Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2002

Imprimir    Recomanar article
Bill Gates, cap de Microsoft, va veure com la seva empresa arribava a un acord amb la justícia americana després de ser acusada de pràctiques monopolístiques

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Economia internacional, macroeconomia (349)
Empreses multinacionals, transnacionals (451)
Internet (135)
Justícia, judicis i sentències (1209)
Personatges Personatges
Colleen Kollar-Kotelly (2)
Entitats Entitats
Enron Corporation (12)
Microsoft (54)
Tyco (3)
WorldCom (5)
40 lectures d'aquest article
2 impressions d'aquest article
Desfeta la bombolla, queda Microsoft
Internet
La majoria de projectes empresarials associats a Internet tenien una molt feble base econòmica i, en molts casos, constituïen apostes especulatives amb poca consistència estructural. A l´aixopluc dels valors tecnològics es van fer veritables fortunes, que van emmirallar el món de l´economia real i van obligar els directius de totes les grans companyies internacionals a entrar en el món d´Internet si no volien que la borsa castigués la cotització de les seves accions. Durant uns anys, les empreses que no s´afegien a la moda d´Internet eren vistes com fòssils sense cap mena de futur.

Però el 2003 va demostrar que per a qui no hi havia futur era, justament, per a les empreses que s´havien expandit sobre la base de l´anomenada nova economia. Així, les principals fallides de l´any als Estats Units –Enron, WorldCom i Tyco– van tenir els valors tecnològics com a protagonistes.

En el cas d´Enron, la primera i més sonada de les fallides (60.000 milions de dòlars), sorprenia comprovar com la poderosa elèctrica nord-americana havia confiat en les noves tecnologies (puntcom associades) bona part dels seus projectes de creixement (construcció de la xarxa elèctrica brasilera) i d´obtenció de recursos financers. A això cal afegir-hi la moda de primar els directius amb accions o drets d´accions sobre resultats empresarials, que feia de les inversions borsàries una font d´obtenció ràpida de beneficis. D´aquí al maquillatge de resultats només hi va haver un pas, en el qual van col·laborar les auditores encarregades de supervisar i verificar els resultats econòmics de les companyies.

L´escàndol als Estats Units en fer-se pública aquesta operativa va ser majúscul i els seus efectes van arribar a tot el planeta, va afectar la credibilitat de les empreses i dels mercats financers i va contribuir a desinflar definitivament l´anomenada bombolla tecnològica.

Aquests fets, però, només van centrar una part de l´actualitat del món de la xarxa durant l´any. L´altra part va estar protagonitzada per Microsoft, sobretot des que el 18 de març del 2002 es va reprendre el judici contra la companyia per suposades pràctiques monopolístiques i els nou Estats nord-americans demandants es van negar a fer cap tracte amb la companyia, tot i les recomanacions de la justícia nord-americana d´arribar a un acord amistós.

El litigi es remuntava al juny del 2000, quan un jutge va decidir la divisió de Microsoft en dues àrees per compensar la seva posició dominant en el mercat. Posteriorment, un tribunal d´apel·lació va anul·lar la sentència i els demandants van exigir a Microsoft una versió més barata i més senzilla del Windows que permetés als fabricants d´ordinadors suprimir aplicacions, com ara el navegador Internet Explorer. El novembre del 2001 el departament de Justícia dels Estats Units va dictaminar que Microsoft difongués algunes interioritats del Windows i acceptés que altres fabricants hi incloguessin el seu software.

Finalment, l´1 de novembre del 2002, la jutge federal Colleen Kollar-Kotelly va acceptar aquesta opció per posar fi al litigi i va dictar sancions econòmiques contra Microsoft per compensar el seu abús monopolístic de fet. Segons la sentència, Microsoft hauria de compartir informació tecnològica amb les empreses de la competència per fer compatible altres software amb el sistema operatiu Windows. L´empresa també hauria de crear un comitè corporatiu encarregat de vetllar pel compliment de l´acord. El punt final al cas va arribar a finals d´any, quan Microsoft va acceptar de pagar més de 1.100 milions de dòlars en indemnitzacions a un grup de consumidors californians que l´havien denunciat, per la seva banda, per preus abusius i actuacions monopolístiques.