Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2002

Imprimir    Recomanar article
PIB per comunitats

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Atur, ocupació (438)
Comerç internacional: importacions i exportacions (110)
Economia catalana (535)
Personatges Personatges
Josep Vicent Boira (11)
Entitats Entitats
Col·legi d´Economistes (3)
Institut d`Estadística de Catalunya (54)
Institut d´Estudis Catalans (149)
Institut Ignasi Villalonga (9)
Unió Europea (1018)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Catalunya (2926)
42 lectures d'aquest article
1 impressió d'aquest article
En sintonia amb Europa i el món
Economia catalana
El 2002 Catalunya va registrar una inflació lleugerament superior a l´espanyola (4,2%) i un índex de creixement una mica inferior a la mitjana estatal (1,9%). Tot i així, els grans indicadors macroeconòmics demostraven el pes de l´economia catalana en el conjunt de l´Estat: Catalunya representava el 20% del PIB espanyol, el 25% de les exportacions, el 30% de les importacions, el 21% de l´activitat industrial i de la inversió en R+D. La taxa d´atur era la més baixa de tot l´Estat (6,58%) i la renda per càpita arribava als 20.000 euros.

Pel que fa a l´evolució de l´economia catalana durant el 2002, un informe de l´Institut d´Estadística de Catalunya (Idescat) atribuïa la reducció del ritme de creixement de l´economia catalana a la caiguda de la demanda interna (7 dècimes en el tercer trimestre per sota del primer trimestre) i a la reducció de la inversió en béns d´equip. Els serveis i la construcció van ser els sectors més dinàmics, la indústria va experimentar un creixement molt dèbil (0,2%) i l´agricultura va patir un descens de mig punt. Segons l´Idescat, el saldo de la balança exterior era positiu, però havien caigut les importacions. En tot cas, el PIB català continuava per sobre de la mitjana europea.

Aquestes xifres refermaven la tendència dels darrers anys (creixement del PIB en termes constants d´un 4,1% en el període 1985-1996 i d´un 3,4% en el període 1996-2001), en correspondència amb la internacionalització i l´increment de productivitat experimentat per l´economia catalana. En el context europeu, Catalunya representava el 2,3% del PIB del grup format per les trenta regions més grans de la UE.

En aquest context, i tal com van revelar altres informes publicats durant l´any, com el del Col·legi d´Economistes, a mitjans d´octubre, el principal problema de l´economia catalana era el dèficit estructural en inversions públiques de l´Estat (5.000 milions d´euros) i el consegüent endarreriment en infraestructures i comunicacions que patia el país i la manca d´inversió detectada en sectors com ara la biotecnologia i les tecnologies de la informació.

Aquests dèficits infraestructurals prenien un significat particular, i així ho va posar de manifest un estudi de l´Institut d´Estudis Autonòmics (IEA), en el cas de les relacions comercials amb el País Valencià –28% del total de mercaderies intercanviades entre comunitats dins de l´Estat–, que era, de fet, el principal client de Catalunya i a on es dirigien el 17,8% de les vendes catalanes i d´on provenien el 19,7% de les compres. Segons l´IEA, el 2002, aquest trànsit econòmic i comercial no mereixia el tractament adequat en comunicacions per carretera, ferroviàries i aèries per part de l´Estat.

Analitzar aquestes qüestions, que evidenciaven el paper econòmic decisiu dels Països Catalans, va ser la tasca que es va proposar el nou Institut d´Economia i Empresa Ignasi Villalonga, constituït el 30 de juny del 2002 i dirigit pel professor Josep Vicent Boira. El nou institut, creat per l´Institut Interuniversitari Joan Vives, la Universitat d´Alacant i l´Institut Villalonga i que tenia com a objectiu impulsar la cooperació a l´euroregió de l´Arc Mediterrani i poder millorar la seva competitivitat davant la Unió Europea, va anunciar per al 2003 la publicació de les seves primeres conclusions.