Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2010

Imprimir    Recomanar article
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Esportistes, entrenadors, dirigents esportius (558)
Nomenaments, investidures, dimissions, cessaments (1880)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Personatges Personatges
Joan Laporta (171)
Entitats Entitats
Futbol Club Barcelona (971)
Parlament de Catalunya (723)
Solidaritat Catalana (20)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Catalunya (2926)
14 lectures d'aquest article
10 impressions d'aquest article
Joan Laporta
Del futbol a la política
L’exdirectiu del Futbol Club Barcelona i advocat Joan Laporta va ser un dels grans protagonistes del 2010. Durant la primera meitat de l’any, Laporta va viure la darrera etapa del seu mandat com a president del Barça però, a l’estiu del 2010, l’exdirectiu barcelonista va canviar l’esport per la política i va impulsar la creació de la coalició Solidaritat Catalana per la Independència, juntament amb Alfons López i Uriel Bertran. Com a cap de llista d’aquesta nova formació, fou escollit diputat al Parlament de Catalunya en les eleccions celebrades el 28 de novembre.

Nascut a Barcelona l’any 1962, Joan Laporta i Estruch és llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona, a més de membre del Col·legi d’Advocats de Barcelona i de la Fundació Lluch. També és soci fundador del bufet Laporta & Arbós, Advocats Associats, i va exercir com a assessor personal del cònsol del Japó a Catalunya.
El juny del 2003, Laporta es va convertir en el 38è president de la història del Futbol Club Barcelona, i va esdevenir també la persona més jove que ocupava aquest càrrec, amb 41 anys. Com a soci número 27.869 de l’entitat, el 1998 va liderar la Plataforma Elefant Blau contra la junta directiva del president del moment, Josep Lluís Núñez. Posteriorment, Joan Laporta va passar a formar part de la candidatura de Lluís Bassat, que va perdre davant la proposta de Joan Gaspart. Finalment, el 2003 va presentar-se com a candidat a la presidència del Barça i, amb el 52,6% dels vots, es va imposar a la resta de candidats: Lluís Bassat, Jaume Llauradó, Josep Martínez-Rovira, Josep Maria Minguella i Jordi Majó. A l’estiu del 2006 va reeditar el seu mandat, després que cap precandidat pogués reunir les signatures necessàries per concórrer a les noves eleccions.

Els seus set anys al capdavant del Barça van estar marcats per l’èxit, amb 67 títols obtinguts entre totes les seccions esportives del club, i amb el mèrit de ser l'únic president que ha aconseguit fer un triplet (guanyar la Champions League, la Copa del Rei i la Lliga) en una mateixa temporada. Entre els aspectes més positius de la seva gestió destaquen la renovació integral de la plantilla amb fitxatges com els de Ronaldinho, Eto’o o Deco, la contractació del tècnic Pep Guardiola —Laporta havia assegurat temps enrere que, si tornés a néixer, voldria ser com ell—, la decisió de fer fora del Camp Nou els ultres Boixos Nois, l’aposta per portar el nom UNICEF a la samarreta i la seva capacitat per il·lusionar els aficionats. Això no obstant, en el mandat de Laporta també va haver-hi ombres, com ara la dimissió de membres de la seva primera junta directiva, les acusacions d’espionatge a vicepresidents de l’entitat o algunes declaracions força polèmiques que van convertir-lo en un blanc habitual de crítiques per part dels mitjans de comunicació. A més, el 6 de juliol del 2008 va ser sotmès a una moció de censura que, malgrat aconseguir el 60% de vots favorables, no va prosperar en ser inferior al 66% requerit. Uns mesos després que Sandro Rosell arribés a la presidència del club, i en el marc d’una agitada assemblea de compromissaris, es va aprovar l’inici d’una acció social de responsabilitat contra la directiva de Laporta per la seva gestió econòmica del club.

Durant el seu darrer any com a president del Futbol Club Barcelona, Joan Laporta va mostrar interès a fer el salt a la política, i en nombroses ocasions havia expressat el desig que Catalunya fos un país independent. Les aspiracions nacionalistes de Laporta van cristal·litzar en la presentació, el mes de juliol, de la nova coalició política Solidaritat per la Independència de Catalunya, amb la qual l’advocat va aconseguir un seient de diputat al Parlament català. Entre els objectius bàsics d’aquesta coalició hi ha el compromís de proclamar la independència i sotmetre-la a referèndum durant la legislatura 2010-2014, així com l’organització del procés cap a la creació de l’Estat Català en el si de la Unió Europea. L’agrupació va obtenir el 3,28% dels vots en les eleccions autonòmiques del novembre i un total de quatre diputats.