Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1999

Imprimir    Recomanar article
Denúncies per maltractaments

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Altres professions (37)
Política catalana (2179)
Política espanyola (900)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Violència domèstica (70)
Personatges Personatges
Ana María Pérez (1)
Manuel Pimentel (15)
Entitats Entitats
Associació de Dones Separades i Divorciades (2)
Congrés dels Diputats (476)
Govern d`Espanya (336)
Institut Català de la Dona (12)
Institut de la Dona de l'estat espanyol (4)
Ministeri de Treball (61)
Organització de les Nacions Unides (606)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Estat Espanyol (1908)
48 lectures d'aquest article
9 impressions d'aquest article
Creix la violència domèstica
Dones
El 1999 les agressions a les dones i, en general, els casos de violència domèstica van continuar sent una realitat quotidiana reflectida en les xifres oficials presentades amb motiu de la jornada mundial contra els maltractaments celebrada el 25 de novembre i instaurada per Nacions Unides en record de tres germanes violades i assassinades el 1961 a la República Dominicana.

Les xifres parlaven d’una realitat esfereïdora: 44 dones assassinades a Espanya en els nous primers mesos de l’any. El 1998 les víctimes mortals havien estat 65 i el 1997, 91. Al món, les Nacions Unides havien advertit que les agressions contra les dones eren la primera causa de mort per a la població femenina d’entre 15 i 44 anys, molt per davant de les provocades per malalties com el càncer, la malària, les guerres o els accidents de trànsit. També, segons dades de l’ONU, un 20% de les dones de tot el món havien estat víctimes, almenys un cop, de maltractaments físics o sexuals i entre les xifres mundials destacava el fet que a Suècia cada 10 dies moria una dona per raó dels abusos patits, als Estats Untis cada 15 segons una dona era víctima de maltractaments i a Espanya cada dia es produïen 27 agressions a dones i menors.

La jornada del 25 de novembre va ser particularment reivindicativa en coincidir amb la celebració de diferents judicis per maltractaments o assassinats a Bilbao i Castelló, que van originar manifestacions i protestes en aquestes ciutats, a més de Madrid i Barcelona. A Barcelona va fer-se també un acte institucional a La Pedrera i les associacions de dones van enviar un escrit al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya denunciant la manca de sensibilitat judicial en els casos de violència domèstica. Segons aquestes associacions, amb representació al Col•legi d’Advocats de Barcelona, els tribunals no feien prou per acabar amb aquesta dinàmica criminal i calia organitzar un sistema de judicis ràpids i mesures eficaces que allunyessin el potencial agressor de la seva víctima. Aquell dia també, 50 ajuntaments catalans van elaborar un manifest denunciant que els maltractaments i la violència domèstica tenien “les seves arrels en factors socio-culturals, que s’expressen a través dels diferents sistemes: judicial, educatiu, laboral, mitjans de comunicació, sanitari i administracions públiques”.

El ministre de Treball i Afers Socials del govern espanyol, Manuel Pimentel, va admetre alguns errors declarant que “és terrible i tremend veure que, a vegades, una dona que ha denunciat el seu marit com a agressor, al cap de dos o tres dies és assassinada, perquè en aquest cas no hem funcionat, ni com a Administració ni com a Estat.” El Congrés dels Diputats, per la seva banda, va aprovar un text de consens en què es constatava que la violència contra les dones era un obstacle per aconseguir la igualtat entre sexes. Ana María Pérez, presidenta de l’Associació de Dones Separades i Divorciades, va instar el govern a elaborar una llei integral de la violència i va recordar que el 98% dels casos d’assassinat es produïen durant el processos de divorci. A finals d’any, la mateixa Ana María Pérez va assenyalar, en presentar el 21 de desembre als mitjans de comunicació el balanç general de l’any en violència domèstica, que la xifra recopilada per la seva organització evidenciava que havien mort al país un total de 67 dones, 23 més que les reconegudes pel Ministeri de Treball i Afers Socials.

En les estadístiques de l’any destacava també l’estudi fet per l’Institut Català de la Dona (ICD) sobre el volum de denúncies registrades en la primera meitat de l’any a Catalunya. Les denúncies eren indispensables perquè les víctimes poguessin acabar amb la violència que patien i contribuïen a la difusió social del problema, a més de justificar les demandes d’actuació per part de les administracions. Precisament a Catalunya, l’augment de denúncies havien facilitat que la Generalitat impulsés la creació del Protocol interdepartamental d’Atenció a la Dona Maltractada a la Llar per defensar les víctimes en els casos de violència manifesta i donar-els-hi suport jurídic i material en les separacions i divorcis o en l’obtenció de la custòdia dels fills. Així, segons l’ICD, entre gener i juny de 1999 s’havien presentat un total de 1.623 denúncies, 64 més que l’any anterior. A Espanya, en el mateix període havien estat 10.733. Les oficines de l’ICD apreciaven, però, un augment de peticions per part de dones més joves amb recursos econòmics i nivell cultural i suposaven que les xifres obtingudes representaven només un 5% de tots els casos existents de violacions i maltractaments.