment de contactes amb les autoritats cubanes per intensificar la col·laboració, sempre que es potenciés la llibertat d'expressió i es respectessin els drets civils i polítics a l'illa.

La resposta cubana va arribar el 26 de novembre, quan Castro, va anunciar que Cuba es negava a rebre el nou ambaixador espanyol a l'Havana, Josep Coderch. L'excusa van ser unes antigues declaracions de Coderch en què es mostrava disposat a dialogar amb totes les forces cubanes. L'incident va provocar una crisi diplomàtica entre Cuba i Espanya, el principal país inversor a l'illa en els deu anys anteriors.