Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2005

Imprimir    Recomanar article
Paul Wolfowitz

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Bancs i caixes (409)
Comerç internacional: importacions i exportacions (110)
Economia internacional, macroeconomia (349)
Economistes, empresaris, emprenedors (301)
Política internacional (1336)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Personatges Personatges
Bill Clinton (277)
Colin Powell (99)
Condoleezza Rice (21)
Donald Henry Rumsfeld (56)
George H. W. Bush (14)
George W. Bush (404)
Haji Mohammad Suharto (18)
James Earl Carter, Jr (26)
Paul Wolfowitz (11)
Richard Nixon (13)
Richard Perle (1)
Richard B. Cheney (19)
Ronald Reagan (21)
Entitats Entitats
Banc Mundial (52)
Govern dels Estats Units (145)
Universitat de Yale (8)
Universitat John Hopkins de Baltimore (4)
21 lectures d'aquest article
2 impressions d'aquest article
Paul Wolfowitz
Economia mundial
Paul Dundes Wolfowitz, polític i acadèmic nord-americà, un dels pares de la política exterior del govern de George W.Bush, va prendre possessió del càrrec de president del Banc Mundial l’1 de juny de 2005.

Nascut el 22 de desembre de1943, segon fill de Jacob Wolfowitz i Lillian Dundes, va créixer a la ciutat universitària d’Ithaca, Nova York, on el seu pare, polonès de naixement, era professor d’estadística a la Cornell University. El 1957 va viure durant un any amb tota la seva família a Israel, on el seu pare hi va impartir classes. Després van tornar a Ithaca i es va graduar el 1961 a la Ithaca High School. Es va lliurar de fer el servei militar al Vietnam gràcies a un permís d’estudiant, ja que va continuar els seus estudis a la Cornell University, on es va graduar en matemàtiques i físiques el 1965. Ja en els anys de la universitat va començar la seva activitat política, fet que el va impulsar a estudiar ciències polítiques a la Universitat de Chicago.

Des del 1970 va ser professor a la Universitat de Yale, on es va doctorar, el 1972, en ciències polítiques amb una tesi sobre els perills de la proliferació nuclear a l’Orient Mitjà. El mateix any, sota el govern de Richard Nixon, Wolfowitz va passar a formar part de l’equip de l’Agència de Control, sota les ordres de Fred Ikl ?e.

Poc després va passar a formar part del Comitè d’experts anticomunistes, dirigit per Richard Pipes i autoritzat per George H.W. Bush, aleshores director d’intel·ligència central. El comitè presentava informes sobre la situació militar de la Unió Soviètica, i es va guanyar la confiança del Secretari de Defensa Donald Rumsfeld i del futur president Ronald Reagan.

L’any 1977, sota la presidència del demòcrata Jimmy Carter, Wolfowitz va entrar a treballar al Pentàgon com a secretari assistent de defensa dels programes regionals del departament de defensa dels Estats Units, amb la feina d’examinar possibles àrees de comerç al Tercer Món, especialment al Golf Pèrsic. En aquesta feina va començar a interessar-se de forma especial per l’Iraq. El 1980 va marxar del Pentàgon i va començar a impartir classes a l’escola Paul H. Nitze d’estudis internacionals avançats a la Universitat Johns Hopkins. El 1981, quan Reagan va ser escollit president, Wolfowitz va ser nomenat director de Planificació Política al Departament d’Estat i es va encarregar de definir els objectius a llarg termini de les polítiques exteriors dels Estats Units. El 1982, Wolfowitz va ser nomenat Secretari assistent d’assumptes del sud-est asiàtic i del pacífic i va tenir un rol particularment important a la transició democràtica de les Filipines després de la dictadura de Ferdinand Marcos.
De 1986 a 1989 va ser ambaixador americà a Indonèsia, un país sota la dictadura deSuharto. Wolfowitz va ser acusat de no mostrar una oposició ferma a la dictadura, i de no criticar mai la corrupció i la falta de transparència, així com l’incompliment del drets humans, durant els anys de la dictadura. Malgrat la seva política de no involucrament quan era ambaixador, Wolfowitz va fer una dura crítica a la dictadura quan va caure el 1998. De 1989 a 1993, sota la presidència de George H.W. Bush, Wolfowitz va ser subsecretari de Defensa, .sota les ordres de Dick Cheney, amb la tasca de reestructurar l’estratègia militar nord-americana després de la Guerra Freda. Ell i el seu equip van ser els responsables de la coordinació de l’estratègia militar i el suport financer durant la Guerra del Golf de1991.
Quan Clinton va pujar al poder el 1993, Wolfowitz va abandonar l’esfera política per convertir-se en rector de l’escola Paul H. Nitze d’estudis internacionals avançats, on ja havia estat professor. A més, el 1993 va ser professor d’estratègies de seguretat nacional al National War College. Però en tot aquest període no es va mantenir completament fora de la política i a partir de 1997 va convertir-se en membre del Projecte per un Nou Segle Americà (PNAC), que enfocava un lideratge global americà basat en la supremacia militar. L’any 2000 aquest projecte va elaborar un estudi on es reconstruïen les estratègies, les forces i els recursos de les forces armades americanes, i on es proposaven diversos punts claus del planeta on l’exèrcit americà havia de tenir-hi presència constant; un d’aquests punts era l’Iraq.

El mateix 2000, Wolfowitz juntament amb Condolezza Rice, Colin Powell i Richard Perle van iniciar la campanya de suport del candidat republicà George W. Bush a la presidència dels Estats Units i quan Bush va pujar al poder el 2001, Wolfowitz va ser nomenat sotssecretari de Defensa per sota de Donald Rumsfeld, màxim responsable de les guerres de l’Afganistan i de l’Iraq, posteriors als atemptats de l’11 de setembre de 2001.