Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1997

Imprimir    Recomanar article
El cantant Elton John va dedicar 'Candle in the Wind' a Lady Di durant el funeral de la princesa

El cotxe on viatjaven Diana i Dodi al-Fayed va quedar totalment destrossat sota el pont de l'Alma, a Paris

El fèretre de Diana, cobert per una bandera dels Windsor, va ser escortat pels carrers de Londres

Les ofrenes en record de Diana van arribar també a Balmoral

Articles dependents
Diana de Gal·les
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Accidents i catàstrofes humanes (458)
Noblesa, reialesa (185)
Personatges Personatges
Charles Spencer (1)
Charles Mountbatten-Windsor (14)
Christian Martínez (1)
Diana Spencer (19)
Dodi al-Fayed (5)
Elton John (8)
Fréderic Maillez (1)
Henri Paul (2)
Henry Charles Albert David Mountbatten-Windsor (2)
Hervé Stephan (1)
Jane Spencer (1)
Marie-Christine Devidal (1)
Romuald Rat (1)
Sarah Spencer (1)
Trevor Ree-Jones (1)
William Arthur Philip Louis Mountbatten-Windsor (1)
Entitats Entitats
Agència de Notícies Agnelli (1)
Agència de Notícies Gamma (1)
Hotel Ritz (1)
81 lectures d'aquest article
23 impressions d'aquest article
L'adéu de la 'Rosa d'Anglaterra'
Diana de Gal·les
La matinada del diumenge 31 d'agost va morir a París en un espectacular accident de trànsit Diana Frances Spencer, Diana de Ga·les, exmuller del príncep Carles d'Anglaterra i mare de l'hereu de la corona britànica, Guillem d'Anglaterra.

L'accident va tenir lloc a les 0:24 de la matinada al pont d'Alma de la capital francesa mentre Diana de Gal·les viatjava en un Mercedes acompanyada del seu promès, Dodi Al-Fayed, a gairebé 190 quilòmetres per hora. El Mercedes, que era conduït pel cap de seguretat de l'hotel Ritz, Henri Paul, on la parella havia estat sopant, va estavellar-se contra un dels pilons del túnel. L'únic supervivent de l'accident fou el guardaespatlles de Diana, Trevor Ree-Jones, que viatjava al costat del conductor amb el cinturó de seguretat posat.

Des la sortida de l’hotel, Diana i el seu amic havien estat objecte d'una espectacular persecució per part dels paparazzi de diferents mitjans que volien obtenir una exclusiva de la parella i desvetllar el lloc on anaven a passar la nit. En produïr-se el sinistre, el primer en adreçar-se al vehicle sinistrat va ser Romuald Rat, de l'agència Gamma, qui va obrir la porta del Mercedes i va descobrir que Diana encara era viva. Poc després, un metge, Fréderic Maillez, que passava per casualitat per l'indret, va atendre la princesa fins que van arribar les ambulàncies i els bombers.

Segons va declarar Maillez, Diana estava molt malmesa, però conscient, i va ser a temps d'increpar els fotògrafs que eren aturats front la ferralla dient-els-hi: "Deixeu-me en pau" i demanant-els-hi expressament que no la fotografiessin. Després de complicades operacions per extraure els cossos dels 4 ocupants del Mercedes, Diana va ser evacuada a la 1:50 de la matina i portada a l'hospital de La Pitié-Salpetrière, on, malgrat els esforços de l'equip mèdic, va morir a les 4:05 a causa d'un xoc hemorràgic, seguit d'una aturada cardíaca, segons el comunicat mèdic oficial.

Un cop morta Diana, es va saber que duia un anell de diamants que Dodi li havia regalat en senyal de compromís i que havien comprat junts deu dies enrera a un joier de Mònaco. La peça estava inspirada en els anells de còctel dels anys 30 i tenia un valor aproximat de 30 milions de pessetes. La primera personalitat en assabentar-se de la mort de Diana va ser el president francès, Jacques Chirac, que, immediatament va avisar a la casa real britànica. El príncep Carles d’Anglaterra es va presentar d’immediat a París, en companyia de les dues germanes de Diana, Sarah i Jane Spencer, per recollir les restes mortals de l’exprincesa i traslladar-les a Londres en un avió privat.

Les investigacions oficials, menades pels jutges Hervé Stephan i Marie-Christine Devidal, i en les que van participar més de 50 policies i funcionaris policials, van desvetllar que el conductor, Henri Paul, anava begut. Així va quedar manifest en les tres anàlisi de sang que es van fer. Paul presentava una taxa d'alcoholèmia d'1,80 grams per litre de sang, una quantitat tres cops superior a la permesa legalment. Les dues primeres anàlisi van ser fetes d'ofici i sobre una mostra de sang obtinguda del cor. La tercera ho va ser a petició de la família del mort, feta de la sang d'una artèria de les cames. La tercera anàlisi, a més, va desvetllar l'existència de restes d'un fàrmac anti-depressiu (Prozac) i d'un calmant (tiapride), ambdós totalment contraindicats per barrejar amb alcohol.

Les investigacions també van establir que el Mercedes S-280 de l'accident, llogat per l'hotel a la companyia Etoile Limousine no havia patit prèviament cap accident, però havia estat robat el 20 d'abril i recuperat el 6 de maig, però havia passar una revisió preceptiva al concessionari.

Els jutges encarregats del cas van fer detenir 7 dels 10 paparazzi que havien pogut ser localitzats, acusant-los d’”homicidi involuntari" i "falta d'assistència a persones en perill", dels quals, només dos van ser incriminats com a responsables en la persecució, Christian Martínez de l'agència Agnelli i Romuald Rat de l'agència Gamma, van haver de pagar una fiança de 100.000 francs. Mentrestant, els jutges volien obtenir la declaració de l'únic supervivent dels fets, el guardaespatlles Trevor Lee-Jones, que va romandre en coma dues setmanes i que en despertar no recordava absolutament res del que havia passat.

Les reaccions oficials a la mort de Diana van arribar de tot el món. Tots els mandataris internacionals van expressar el seu condol a la família reial britànica, així com actors, cantants i famosos que l'havien conegut personalment i es afirmaven d'haver estat amics personals d'ella.

La família reial britànica va mantenir en aquests primers dies una actitud freda i distant, cosa que va ser molt criticada en els mitjans de comunicació i era contrària al sentir popular. Per la seva banda, la família, a través del germà de Diana, Charles Spencer, va fer un comunicat en que responsabilitzava directament a la premsa i als paparazzi de la mort de Diana. "Sempre vaig pensar que la premsa la mataria", va dir.

Les reaccions populars per la mort de Diana van començar ja a París, on milers de persones van desfilar pel lloc de l'accident, dipositant-hi rams de flors. La iniciativa va ser seguida a Londres des del dia de la col·locació de les despulles de Diana Spencer al palau de Kensington. Fins al dissabte 6 de setembre, dia de l'enterrament, els britànics van dipositar a la porta dels palaus de Buckingham, Saint James i Kensington 15.000 tones de flors, tantes que, aquells dies, Gran Bretanya es va quedar sense i les van haver d’importar d'Holanda,
França, Bèlgica i altres països.

Davant tanta consternació, el divendres 5 de setembre, la reina Isabel II d'Anglaterra va fer un missatge televisat per donar les gràcies en nom de la família reial a tot el poble britànic pel condol mostrat en la tràgica pèrdua de Diana, a qui va qualificar "d'ésser humà excepcional" i de qui va admetre "haver après lliçons".

El dia de l'enterrament, prop de 2 milions de britànics van ocupar els carrers de Londres per donar el darrer adéu a Diana, mentre gairebé 3.000 milions d'espectadors seguien la cerimònia per televisió. Aquell dia, la bandera va ser hissada a mig pal i la reina i el duc d'Edimburg van abandonar la seva residència de Balmoral per assistir als sepelis i acompanyar el fèretre fins el seu destí final; la finca dels Spencer a Great Brington, on les restes de Diana Spencer foren col·locats, juntament amb les dels seus avantpassats en un mausoleu situat en mig d'un llac rodejat de boscos.

La cerimònia fúnebre, celebrada a la catedral de Westminster va reunir una nodrida representació de la reialesa, l'aristocràcia i la política de tot el món que varen escoltar una selecció de les músiques preferides de Diana, així com una versió de "Candle in the wind", interpretada en directe pel seu mateix autor, Elton John, que va despedir Diana com a Rosa d'Anglaterra.

Un dels moments més emotius de l'acte va ser l'intervenció del germà de Diana, Charles Spencer, qui va reiterar les seves crítiques als mitjans de comunicació i, sense deixar de reconèixer els defectes de sa germana, va destacar les seves qualitats humanes i la seva creença en l'amor i l'estimació com a nucli colpidor de la vida i les relacions. Charles Spencer es va comprometre públicament a transmetre aquests principis als seus nebots, Guillem i Enric, pels qui volia una educació completa, fora dels convencionalismes nobiliaris.

El fèretre de Diana Spencer va passejar per tot Londres en una carrossa escortada per l'exèrcit i adornat amb la bandera dels Windsor sobre la que destacava un ram de flors que hi havien fet col·locar els seus fills amb la senzilla llegenda de Mummy.