Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1998

Imprimir    Recomanar article
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Dopatge (49)
Personatges Personatges
Florence Griffith-Joyner (5)
Hans-Joachim Wendler (1)
Heidi Krieger (1)
Zdenek Zeman (1)
Entitats Entitats
Associazione Sportiva Roma (8)
Comitè Olímpic Internacional (70)
Tour de França (80)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Califòrnia (EUA) (39)
38 lectures d'aquest article
27 impressions d'aquest article
Griffith: el fantasma de les substàncies prohibides
Dopatge
El dilluns 21 de setembre de 1998, les principals emissores de televisió nord-americanes estaven difonent el vídeo on el president Bill Clinton explicava la seva relació amb Monica Lewinsky. De sobte, van interrompre l’emissió per anunciar que l'atleta Florence Griffith-Joyner, guanyadora de 5 medalles olímpiques, havia mort al seu domicili de Mission Viejo, a l’estat de Califòrnia.

Tot i que l'autòpsia va demostrar que Griffith va morir a causa d’un atac d’epilèpsia, la seva mort prematura i sobtada va revifar els rumors de dopatge que sempre havien acompanyat els seus èxits esportius. Mai no va donar positiu en un control antidopatge, però les seves increïbles marques havien aixecat sospites i diversos experts havien destacat que el consum d'anabolitzants i d'hormones masculines era visible en l'augment general de la seva musculatura i en detalls com l'allargament de la barbeta o l'enronquiment de la veu.

En els deus anys transcorreguts des què Florence Griffith s’havia retirat, la quantitat i la precisió dels controls antidopatge s’havien incrementat notablement. El nombre de positius s’havia disparat i s’havia alentit l’espectacular carrera contra els rècords que havia caracteritzat l’atletisme dels anys setanta i vuitanta. Es va fer evident, també, que la utilització de substàncies prohibides no era tan sols una qüestió privada dels atletes, sin— que sovint les responsabilitats arribaven a entrenadors equips i federacions. El cas més espectacular va ser el de l’alemanya Heidi Krieger, campiona d'Europa de llançament de pes el 1986 amb la República Democràtica Alemanya, que el gener de 1998 va presentar una demanda contra el metge Hans-Joachim Wendler, a qui acusava d'administrar-li hormones masculines des de l'any 1982, quan ella tenia només 16 anys. Krieger va anunciar també que com a resultat dels canvis hormonals havia decidit canviar de sexe l'estiu anterior i que havia canviat el seu nom per Andreas Krieger.

La gran novetat del 1998 va ser precisament que nombrosos casos de dopatge van sortir de l’àmbit estrictament esportiu per arribar a tribunals de justícia ordinària. El més espectacular va ser el que va afectar el Tour. França era precisament un dels països que havia incorporat a la legislació penal molts dels aspectes fins llavors perseguit només per les autoritats esportives. A més, la sospita de dopatge va arribar a esports que tradicionalment no hi havien estat relacionats com el futbol. A l'estiu, l'entrenador de la Roma, el txec Zdenek Zeman, va denunciar pràctiques sistemàtiques de dopatge en alguns clubs de la lliga italiana de futbol. Es va obrir una investigació però, misteriosament, els resultats de tots els controls fets des de l'any 1993 havien desaparegut.

Era evident que calia revisar tota la normativa sobre el dopatge. Diversos països van endurir la seva normativa, però no es va aconseguir coordinar les iniciatives a nivell internacional. Les discussions van arribar fins al Comitè Olímpic Internacional que no va aconseguir articular una resposta global al problema i es va limitar a convocar un conferència mundial sobre el dopatge pel febrer de 1999.