Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1994

Imprimir    Recomanar article
La riera es desborda a conseqüència dels aiguats

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Aiguats, inundacions, allaus, neu (139)
Indemnitzacions, compensacions econòmiques, ajuts (274)
Entitats Entitats
Consorci de Compensació d'Assegurances del ministeri d'Economia i Finances (1)
Unió de Pagesos (93)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Països Catalans (124)
Catalunya (2926)
País Valencià / Comunitat Valenciana (432)
Mallorca (Illes Balears) (95)
329 lectures d'aquest article
123 impressions d'aquest article
Després dels focs, els aiguats
Els pagesos ja ho havien alertat. Un estudi del sindicat agrari Unió de Pagesos de finals d'agost havia posat de manifest que la cendra acumulada als boscos impediria la filtració de l'aigua de la pluja. El risc d'inundacions amenaçava les comarques més afectades pels incendis.

El que ningú esperava llavors és que la catàstrofe fos tan gran. Les pluges abundants no es van fer esperar i van ocasionar víctimes i greus danys durant l'octubre tot i el pla de prevenció i vigilància meteorològica que es va engegar l'1 de setembre. Les primeres inundacions van afectar greument les costes catalanes de Sitges i del Garraf.

Però les primeres víctimes mortals van arribar el 13 de setembre, quan una veïna de Torres de Segre (Segrià) va morir a causa d'una aturada càrdio-respiratòria en caure-li al costat un llamp descarregat per la forta tempesta. La pedregada també va produir nombrosos danys.

La comarca del Bages va ser una de les més afectades per la forta tempesta de mitjans de setembre. Mentrestant, s'anunciava l'arribada de més pluges, que el 21 d'aquell mes van provocar tres morts i nombrosos talls de carreteres i de trens al litoral barceloní. A Arenys de Mar, l'aiguat es va emportar cotxes i va deixar incomunicades algunes famílies. El tram de l'autopista A-19, al quilòmetre 6, a Badalona es convertia en una trampa mortal: tres vehicles van xocar al mateix punt en tres accidents diferents, amb el tràgic balanç de tres morts i un ferit greu.

El 28 de setembre es va declarar l'estat d'alerta pel risc de tempestes fortes als Països Catalans. Una violenta pluja va causar greus danys al llevant de l'illa de Mallorca. A Manacor es van arribar a recollir fins a 160 litres per metre quadrat.

Els habitants de totes les zones afectades van demanar a l'Administració responsabilitats per les riades i les subvencions pertinents per fer front als desastres ocasionats. Després d'un mes de pluges torrencials, el 4 d'octubre, el Consorci de Compensació d'Assegurances del ministeri d'Economia i Finances va valorar en 8.000 milions de pessetes els danys causats per les riades a Catalunya. Però encara havia de venir el pitjor.

El dilluns 10 d'octubre les pluges es van endur nou vides a les comarques del litoral i pre-litoral català. Els forts aiguats van arrossegar vuit persones a les poblacions de Bigues i Riells, Santa Eulàlia de Ronçana, Palau de Plegamans, Calders i Cambrils. L'aigua s'emportava carreteres, ponts, habitatges i vehicles i inundava pobles sencers i conreus. Quaranta carreteres van quedar tallades a Catalunya.

Aquell dia es van recollir 415 litres per metre quadrat a Porrera (Priorat), una quantitat insòlita. També van superar els 400 litres a l'Alforja (Baix Camp). A l'Alt Camp, el Baix Empordà i el Baix Maestrat es van superar els 300 litres per metre quadrat. Els meteoròlegs, que havien previst un front de pluges febles, no van aconseguir explicar-se la força de les pluges.

Tots els pobles afectats demanaven sense gaire èxit l'ajut d'uns bombers i guàrdies civils desbordats per la tragèdia. La falta d'efectius no va impedir que la gent afectada usés tot el que era al seu abast per desfer-se de l'aigua i el fang que inundava els seus habitatges. Les diverses Administracions parlaven de 15.000 milions de pèrdues i es plantejava la declaració de zona catastròfica per a 139 municipis.

Es continuava demanant que s'extremessin les mesures de precaució davant el risc de pluges localment fortes. Aquest cop, va ser Mallorca qui va tornar a patir els efectes dels aiguats. Mentre Roses, Torroella i Llançà quedaven aïllades el dia 19 d'octubre, el Consorci de Compensació d'Assegurances anunciava que abonaria 4.000 milions.

La matinada del dia 20, el Maresme va rebre l'envestida d'una violenta tempesta que va afectar tot el litoral barceloní. Dotze dies després dels violents aiguats encara no s'havien enllestit els treballs de neteja i retirada del material malmès. La situació era especialment dramàtica al polígon industrial Francolí de Tarragona, amb la majoria de naus enfangades i entollades.

La recuperació dels danys de l'octubre més plujós de les últimes tres dècades va ser molt lenta. La Generalitat va avaluar els ajuts necessaris en 31.710 milions.

Un cop es van calmar les pluges, el consell de ministres va aprovar mesures urgents per reparar els danys ocasionats per l'aigua entre el 9 i el 12 d'octubre a Catalunya i al País Valencià, entre les quals hi havia un crèdit extraordinari de 7.000 milions de pessetes. Però les catàstrofes van continuar, i el 4 de novembre dues persones morien en esfonsar-se una casa a Lleida.

Mentre Catalunya intentava refer-se del trist balanç dels aiguats, les tempestes causaven més de cent morts i deixaven prop de 5.000 famílies sense casa al nord d'Itàlia a principis de novembre. Feia vuitanta anys que no plovia amb aquesta intensitat a les regions del Piemont, la Llombardia i la Toscana. Els aiguats, que van començar el 7 d'aquell mes, van deixar un panorama desolador i pèrdues de gairebé un bilió de pessetes. Tots els rius, i especialment el Po, es van desbordar i van causar greus inundacions. També al sud-est de França es van perdre cases i vides.