Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2005

Imprimir    Recomanar article
Els huracans Katrina, Rita i Wilma van arrassar la costa sud dels EEUU i altres indrets turístics del Carib, propiciant fortes queixes cap a les administracions públiques

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Altres catàstrofes naturals: huracans, terratrèmols, erupcions, tsunamis (156)
Poder executiu i governs (1139)
Política internacional (1336)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Personatges Personatges
David Paulison (2)
George W. Bush (404)
Kofi Annan (135)
Michael Chertoff (3)
Michael Brown (3)
Pervez Musharraf (51)
Roy Nagin (3)
Entitats Entitats
Agència de Seguretat Nacional (EEUU) (2)
Agència Federal de Gestió d´Emergències (Estats Units) (4)
Comissió Europea (242)
Govern dels Estats Units (145)
Organització de les Nacions Unides (606)
131 lectures d'aquest article
60 impressions d'aquest article
L’any dels huracans
Desastres naturals
Si l’any 2004 havia finalitzat amb el terrible tsunami que va provocar la mort de 300.000 persones en diferents zones d’Àsia, l’any 2005 es va caracteritzar per l’acció de forts huracans. Només en un any es va registrar 350 ciclons i mai la temporada d’huracans- que comença al juliol i acabava al novembre- havia estat tan activa i forta com la de 2005 a l’Atlàntic. Hi va haver 23 tempestes de les quals 13 van derivar a huracans. L’huracà més greu i que va provocar més destrucció a les costes dels Estats Units va ser el Katrina que va entrar el 26 d’agost per Miami on va provocar les primeres víctimes i el 29 d’agost es va desplaçar cap la ciutat de Nova Orleans amb categoria quatre, creant una situació de pànic generalitzat. La ciutat havia estat evacuada davant l’arribada del Katrina, però milers de persones van quedar atrapades a l’interior. Encara que en un primer moment semblava que els efectes de la tempesta no havien estat massa greus, la crescuda de les aigües va fer que es trenqués el sistema de dics de contenció que mantenia la ciutat seca del delta del Mississipí tot i trobar-se per sota del nivell del mar. Quan els dics van cedir, la destrucció va ser total.

Sis dies després del pas del Katrina per la costa del golf de Mèxic, els soldats i la Guàrdia Nacional van aconseguir evacuar el centre de convencions i el Superdome de la ciutat on hi havia atrapades milers de famílies sense aigua ni aliments. El govern nord-americà va sol·licitar oficialment a la Comissió Europea i a la presidència britànica de la Unió Europea ajuda d’emergència per assistir les víctimes. El 7 de setembre l’alcalde de Nova Orleans, Ray Nagin, va ordenar l’evacuació total de la ciutat per l’alt risc d’epidèmies ja que les aigües contaminades i fètides van negar el 60% de la ciutat
Un parell de dies després el cap de Seguretat Nacional dels Estats Units, Michael Chertoff, va anunciar que el director de l’Agència Federal de Gestió d’Emergències (Fema), Michael Brown, havia estat rellevat com a coordinador del rescat sobre el terreny de les víctimes de l’huracà Katrina. Aquesta responsabilitat va ser assumida per David Paulison. No va ser fins dues setmanes després del desastre, el 13 de setembre, quan el president dels Estats Units, George W. Bush, va admetre per primera vegada la seva plena responsabilitat en la mala gestió del desastre del Katrina, després que el dia abans havia fet la primera inspecció al barri francès i a altres districtes de Nova Orleans sobre un camió militar.

Finalment, el Katrina va provocar la mort a 1.200 persones , va inundar el 80% de la ciutat, va devastar 233.000 quilòmetres quadrats dels estats de Lousiana, Mississipi i Alabama, més de 35.000 famílies van quedar sense llar, un milió i mig de persones es van desplaçar i es calculava que entre 300.000 i 400.000 persones no tornarien a les seves ciutats. El total de danys es valorava en 34.000 milions de dòlars.

A banda del Katrina dos altres huracans, el Rita i el Wilma, van ocasionar diverses morts i grans pèrdues econòmiques a la costa est americana. Entre el 17 i el 23 de setembre centenars de milers de persones van col·lapsar les autopistes de sortida de Houston, Galveston i d’altres ciutats costaneres de l’estat de Texas, en fugir de l’hucarà Rita. Per evitar que es reproduíssin els problemes causats pel Katrina a Nova Orleans, la Casa Blanca va declarar l’estat d’emergència a la zona amb tres dies d’antelació i l’Agència Federal de Gestió d’Emergències (FEMA) va realitzar un fort desplegament preventiu amb 800 equips de rescat i 400 metges i infermeres a més de demanar al Pentàgon l’enviament de 2.500 llits d’hospital. Finalment l’huracà Rita va provocar la mort directe a sis persones i 107 indirectament mentre els danys materials voltaven els 8.000 milions de dòlars.

El cicló Wilma es va iniciar el 15 d’octubre i va finalitzar el 22 era el dotzè huracà de la temporada va tocar terra al Yucatàn mexicà, a Cuba i la península de Florida, provocant la mort d’una vintena de persones i l’evacuació de desenes de milers de turistes que es trobaven allotjats en hotels de Cancún i la Rivera Maya on va provocar milions de dòlars de pèrdues.

Entre l’1 i el 6 d’octubre, la tempesta tropical Stan va aterrar a la costa est de Mèxic com a huracà de primera categoria i va afectar Mèxic, Guatemala, El Salvador, Nicaragua, Hondures i Costa Rica. Va provocar la mort de milers de persones. Guatemala amb 2.000 morts i 135.000 damnificats va ser el país més afectat. La regió indígena del llac Atitlàn, habitada per unes 47.000 persones, va ser la més afectada per la tempesta. Els dos pobles principals, Panabaj i Tzanchaj, van quedar totalment destruïts per les esllavissades. Segons la Coordinadora Nacional per la Reducció de Desastres (Conred), a més de les víctimes mortals, hi havia més de 130.000 afectats, prop de 90.000 evacuats i unes 7.500 vivendes afectades.
Al llarg de l’any va ser motiu de polèmica la possible relació entre la virulència d’aquests huracans i l’increment general de temperatures que s’havia detectat els anys anteriors. Un huracà és un conjunt de núvols baixos generadors de pluja que s’organitza amb rotació en sentit contrari a les agulles del rellotge i produeix centres de baixes pressions atmosfèriques en la superfície. Els huracans sorgeixen per una combinació de diversos factors, però el més important és l’aigua calenta. Com més elevada és la temperatura del mar, més intensos i freqüents són.

Lluny de la zona de tempestes tropicals, a Europa, es van registrar també algunes inundacions importants. Durant la segona quinzena d’agost, la zona de l’est i del centre del continent va patir les conseqüències d’una onada de fortes pluges. A Romania una quarantena de persones van perdre la vida, 800 cases van quedar totalment destruïdes i se’n van inundar unes 3.000. A les regions alpines de Suïssa i Àustria els morts van ser 7 amb centenars d’evacuats i alguns desapareguts.

En una escala molt menor, a Catalunya després d’un dels estius més secs dels anteriors cinquanta anys, l’època de pluges també va fer estralls. Moltes comarques de Catalunya havien viscut entre l’estiu de 2004 i la tardor de 2005 el període més sec en molts decennis, aquesta sequera va provocar que alguns municipis tinguessin restriccions d’aigua.Com a previsió s’havia passat el mes de setembre l’aigua del pantà de Sau al de Susqueda per poder abastir millor les conques de Barcelona. Però entre el 13 i el 18 d’octubre les pluges torrencials de fins a 240 litres per metre quadrat van afectar nombroses comarques, especialment les de La Selva, l’Alt i Baix Empordà, i van provocar la mort de quatre persones i nombroses pèrdues materials.

El mes de desembre des el Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya es va retirar totes les mesures contra la sequera a la regió de Barcelona ja que els embassaments del Ter arribaven ja als 47,5% de la seva capacitat màxima i els del Llobregat al 40%.

Un dels desastres naturals més dramàtics de 2005 va passar el 8 d’octubre quan un gran terratrèmol de 7,6 graus a l’escala de Richer va sacsejar l’estratègica zona del Caixmir. Va afectar pobles i ciutats del Pakistan, l’Índia i l’Afganistan. Era el pitjor sisme registrat a la zona en cent anys. L’epicentre del terratrèmol va situar-se a només 95 quilòmetres d’Islamabad, la capital pakistanesa. Les tasques de rescat van ser complicadíssimes a causa de l’orografia de la zona, les fortes pluges, les esllavissades i més de vint rèpliques de més de cinc graus en l’escala Richter. Quan finalment es va poder fer balanç, les víctimes es comptabilitzaven per desenes de milers: es parlava de 74.500 morts i de 69.000 ferits de diversa consideració. El president del Pakistan, Pervez Musharraf, el país afectat pel 98% del sinistre va fer una demanda d’ajuda financera a la comunitat internacional per poder superar la situació. El secretari general de l’ ONU, Kofi Annan, va fer una crida urgent a tots el països perquè incrementessin l’ajuda econòmica destinada a pal·liar les conseqüències de la catàstrofe . Es calculava que uns dos milions de persones s’havien quedat sense casa i que es necessitarien uns 5.000 milions de dòlars per poder recuperar la zona.