Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1996

Imprimir    Recomanar article
Doctor Music Festival

El concert va unir els aspectes lúdics i els musicals amb una certa preocupació pel medi ambient

Patty Smith va protagonitzar un dels millors concerts del Doctor Music Festival

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Festivals i premis de música, teatre i dansa (241)
Personatges Personatges
David Bowie (2)
Iggy Pop (1)
Lou Reed (5)
Neneh Cherry (1)
Patti Smith (7)
Entitats Entitats
Bad Religion (1)
Blur (1)
Doctor Music Festival (4)
Ipcena (3)
Komando Moriles (1)
Massive Attack (2)
REM (2)
Suede (4)
190 lectures d'aquest article
256 impressions d'aquest article
El Woodstock català dels 90
Doctor Music Festival
El panorama de concerts de rock a Catalunya va viure nombroses cites al llarg del 1996, però cap d'elles comparable al Doctor Music Festival. Del 12 al 14 de juliol, més de 27.000 persones es van reunir al pla de Santa Maria d'Àneu, al costat del poble d'Escalarre (Pallars Sobirà), per gaudir de la primera edició d'un festival que va ultrapassar les previsions més optimistes. Els sis escenaris del concert de rock van ser plens d'estrelles del rock que, com David Bowie, Lou Reed, Iggy Pop, Patty Smith i el grup Suede, van demostrar la seva absoluta vigència.

L'anomenat Woodstock català va aconseguir un ple absolut ja des del primer dia, amb joves arribats de totes bandes de Catalunya, Espanya i Europa, però també va rebre crítiques pel que fa a les insuficiències organitzatives i de serveis de la petita ciutat artificial que s'havia habilitat al bell mig del Pirineu.

El festival musical més gran del sud d'Europa, que comptava amb un pressupost de 400 milions de pessetes, es va saldar amb un dèficit de més de 50 milions a causa d'errors de previsió. També es va endur la crítica dels ecologistes, que van cridar l'atenció als organitzadors per no haver complert una part important dels seus compromisos sobre la no utilització de materials plàstics en les consumicions dels assistents i en la neteja. Es van fer servir gots de plàstic no reciclable, no hi va haver recollida selectiva d'escombraries, el nombre de contenidors era insuficient i els banyistes van envair la Noguera Pallaresa perquè no hi havia prou dutxes per als visitants. La coordinadora ecologista Ipcena i Greenpeace van fer públiques les queixes un cop encetat el festival, arremetent particularment contra el fet que es permetés lligar una vaca al mig del recinte perquè el públic s'hi fes fotos de record.

El Doctor Music Festival s'havia iniciat amb una campanya de sensibilització i amb la voluntat de convertir-se en una festa amb respecte absolut per la naturalesa, però aquests dèficits van escapar al control de l'organització, dirigida per Nel·lo Sala. L'organització també va haver de sentir-se algunes queixes sobre els preus dels productes que es venien, sensiblement cars i que s'havien de pagar amb la moneda oficial del festival, el doc, fet que va animar molts campistes a adquirir-los als pobles del voltant.

Al marge d'aquests incdents, hi va haver música per a tots els gustos, de la més heavy a la més techno. La programació va saber oferir al públic la varietat i el nombre d'actuacions suficients per acontentar tothom.

El festival es va obrir l'11 de juliol amb alguns concerts per rebre els primers espectadors que començaven a parar les tendes. El primer plat fort va arribar el dia 12 en un Mercedes blau i amb absoluta discreció a un quart d'onze de la nit: David Bowie va iniciar un luxós concert de presentació del disc Outside.

L'altra gran atracció va ser el nou pop britànic que va oferir el grup Suede. Brett Anderson, Matt Osman, Richard Oakes i Simon Gilbert van protagonitzar un espectacle molt ben acollit en què la seva tornada So young, so gone va ser corejada massivament pels seus fans. Els que van preferir el ritme trepidant van poder sentir el terratrèmol musical de Sepultura, un grup que havia renovat el panorama del heavy metal amb les seves arrels de música brasilera.

El gruix dels assistents al macroconcert de les valls d'Àneu va arribar de cop a la tarda del primer dia, amb les consegüents cues tant per aparcar el vehicle com per accedir al recinte. Els més puntuals van poder veure els Ja T'ho Diré, Pau Riba, El Inquilino Comunista, Manolo Kabezabolo, Fun Lovin'Criminals i Moby. Al migdia, el grup català de ska i reggae Doctor Calypso havia inaugurat oficialment el festival.

Quatre gotes van amenaçar el concert d'Umpah-pah la tarda del dia 13. El grup liderat per Adrià Puntí va animar el públic, que va acabar ballant el reggae La catximba i els rostolls d'angelina. Al mateix escenari Lou Reed, el poeta de Nova York, va protagonitzar un festival de sonoritats de guitarra elèctrica iniciades amb el seu clàssic Sweetjane. Els assistents, entusiasmats, no van parar de demanar-li més i més peces fins a culminar en la interpretació del clàssic Walk on the wild side.

En contrast amb l'estàtic Lou Reed, Iggy Pop va explotar en un concert ple d'energia en què no va parar de fer quilòmetres sobre l'escenari. A més, es va atrevir a treure una dotzena de persones per ballar amb ell una inoblidable interpretació de The passengers.

Més enllà de la mitjanit, la popular banda britànica Blur va tancar la cita de les estrelles amb el seu pop light. La samarreta dels líders de Manchester va ser la més venuda, seguida de la dels Sepultura, que, en opinió de molts dels assistents, va ser el grup estrella de la mostra rockera d'Escalarre.

La jornada la van arrodonir Black Grape, Eslayer, Underworld, The Mission, Sleeper i Penélope Trip. El grup Comediants va recórrer tot el recinte amb el muntatge teatral Vacopus Iygnea i va protagonitzar una de les últimes guitzes del multitudinari festival cremant la vaca boja.

La traca final, el 14 de juliol, va ser Patty Smith, acompanyada en els bisos pel cantant de REM, Michael Stipe. Tots dos van ser el gran espectacle de l'últim dia del Doctor Music, juntament amb l'èxit de Bad Religion. La veterana cantant nordamericana va protagonitzar un concert ple de sorpreses, en què va treure a cantar el seu fill de 13 anys, Jackson Smith. Patty Smith va oferir una de les actuacions més intenses d'aquell cap de setmana, acompanyada d'alguns dels seus músics fidels, entre ells Lenny Kaye, i de Tom Verlaine.

També van ser molt ben rebuts Neneh Cherry, que es va fer esperar uns quants minuts, i Massive Attack. El grup català Komando Moriles va obrir la jornada de clausura, en què van actuar les dones més esperades de tot el festival.

Amb l'actuació del grup britànic Red Snapper, la matinada del dilluns 15 de juliol, va acabar un macroconcert amb un balanç general molt satisfactori. Des del punt de vista musical, la qualitat va ser excel·lent, entre velles glòries en un bon moment artístic i noves propostes, des del pop fins al tecno, que incorporaven bandes joves del país. Cap de les grans estrelles va defraudar i es van viure concerts memorables.

El públic no només va omplir el recinte sobrepassant les expectatives, sinó que també va fer gala d'un comportament excepcional que van aplaudir organitzadors i veïns. Persones, majoritàriament joves, de la procedència més diversa van conviure sense protagonitzar cap escena de violència i carregantse de paciència davant les mancances de l'organització. Una organització desbordada, però que va mantenir amb puntualitat els inicis dels concerts i va oferir bona qualitat en tot l'aspecte musical.

Havien passat més de setanta artistes i s'havien representat actuacions teatrals de la Fura dels Baus i de Marcel·lí Antúnez. També hi va haver circ, amb Tortell Poltrona, Los Los, Boni & Caroli, L'Orquestra del Craci i d'altres. No hi van faltar tampoc una carpa amb ordinadors connectats a Internet, un campionat de cartes de Màgic, amb un premi d'un viatge per al guanyador, i altres al·licients lúdics.

Un cop acabat el festival, es va començar a programar el del 1997. L'èxit de públic semblava assegurat després de la primera edició i la zona on es va muntar el macroconcert també estava garantida, ja que els propietaris de les 75 hectàrees que va ocupar el Doctor Music estaven disposats a tornar a llogar els terrenys.

El comportament del públic, l'èxit musical i el fet que no es debordés el festival van animar a convertir la vall d'Àneu en la vall del rock. Mai s'havia viscut un ambient similar a la comarca del Pallars Sobirà, i la majoria dels 1.500 habitants de la vall van voler que es repetís. Segons l'alcalde de la Guingueta, Genar Cervós, que havia acollit la iniciativa amb recels, "tots els veïns firmaríem una nova edició del macro-festival" quan aquest acabava de tancar les portes. La mostra de rock va beneficiar econòmicament i turísticament tota la comarca, i els quinze alcaldes del Pallars Sobirà van oferir el seu suport a la promotora del festival.

Així, el novembre de 1996, Doctor Music ja va entregar l'avantprojecte del que hauria de ser la segona edició del macrofestival de música del Pirineu, i va confirmar que se celebraria en el mateix lloc i dates, als prats d'Escalarre el juliol de 1997. La segona edició aspirava que vuitanta artistes actuessin per a un públic de 32.000 persones que s'instal·larien sobre una zona de vuitanta hectàrees convenientment habilitades.