Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2005

Imprimir    Recomanar article
Patti Smith va participar al Senglar Rock 2005 de Lleida

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Actes socials, celebracions, homenatges, cimeres (2032)
Festivals i premis de música, teatre i dansa (241)
Poder judicial i jutges (405)
Personatges Personatges
Alicia Keys (6)
Carlos Marín (1)
David Miller (1)
Francesc Ribera (6)
Ismael Serrano (2)
Jason Donovan (1)
John Mayers (2)
Kayne West (3)
Kyle Minogue (4)
Liam Gallagher (2)
Mark Houle (1)
Michael Gudinski (1)
Michael Jackson (4)
Miquel Martí i Pol (31)
Nick Cave (3)
Noel Gallagher (2)
Patti Smith (7)
Pau Riba (6)
Quimi Portet (8)
Ray Charles (6)
Robbie Williams (4)
Robert Smith (2)
Rosendo Mercado (1)
Sebastien Izambard (1)
Urs Buhler (1)
Entitats Entitats
Acampada Jove d´Arbúcies (6)
Antònia Font (10)
Brams (3)
Camp Nou (81)
De La Soul (2)
Dúplex (1)
Experience (1)
Festival Internacional de Benicàssim (13)
Festival Sónar (15)
Fischerspooner (2)
Futureheads (1)
Il Divo (1)
Lax`n`Busto (12)
LCD Soundsystem (3)
Oasis (3)
Obrint Pas (8)
Ocean Colours Scene (2)
Premis Grammy (22)
Primavera Sound (7)
Senglar Rock (11)
Skatalà (2)
Sonic Youth (1)
The Cure (4)
The Dirtbombs (1)
They Might Be Giants (1)
U2 (9)
Underworld (3)
Yo la tengo (2)
40 lectures d'aquest article
20 impressions d'aquest article
De tot i molt
Música pop
Els dos pols de referència de la música pop dels territoris de parla catalana al 2005 van ser el comiat de Brams, en un emotiu concert celebrat al camp municipal de Berga el 7 de maig davant més de vuit mil seguidors, i l’expectació i ressò que va tenir l’aparició del darrer disc d’Antònia Font, Taxi, consagrat com el grup de més èxit del pop en català, com van demostrar en un concert celebrat a l’Espai de Barcelona a mitjans d’any.

Al maig a Berga, el líder de Brams, Francesc Ribera Titot, va iniciar el concert de comiat recitant l’Ara Mateix de Miquel Martí i Pol, per interpretar tot seguit el seu famós Brindis. Entremig, la banda va oferir un repertori generós, amb cançons de totes les èpoques, acompanyats per més d’un centenar d’amics de la banda i de músics convidats. Abans de fer l’únic bis de la nit, Titot explica que “no es tracta d’acabar, sinó de tornar a començar”. Ell personalment ja ho havia fet dos anys abans, quan va treure un disc musicant al rock els poemes del trobador Guillem de Berguedà.

Quant al nou disc d’Antònia Font, Taxi, els mallorquins van guanyar elogis a les llistes dels millors discos, seguint la petja marcada per l’anterior treball, Alegria. En ambdós treballs, Antònia Font va constatar la capacitat de la música popular per retroalimentar-se, alhora que la seva pròpia per crear un univers que, sota una aparença excèntrica, expressava els dubtes i les contradiccions quotidianes de l’existència humana. Per molts crítics i seguidors, l’emoció que generaven els Antònia Font s´aconseguia tot bevent de la tradició popular, però amb un particular geni per adaptar-la als gustos moderns. Per això barrejaven patxanga, blues, vals, psicodèlia, bossa nova, space pop, noise, rumba, salsa, heavy, ska i reggae, avantpop, música de cercavila, country, son, funkie, ranxeres, punk, grunge i moments aràbics, demostrant la seva molt alta qualitat musical.

Durant l’any, també van confirmar la seva qualitat i van recollir el corresponent èxit les edicions de diferents festivals. El 29 de maig va finalitzar l’edició anual del Primavera Sound, que en tres dies de durada va aplegar 45.000 assistents, més que en les edicions anteriors. Musicalment, els grans protagonistes van ser Sonic Youth, The Futureheads, The Dirtbombs, Experience i They Might be Giants.

Al juny, el festival de música electrònica Sònar 2005 de Barcelona va tancar portes, després de tres dies plens de música, amb l’assistència de més de 80.000 persones, tant a les seves sessions diürnes com a les llargues nits de concerts, protagonitzades sobretot pel hip-hop de mans de Dúplex, DJ Yoda, De La Soul, Kanye West i Mark Houle, entre d’altres. Al juliol, el Senglar Rock 2005 va cloure la seva primera edició lleidatana, precedida de l’èxit assolit en edicions anteriors a Montblanc, la Conca de Barberà. Prop de 28.000 persones van assistir als concerts celebrats a Lleida en sis escenaris situats al recinte del parc municipal de les Basses. El cartell, una combinació d’estrelles nacionals i internacionals, va incloure Patti Smith, Lax’n’Busto, Ocean Colours Scene i Pau Riba. Al juliol també va tenir lloc la desena edició de l’Acampada Jove, que, en comptes de celebrar-se a Arbúcies, com era tradicional, es va fer a Sant Celoni, amb l’assistència de 36.000 persones i 13.000 acampats. Entre les actuacions van destacar les d’Antònia Font, Obrint Pas, Skatalà, Quimi Portet, i els madrilenys Rosendo i Ismael Serrano.

A l’agost, l’onzena edició del Festival Internacional de Benicàssim (FIB) va tancar portes amb més públic que el 2004, a raó de 32.000 persones per nit. El grup britànic Oasis, comandat pels germans Liam i Noel Gallagher, amb el seu posat polèmic habitual, va ser el plat fort de l’última nit juntament amb Nick Cave i els novaiorquesos LCD Soundsystem, encarregats de posar punt final a les actuacions. A més d’aquests artistes, s’hi va poder veure grups com Underworld, Bassement Jaxx, Yo la tengo, Fischerspooner, o els veterans The Cure, encapçalats per l’incombustible Robert Smith.

Entre els concerts de l’any celebrats a Catalunya va destacar molt l’actuació el 7 d’agost del 2005 del grup irlandès U2, que va oferir un concert memorable davant de 80.000 espectadors al Camp Nou de Barcelona. Després de l’actuació dels teloners, Kaiser Chiefs i de Keane, aquests darrers vinguts directament del Festival Internacional de Benicàssim, els U2 van oferir un repertori variat amb grans clàssics com One, Miss Sarajevo, Sunday bloody sunday i With or without you i temes del seu últim àlbum, How to dismantle an atomic bomb. Tot plegat va fer embogir els assistents. Precisament, U2 havia estat mereixedor d’un dels premis Grammy atorgats el 14 de febrer a l’Staples Center de Los Angeles. El grup U2 va recollir tres guardons per Vertigo. Un altre premiat a la cerimònia va ser el difunt Ray Charles, amb 8 guardons, entre els quals hi havia el de millor àlbum per Genius Loves Company i el de millor single per la cançó Here we go again. També van triomfar Alicia Keys, que es va endur quatre dels vuit guardons a què optava, i John Mayer per la cançó Daughters. Kayne West va ser el gran perdedor de la nit al recollir només tres de les deu nominacions que tenia.

En el vessant internacional, durant l’any va aconseguir un gran èxit el grup multicultural Il Divo, format per l’espanyol Carlos Marín, el francès Sebastien Izambard, el nord-americà David Miller i el suís Urs Buhler. El grup multicultural practicava una nova forma de música que implicava tota mena d’estils musicals, però en un registre fornamentalment líric, sense ser clàssic. La banda versionava cançons emblemàtiques com My Way, The Man You Love o Unbreak My Heart en clau d’òpera-pop, en un intent de donar un aire diferent a aquests grans hits de la història. Els quatre integrants de la formació, que provenien de registres i trajectòries molt diverses, van ser els primers sorpresos davant l’èxit que la seva proposta estava assolint a Europa. A Anglaterra, per exemple, el seu disc va vendre més d’un milió de còpies i va robar el número u en les llistes a Robbie Williams.

Una altra notícia de l’any, indirectament relacionades amb el pop, va ser el comunicat emès per la cantant australiana Kylie Minogue al maig, quan va anunciar que tenia un càncer de mama incipient i que se sotmetria immediatament a tractament, per la qual cosa s’havia vist obligada a cancel·lar la gira que havia de fer pel seu país natal. Minogue, que va complir 37 anys al maig, va rebre el diagnòstic mentre era a Melbourne passant uns dies amb la seva família, segons va comunicar el seu promotor, Michael Gudinski. Kylie Minogue havia començat a fer-se popular al seu país i al Regne Unit als anys vuitanta com a actriu a la sèrie australiana Neighbours, però va ser després de fer el salt a la música -un fet gairebé casual- quan va aconseguir la categoria d’estrella internacional, amb nou àlbums editats i sempre encapçalant les llistes de les més sexys del planeta.

Minogue va aconseguir ser número 1 a les llistes musicals el 1988 amb l’àlbum Kylie. Un èxit que va repetir participant amb Jason Donovan -parella en la sèrie Neighbours i durant un temps en la vida real- en Especially for You i amb un tercer àlbum, Hand on Your Heart. Al 2001, el seu disc Fever va vendre sis milions de còpies.

Al juny, l’estrella del pop Michael Jackson va ser declarat innocent de l’acusació d’haver abusat sexualment d’un menor el 2003. Després de 32 hores de deliberacions, el jurat del tribunal de Santa Marta, als Estats Units, va absoldre el cantant de tots els càrrecs per unanimitat. El judici s’havia iniciat el febrer anterior i la fiscalia l’acusava de deu delictes, entre els quals realitzar tocaments a un menor, donar alcohol a un menor per forçar-li la voluntat i intent de segrest.