Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1999

Imprimir    Recomanar article
El sisme

La ciutat de lalova, a Turquia, va ser una de les més afectades pel terratrèmol del 17 d’agost

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Altres catàstrofes naturals: huracans, terratrèmols, erupcions, tsunamis (156)
Pobresa, desigualtats (147)
Turisme (208)
Personatges Personatges
Abdul·là / Abdullah Ocalan (27)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Turquia (75)
290 lectures d'aquest article
428 impressions d'aquest article
Els terratrèmols sacsegen el planeta
Desastres naturals
L’any 1999, els agents interns de la terra semblaven haver-se revelat contra la humanitat amb un seguit de terratrèmols d’efectes devastadors. El pitjor de tots es va produir a la península d’Anatòlia (Turquia) el 17 d’agost. L’epicentre del terratrèmol, és a dir la zona de la superfície terrestre on arriben en primer lloc les ones sísmiques que venen de l’interior de la terra, va situar-se a 5 km de la ciutat d’Izmit, a la costa del Mar de Màrmara. Els efectes del sisme es van estendre a una franja de 250 km de longitud i 45 km d’amplada. En només 45 segons, van quedar pràcticament derruïdes 10 ciutats de Turquia i va quedar també afectada la populosa ciutat d’Istanbul, situada a 150 km de l’epicentre.

Aquest sisme va ser el segon més intens que es registrava a Turquia en 20 anys al país. Va assolir una magnitud de 7,4 graus en l’escala de Richter, que mesura la magnitud dels sismes en funció de l’energia alliberada pel tremolor de la terra, fins a un màxim de 9 graus. Segons aquesta escala, els danys materials es produeixen a partir de 5, i a partir de 7 poden produir-se afectes catastròfics, com ensorrament d’edificis, ruptura de preses i ponts i ondulacions en els carrers. L’escala és logarítmica, de manera que, per exemple, els sismes de 7 graus són 10 vegades més potents que els de 6. Posteriorment, van haver 300 rèpliques de menor intensitat.

Els danys humans i materials del sisme varen ser enormes. Les primeres impressions calculaven uns 4.000 morts i estimaven que podia haver-hi unes 10.000 víctimes sota les runes, però es varen quedar curtes. Finalment es van comptabilitzar 15.000 morts i 30.000 desapareguts. Una altra dramàtica conseqüència d’aquest terratrèmol no només va ser l’incendi de la refineria de Trupas, la més gran del país, que subministrava el 87% del petroli turc. La comunitat internacional s’abocà a enviar ajuts als damnificats. Fins i tot Grècia, enemic històric de Turquia, va jugar un important paper en la canalització de l’ajuda internacional i, en un gest sense precedents, els ciutadans grecs van participar massivament en una campanya de donació de sang per ajudar a les víctimes.

D’altra banda, el terratrèmol va posar en evidència una important falta de capacitat del govern turc per afrontar un fenomen que en aquella zona no era tan excepcional. Els habitants de petites ciutats criticaren al govern turc per la seva mala gestió en el repartiment de l’ajuda entre els afectats. La premsa turca es va acarnissar amb els constructors il·legals, que aprofitant-se de la gran demanda de vivendes creada per les migracions a gran escala produïdes en el país, havien aixecat edificis que no complien les més elementals mesures de seguretat. Milions de turcs vivien en edificis amb importants defectes de construcció, molts dels quals s’havien fet sense permís d’obres i en contra de la normativa, cosa que va augmentar la dimensió de la tragèdia. El terratrèmol va tenir també una gran incidència sobre el mercat turístic, ja en crisi pel atemptats en contra de la detenció del líder turc Abdul·la Ocalan i el conflicte dels Balcans.

El terratrèmol de 1999 va ser un més dels que havien sacsejat Turquia al llarg del segle, en que n’hi havia hagut 15 més d’importants, amb un resultat global de 71.000 morts. Aquesta important activitat sísmica estava causada per la falla d’Anatòlia, que travessa el país d’oest a est, des de el mar Egeu a la frontera amb Armènia i corre paral·lela al mar Negre. Està considerada una de les més actives, comparable a la falla de San Andrés, que hi ha a Califòrnia.

La relació de les falles geològiques amb els terratrèmols havia estat descrita per la teoria de la tectònica de plaques, desenvolupada als anys seixantes, que a més de l’activitat sísmica explicava el vulcanisme i la conformació del relleu del sòl marí i dels continents. La superfície terrestre no és una capa contínua, sinó que la formen 16 plaques enormes que llisquen damunt una capa de naturalesa plàstica, que fa un efecte de cinta transportadora. Aquestes plaques reben el nom de plaques litosfèriques, i tenen un gruix que oscil·la entre els 70 i els 150 km.

Les vores de les plaques poden ser de tres tipus diferents, anomenades constructives, destructives i passives. S’anomena constructives a les vores de les plaques en moviment expansiu, que en separar-se entre sí deixen una zona buida que s’omple amb roca fosa procedent de l’interior de la terra. El material fos solidifica i forma nova escorça oceànica. Mentre en aquests llocs es crea material litosfèric nou, en altres es destrueix, de manera que les dimensions del planeta són constants. Així, a les vores de tipus destructiu xoquen dues plaques, una de les quals desapareix sota l’altre, fonent-se i portant associats terratrèmols i vulcanisme. A les vores neutres o passives no es crea ni es destrueix litosfera, però es produeixen lliscaments laterals de les plaques entre sí constituint-se les falles, que són zones d’alta inestabilitat geològica on es produeixen freqüents moviments sísmics.

A Turquia conflueixen quatre plaques. Les plaques aràbigues i africana estan xocant lentament amb la placa anatòlica, mentre que aquesta pressiona la placa eurasiàtica, que alhora es trasllada cap a l’est. Això explica l’elevada activitat sísmica de la zona, un episodi de la qual va ser el terratrèmol d’agost de 1999.

Cada any es produeixen a la Terra al voltant de 3,5 milions de sismes, dels quals un miler tenen una magnitud superior als 5 graus de l’escala de Richter. L’epicentre de molts d’aquests terratrèmols es situa al mig del mar o en els deserts, sense afectar directament a la població i sovint passen inadvertits.

Els que tenen més ressó són els que afecten zones densament poblades, com el que va succeir el 8 de setembre del mateix any a Atenes. L’epicentre es va situar al nord de la capital grega, la seva magnitud va ser de 5,9 graus a l’escala de Richter i va causar més de 60 morts i 600 ferit. Aquest tenia una certa relació geològica amb el de Turquia, ja que estava originat pel moviment de les mateixes plaques tectòniques. Els reajustaments conseqüents encara varen produir a Turquia set terratrèmols en menys de tres mesos, el darrer el 12 de novembre, de 7,2 graus i que va causar 400 morts més.

El 21 de setembre, un fort sisme de 7,6 graus va sacsejar Taiwan. Va ser el més greu que hi havia hagut a l’illa aquest segle i va causar més de 1.700 morts, 4.000 ferits, i 3.000 persones atrapades entre les runes. L’epicentre es va situar a 144 km de la capital Taipei. En menys d’una setmana hi va haver 7.000 sacsejades menors de la terra i el 26 de setembre es va produir un altre fort terratrèmol. En total es varen ocasionar 2.056 morts i 9.000 ferits. Un altre cop es produiran mostres de solidaritat internacional, fins i tot per part de la Xina que considerava Taiwan la província rebel.

El desastre va ser menor que a Turquia, ja que la majoria d’edificis estaven construïts amb tècniques especials per suportar moviments sísmics. Les imatges mostraven edificis inclinats totalment, que no arribaven a caure. Aquest moviment no va tenir res a veure amb el de Turquia, i la seva dinàmica fou diferent. La major part de l’illa es troba situada sobre una zona molt inestable, on la placa filipina empeny la placa euroasiàtica i es col·loca per sota d’aquesta.

També a Catalunya es va sentir tremolar la terra el mateix any. El 5 d’octubre un sisme de 5 graus de magnitud amb epicentre a Bagneres de Luchon va fer tremolar les terres dels Pirineus catalans, Andorra i bona part de la Catalunya nord-occidental. A Catalunya es registren cada mes una dotzena de moviments, encara que la majoria són imperceptibles. El Pirineu és una zona d’activitat sísmica molt freqüent i gairebé cada dia es registren petits moviments, encara que només els detecten els sismògrafs, ja que la intensitat se situa entre els 2-3 graus. La costa catalana presenta risc sísmic perquè al Mediterrani convergeixen dues plaques tectòniques. Ni el nombre de sismes ni la seva intensitat varen ser especialment elevats al 1999, tot i que els seus efectes fossin particularment greus per la seva ubicació. El que va passar l’estiu d’aquell any va ser un fet aleatori. La mala sort va fer que els epicentres es situessin en zones molt poblades.