Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1996

Imprimir    Recomanar article
Es preveia que l'exèrcit espanyol estigués format únicament per soldats professionals a partir del 2002

Preferències dels espanyols sobre diferents aspectes del servei militar

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Forces armades, seguretat, defensa (442)
Poder legislatiu i lleis (992)
Política espanyola (900)
Personatges Personatges
Eduardo Serra (6)
Ignacio Cosidó (1)
Rafael Bardajín (1)
Entitats Entitats
Convergència i Unió (1824)
Organització del Tractat de l`Atlàntic Nord (264)
Partit Popular (1639)
Unió Europea Occidental (8)
75 lectures d'aquest article
12 impressions d'aquest article
Mili: adéu a les armes
Defensa
El 1996 es va decidir que a l’Estat espanyol desapareixeria el servei militar obligatori l’any 2002. Tots els joves nascuts a partir de l’1 de gener de 1984 ja no serien cridats a files i, per tant, ja no haurien de fer la mili, ni la prestació social substitutòria.

Els anys anteriors, el model de servei militar obligatori havia entrat en una profunda crisi a causa de la progressiva tecnificació de la defensa, que feia perdre sentit al soldat de lleva, i a l’imparable augment del nombre d'objectors i insubmissos, que feia pràcticament impossible el manteniment de l'exèrcit.

Durant la campanya per a les eleccions a Corts del 3 de març, totes les forces polítiques van incloure als seus programes diferents propostes tendents a la professionalització de l'exèrcit. A diferència dels partits majoritaris d’àmbit espanyol, que proposaven reduir la durada de la mili, CiU en va proposar la supressió. Aquesta proposta va ser recollida en el pacte d'investidura i governabilitat que va formalitzar amb el PP. En el punt 11.9 d'aquest acord s'establia el compromís d'avançar cap a la professionalització total de l'exèrcit “fins a completar un model de forces armades totalment professional” que no exigís un servei militar obligatori. Aquest model havia d’entrar en vigor l'any 2001 sempre que ho permetessin "les necessitats pressupostàries i les exigències de la defensa". S'establia també la creació d'una ponència en el si de la comissió de defensa, encarregada de determinar les formes i els terminis de la supressió de la mili obligatòria.

El 5 de juny, els grups parlamentaris del Partit Popular (PP) i Convergència i Unió (CiU) van presentar una proposició no de llei per crear una comissió mixta Congrés-Senat que hauria d'estudiar la implantació d'un exèrcit professional i s'encarregaria de fer un estudi a fons sobre la qüestió, i hauria de fer públiques les seves conclusions en un termini màxim d'un any.

El 15 de juny, Ignacio Cosidó i Rafael Bardajín experts en estratègia militar i assessors del ministre de Defensa, Eduardo Serra, van presentar un informe sobre la implantació de l'exèrcit professional que explicava que s’hauria de contractar un total de 70.000 soldats, amb un sou no superior al milió i mig de pessetes anuals, i jubilar 20.000 oficials i suboficials. La professionalització implicava, a més, una nova concepció de l'exèrcit, amb molta més formació per als seus membres i de pressupostos més alts, en sintonia amb la nova realitat de l'OTAN i la UEO, organismes a què Espanya ja estava incorporada de ple.

L'informe explicava que hi havia 31.574 soldats professionals amb pocs recursos i amb un pressupost de funcionament molt baix. Des de l'etapa socialista, l'exèrcit espanyol havia perdut el 40% del seu poder adquisitiu i s'havia descapitalitzat. El material que es feia servir havia quedat obsolet (el 56% dels vehicles de transport tàctic tenien més de vint anys) i bona part dels terrenys i els immobles que emprava ja no eren operatius.

L'informe també es feia ressò d'algunes enquestes, com la del Centre d'Investigacions Sociològiques, que assenyalava que el 73% dels espanyols menors de 24 anys no volien ni sentir a parlar de la mili, que només un 5% dels ciutadans creia en el servei militar obligatori i que els joves consideraven la mili com la pèrdua d'un any de vida, a més de ser una herència del passat sense sentit i una dificultat més a la incorporació al món del treball.

A l'altre extrem se situaven els caps de les forces armades, que van observar el projecte amb cautela ja que coincidia amb l'anomenat pla Norte un procés de reestructuració de l'exèrcit de terra que comprenia un model mixt, format al cinquanta per cent per soldats de lleva i per professionals, i que havia de funcionar l'any 2000. El pla preveia la supressió d'instal·lacions obsoletes o massa difícils de mantenir i el trasllat de personal. Els mateixos militars professionals van haver d'interrompre els treballs que estaven fent per complir aquest pla. Els més oposats reclamaven sense èxit la quantia exacta d'un projecte tan ambiciós.

El 10 de desembre de 1996 el ministeri de Defensa va presentar al Parlament un complet estudi sobre la professionalització de l'exèrcit que hauria de servir de base per a l'elaboració d'una llei que suprimís definitivament el servei militar obligatori. L'estudi preveia un termini de cinc anys, del 1998 al 2002, per a la progressiva implantació de l'exèrcit professional. El pla preveia que les futures forces armades espanyoles estarien integrades per entre 100.000 i 130.000 soldats, a part dels 50.000 comandaments necessaris. Això implicaria un creixement substancial del pressupost de Defensa, que passaria dels 870.000 milions de pessetes previstos per al 1997 a una quantitat molt superior al bilió de pessetes, i representaria entre un 1,5% i un 1,8% del PIB espanyol.

La professionalització de l'exèrcit preveia dos tipus de contractació, a un any i a tres anys, amb sous d'entre 1,5 i 2,5 milions de pessetes anuals, i una proporció a decidir entre la part que es dedicava a personal i la que es destinava a material, d'entre un 40% a un 60%. Finalment, el projecte parlava de la creació d'un estatut del soldat professional, no feia diferenciació entre homes i dones a l'hora de ser incorporats, i fixava els 28 anys com a edat límit per fer-ho.
CiU i PSOE van reclamar.al ministeri de Defensa la implantació de l'exèrcit professional abans de la data del 2003, prevista pel govern. CiU va recordar al ministre de Defensa que tant el pacte d'investidura com l'acord pel qual es va crear la comissió parlamentària establien l'any 2001 com a data límit per professionalitzar l'exèrcit.

Convergència i Unió també va plantejar l'ampliació de la llei d'objecció de consciència, vigent des del 1984, i va presentar una proposició de llei al Congrés de Diputats en què demanava que es reconegués el dret a l'objecció sobrevinguda, és a dir, després d'incorporar-se a files. CiU també va proposar que la prestació social no durés més que la mili i que es beneficiés de les possibles reduccions. Per la seva banda, el representant d'IU va considerar que, en tot cas, no s'haurien d'augmentar les despeses en defensa per sobre de 1’1% del PIB.

El ministre de Defensa va destacar el caràcter flexible de la proposta, però va plantejar que la implantació de l'exèrcit professional requeria una extensió de la consciència nacional per afrontar els nous costos impositius que el projecte suposaria. "Si algú no vol que el seu fill faci el servei militar, haurà de pagar impostos perquè un altre ho faci voluntàriament."

Certament no era fàcil organitzar un període transitori en una època de restriccions pressupostàries que havia impedit, per exemple, que el PP fes realitat la promesa electoral de pagar un sou de 30.000 pessetes als soldats de lleva. El gran problema era que l'anunci de la supressió de la mili havia disparat espectacularment el nombre d'objectors de consciència. Ja en els primers mesos del 1996 es calculava que la xifra d'objectors arribaria fins als 100.000 en acabar l'any. Quan al mes de setembre es van superar els 70.000 casos, es va comprovar que l'objecció havia augmentat un 32% respecte a l'any anterior. En conjunt, el nombre d'objectors pendents de fer la prestació social substitutòria era de 130.000, i 250 els insubmisos empresonats. El fet que també augmentessin les sol·licituds de pròrroga per estudis va fer disparar l'alarma en el ministeri en preveure's un col·lapse en les xifres de reclutament fins a l'any 2002.
Per altra banda, el ministeri sabia que no hi hauria dificultats per cobrir les places d'un exèrcit professional. El ministeri preveia incorporar cada any 16.000 nous soldats professionals, xifra que el ministre Eduardo Serra considerava factible ja que, al seu parer, "un no a la mili no és un no a l'exèrcit, sinó un si a l'exèrcit professional".

El 1996, el nombre de sol·licituds d'ingrés a la carrera militar era superior a l'oferta. Aquestes sol·licituds venien preferentment d'Andalusia i Castella i Lleó, procedents de joves d'entre 18 i 20 anys, amb estudis primaris, residents a casa dels seus pares i sense altres perspectives laborals.