Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2002

Imprimir    Recomanar article
Rodrigo Rato, responsable de la política econòmica del govern Aznar

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Economia espanyola (471)
Personatges Personatges
Rodrigo Rato (98)
Entitats Entitats
INEM (60)
Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (66)
Seguretat Social (66)
Unió Europea (1018)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Estat Espanyol (1908)
63 lectures d'aquest article
Dèficit zero i creixement a la baixa
Economia espanyola
El 2002 el refredament global de l´economia mundial va tenir els seus efectes sobre l´espanyola, que el 2001 havia superat de molt (un 2,7%) l´índex de creixement de la UE. En acabar l´any, i contràriament al que havien anunciat els responsables governamentals, l´economia espanyola va doblar la inflació prevista fins al 4%, va créixer només un 2% i va veure augmentar l´atur fins al 9,14% de la població activa, segons dades de l´INEM (destacaven els 25.000 llocs de treball perduts en la indústria), que representava l´augment més alt dels darrers deu anys i situava el nombre d´aturats de l´Estat en 1.688.068 persones.

En el còmput anual, l´atur va créixer especialment en la construcció, els serveis i la indústria, i va millorar en l´agricultura. La taxa d´atur femenina va doblar la masculina. Tot i així, el nombre de cotitzants a la Seguretat Social va créixer un 2,8%, fins a 16.188.390 persones, en tot l´any.

La dada positiva del balanç anual va ser el dèficit zero, recomanat en el seu moment per la UE i que el 2002 no van respectar ni França, ni Alemanya ni Itàlia. Seguint la trajectòria de les borses internacionals, el declivi de les cotitzacions borsàries va tenir particular rellevància econòmica: l´Íbex-35 va patir un retrocés anual del 28,11%, que es va traduir en unes pèrdues de gairebé 76.000 milions d´euros en la capitalització de les empreses.

Per al 2003, el govern espanyol anunciava un superàvit del 0,2% del PIB, equivalent a gairebé 1.400 milions d´euros en termes de comptabilitat nacional. El desembre del 2002, el ministre d´Economia, Rodrigo Rato, va atribuir aquesta dada al 0,4% de dèficit generat per les administracions territorials fent el següent càlcul: el 0,8% de superàvit de la Seguretat Social menys el 0,6% de dèficit de l´Estat, que és la suma del dèficit de les administracions central, autonòmica i local.

En tot cas, durant l´any, els consumidors van perdre poder adquisitiu per la pujada de preus, que va anar acompanyada d´un afebliment de la demanda –4,4% el 2000, 2,7% el 2001 i 1,9% el 2002–. La situació era conseqüència, per una banda, de la desacceleració econòmica mundial i de l´encariment del petroli i d´altres primeres matèries, però, per l´altra, d´una pèrdua de competitivitat en la indústria espanyola, que els experts xifraven en un 1,5% per al 2002 i en un 4% per al període 1995-2002, respecte a la zona euro, destinatària del 70% de les exportacions espanyoles. D´altra banda, també destacava el 0,8% de producció industrial assolit el mes de desembre (-1,4% del 2001), superior al -1,2% de la UE i al -0,7% del conjunt de l´OCDE.