Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2000

Imprimir    Recomanar article
La desfilada militar a Barcelona va generar moltes protestes.

Les diferències de puntuació a les Institucions

Quadre d'exclusions

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Forces armades, seguretat, defensa (442)
Política espanyola (900)
Personatges Personatges
Federico Trillo (41)
Joaquim Forn (4)
Jordi Pujol i Soley (858)
Julia García-Valdecasas (33)
Entitats Entitats
Exèrcit espanyol (11)
Forces Armades Espanyoles (2)
Ministeri de Defensa (23)
Plataforma Cívica Antifeixista (1)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Barcelona (3483)
Madrid (Comunitat de Madrid) (909)
168 lectures d'aquest article
57 impressions d'aquest article
L'últim sorteig de la mili
Defensa
A mesura que s’acostava la data de l’última mili obligatòria i s’anava fent palès que l’interès per convertir-se en soldat professional era força escàs, el Ministeri de Defensa va haver de començar a prendre una sèrie de decisions per solventar la situació i aconseguir fer possible el pas de l’exèrcit de lleva a l’exèrcit professional. En aquesta direcció va haver de prendre algunes mesures prou dràstiques. La més polèmica de totes va ser el decret de reclutament continu de soldats i mariners professionals que reduïa l’exigència intel·lectual, a més de l’estatura mínima, la capacitat de visió i la dificultat de les proves físiques.

Aquest decret va provocar no poca broma al excloure únicament als aspirants amb un coeficient intel·lectual inferior a 70, 20 punts per sota del que era vigent fins aleshores. En la classificació psicotècnica, un coeficient de 70 corresponia als anomenats borderline, persones que gairebé podien ser catalogades de retrasats mentals i que no formaven part de la normalitat establerta. Amb aquest decret, el Ministeri de Defensa va tractar d’eliminar dificultats a l’hora de trobar joves amb interès per ingressar en una arma de l’exèrcit i desenvolupar una feina caracteritzada, en gran part, per les rutines.

Defensa no només va aixecar un reguitzell de comentaris amb aquesta mesura sinó que els va intensificar en fer públic que tenia previst de complementar el baix coeficient d’aquests aspirants amb una formació destinada a facilitar la seva integració a la vida militar amb l’objectiu que poguessin superar les seves limitacions inicials. El Ministeri de Defensa, però, va admetre, que tot i així, aquestes persones no estarien mai a l’alçada dels seus companys. Uns companys que fins aleshores havien hagut de disposar com a mínim del certificat escolar per ingressar a l’exèrcit i que, a partir del nou decret, ho farien sense cap titulació.

La sensible rebaixa de les condicions psicofísiques perseguia allistar, al llarg del 2000, 17.500 joves d’entre 18 i 28 anys (també l’edat màxima es va ampliar en 2 anys) i complir així la previsió oficial d’arribar a 85.000 combatents a sou. Una mesura que va ser molt criticada pels grups a l’oposició que demanaven que es rebaixessin les expectatives de reclutament enlloc de les condicions per allistar-se o que incrementessin els incentius. Però l’únic incentiu per potenciar les ganes de fer el soldat era una millora en el sou i el Ministeri de Defensa no s’ho podia permetre. De fet, segons dades del mateix ministeri, un 30% dels seus membres no es reenganxaven al complir el seu compromís i s’esperava que al llarg del 2000 uns 8.000 soldats abandonessin les Forces Armades, el que constituïa un problema afegit a la ja de per sí difícil professionalització.

I en aquest clima de desencís militar va arribar la controvertida desfilada militar per Barcelona el dia de les Forces Armades, celebrat el 27 de maig. Primer estava previst que la desfilada es fes per la Diagonal, després es va triar el Passeig de Colom i finalment es va fer a l’Avinguda de Rius i Taulet, a Montjuïc. Va ser una desfilada de “baix perfil”, integrada per només 1.300 efectius i uns quants vehicles que havien participat en missions de pau i a la que el president de la Generalitat, Jordi Pujol, va assistir “sense entusiasme”.

Tot i així, la desfilada va posar de manifest el rebuig que bona part de la societat catalana sentia per aquesta mena d’actes. Dies abans es va fer una acampada antimilitarista i pacifica a la Plaça d’Espanya que va ser desallotjada per la força hores abans que comences la desfilada. El mateix dia de la desfilada, més de 45.000 persones es van aplegar al Festival de la Pau al Parc de Ciutadella per participar en actes alternatius a la desfilada mentre que només 20.000 persones s’havien acostat a Montjuïc per presenciar la parada castrense. El major nombre de persones aplegades al Parc de la Ciutadella responia a la convocatòria de diferents grups pacifistes i organitzacions ciutadanes, que recollien la tradició antimilitarista del país, clarament evidenciada en el major nombre d’insubmisos i objectors en comparació amb d’altres comunitats de l’’Estat.

Per altra banda, la policia va impedir amb contundència desproporcionada els intents dels grups antimilitaristes d’apropar-se a l’avinguda Rius i Taulet. El balanç amb que es va saldar la desfilada militar a Barcelona va ser de 10 detinguts i nombrosos contusionats. Els moments més tensos es van viure al barri de Sants, on la policia va carregar contra uns 500 joves que es manifestaven. Durant la batussa es van llençar pedres, ampolles i pilotes de goma, i es van cremar contenidors. El regidor de CiU, Joaquim Forn, va denunciar a un policia per haver-lo agredit durant els incidents, tot i haver-se idenficat.

Amb el record del fiasco de la desfilada de les Forces Armades a Barcelona i entre promeses per part del ministre de defensa, Federico Trillo, d’apujar els sous dels soldats i d’incentivar amb pagues extres els que es reenganxessin, per mirar de complir els objectius de reclutament per l’exèrcit professional, va arribar el 12 d’octubre: el dia de la Hispanidad , que es va celebrar amb una parada militar a Madrid. 4.500 membres de diferents cossos de l’exèrcit espanyol van desfilar pels carrers de la capital per commemorar la festa nacional d’Espanya, precedits per 100 militars més en representació de l’Eurocuerpo. Si la desfilada de les Forces Armades a Barcelona havia costat 58 milions de pessetes, el pressupost per celebrar “la festa gran de les Forces Armades” va comptar amb un pressupost de 220 milions. La parada militar va aplegar només 5 dels 17 presidents autonòmics de l’Estat.

A Barcelona el 12 d’octubre la Plataforma Cívica Antifeixista va aplegar milers de manifestants en una marxa pacifica en la que es va protestar per la manifestació de caire feixista que es va celebrar paral·lelament a Montjuïc i que es va saldar amb la detenció de 5 skins acusats d’agredir un home magribí. Ambdós actes van comptar amb els corresponents permisos administratius expedits per la delegada del govern a Catalunya, Julia García Valdecasas.

Una setmana després, Trillo reconeixia obertament en el Congrés que la professionalització de les Forces Armades ensopegava amb dificultats degut a la manca d’aspirants i que al final de l’any no es compliria l’objectiu de comptar amb 85.000 soldats i mariners professionals. Si el 1997, 3 de cada 4 joves d’entre 16 i 24 anys descartava convertir-se en soldat professional, 3 anys més tard només un de cada 10 considerava la possibilitat d’ingressar a les noves Forces Armades com a professionals tot i que en el mateix període la valoració pública de l’exèrcit havia millorat.

Per altra banda, al 1977 un 44,6% en tenia una opinió bona o molt bona de les Forces Armades i un 12,1% la tenia dolenta o molt dolenta. Aquest percentatges van canviar al 51,1% i el 8,4%, respectivament, l’any 2000. Aquesta relativa millora en l’estat d’opinió era deguda, sobretot, a la bona imatge obtinguda, en general, per tots els exèrcits europeus en el desenvolupament de tasques humanitàries en conflictes com els de Bòsnia-Herzegovina i Kosovo, en les que també havia participat l’exèrcit espanyol.

Al 1986 la meitat dels ciutadans ja es decantava per un exèrcit professional, segons el model que CiU va imposar al PP a canvi d’assegurar-los la governabilitat el 1996, en no haver obtingut el PP una majoria suficient i haver de pactar amb els nacionalistes. Catorze anys després aquesta consideració favorable a l’exèrcit professional ja havia augmentat fins al 80%, tot i que el cost de mantenir un exèrcit professional era molt més car i hauria de tenir un reflex directe en els impostos. En aquest sentit, un 45,5% dels ciutadans estava d’acord en que s’incrementés la despesa pública per a professionalitzar les Forces Armades enfront d’un 38,9% que no hi estava d’acord. El 1994 els partidaris d’augmentar la despesa era només d’un 37,2% enfront del 48,3% que no en volien ni sentir parlar.

El 8 de novembre es va fer l’últim sorteig de la mili posant un punt i final a 200 anys de servei militar obligatori. Dels més de 90.000 joves que es van sortejar, només s’havien d’incorporar un màxim de 30.000 reclutes que tindrien l’honor de ser l’última lleva de la mili obligatòria i de rebre un homenatge quan acabés el seu període de servei militar. Un servei que acabaria, de fet, a finals del 2001, quan aquests nois fossin llicenciats. La fi de la mili suposava també la fi de la prestació social substitutòria i la desaparició de la insubmissió. En acabar l’any, encara quedaven per passar a la reserva els 860.743 joves que eren en situació de pròrroga.