Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1996

Imprimir    Recomanar article
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Economia espanyola (471)
Empreses multinacionals, transnacionals (451)
Entitats Entitats
Govern d`Espanya (336)
Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (66)
Unió Europea (1018)
32 lectures d'aquest article
2 impressions d'aquest article
Decisions privatitzadores



"Molts països occidentals opten per les decisions privatitzadores per estabilitzar el pes relatiu del sector públic i reduir el seu dèficit i el deute que aquest comporta"

Joan Rosell Lastortras
President de Foment del Treball

Ja sigui per obtenir ingressos amb els quals reduir el deute públic, reduir el dèficit públic, sense recórrer a l'increment de la pressió fiscal, estimular l'accés dels ciutadans a la propietat o bé obtenir millores d'eficiència, la privatització no és una opció purament ideològica —hi recorren des de governs conservadors fins a socialistes, i tant en països industrialitzats com en d'altres en vies desenvolupament—, sinó que, en molts casos, a falta de motivacions ideològiques, respon a criteris econòmics relatius tant a motius d'eficiència com imposats per motius d'equitat o jerarquia de les actuacions públiques, quan no per imperatiu legal, com és el cas de la Unió Europea en determinats àmbits. En tot cas, es tracta d'acceptar el punt de vista que reconeix que el mercat mesura i respon més adequadament a les preferències de les persones que el procés polític, el qual té uns altres interessos encreuats.

La realitat mostra que en els últims anys, i en l'actual conjuntura d'increment de la competència, són molts els països occidentals que opten per les decisions privatitzadores per estabilitzar el pes relatiu del sector públic i reduir el seu dèficit i el deute que aquest comporta.

En el cas del nostre país, ens trobem en una situació en què l'Estat ha crescut massa i massa ràpid. El seu pes és excessiu i, en tot cas, s'ha d'assegurar la viabilitat futura de compromisos que contrau amb els ciutadans en matèries com ara la sanitat, les pensions, el benestar social i la creació de riquesa per al país, fins al màxim nivell que sigui possible. Per això s'ha d'aprimar l'Estat, en el sentit de desproveir-lo de l'excés de greix que hagi pogut acumular, com ha succeït en la majoria de països de l'OCDE, per determinades orientacions que no han pres en consideració les conseqüències futures, i enfortir el múscul.

La privatització, ja sigui de la propietat d'empreses o bé la seva gestió o dels serveis que presta l'Estat, i dins dels objectius que he assenyalat al principi, és una de les decisions a adoptar per assegurar la lliure, i igual, competència en un mercat obert, estimulant l'eficiència, la flexibilitat, la qualitat i la innovació constructiva, que han de redundar en millors productes i serveis. Un cop adoptada aquesta decisió, no ha de merèixer, tot i així, un tractament geneal: si bé el principi és que tot és privatitzable, cada decisió s'ha de prendre individualment, estudiant cas per cas, determinant-ne la validesa i la viabilitat, i escollint adequadament tant el moment com la modalitat de venda, l'atractiu que pot generar-se davant dels possibles adquirents, i garantint un seguiment que asseguri l'èxit de la mesura.