Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2004

Imprimir    Recomanar article
Rodrigo Rato

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Economia catalana (535)
Economia espanyola (471)
Economia internacional, macroeconomia (349)
Finançament autonòmic (466)
Impostos, taxes (173)
Poder executiu i governs (1139)
Política espanyola (900)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Relacions Espanya-Catalunya (750)
Personatges Personatges
Jaime Mayor Oreja (90)
José María Aznar (620)
Manuel Fraga Iribarne (66)
Mariano Rajoy (296)
Rodrigo Rato (98)
Entitats Entitats
Argentaria (14)
Endesa (76)
Ministeri d'Hisenda (17)
Partit Popular (1639)
Repsol (33)
Telefónica (115)
17 lectures d'aquest article
2 impressions d'aquest article
Rodrigo Rato
Economia mundial
Rodrigo Rato, exvicepresident i exministre d’Economia durant els 8 anys de govern del Partit Popular, va ser nomenat el 27 d’abril del 2004 director del Fons Monetari Intencional (FMI) i es va convertir així en el primer espanyol que ocupava aquest càrrec.

Rodrigo Rato Figaredo va néixer el 18 de març del 1949 a Madrid procedent d’una acomodada família d’empresaris. Es va llicenciar en dret a la Universitat Complutense de Madrid (UCM) i va estudiar un màster en business administration a la Universitat de Berkley, Califòrnia.

El 1975 va començar a treballar en el sector privat com a conseller delegat d’empreses pertanyents a la seva família. El 1979 va començar la seva carrera política figurant a les llistes electorals d’Aliança Popular (AP) per Cadis; no va resultar escollit, però aquella situació li va servir per iniciar la seva carrera dins del partit. Des d’aquell mateix any fins al 1986 va ser membre del comitè executiu i en el mateix període va ser membre fundador de la comissió d’economia del partit, i també va ocupar dins de les files del partit la secretaria del grup parlamentari popular (1982-1984) i la secretaria general adjunta d’AP (1984-1986).

El 1989 els membres més destacats d’AP, entre ells el seu president, Manuel Fraga Iribarne, van decidir refundar el partit i transformar-lo definitivament donant lloc al que avui en dia és el Partit Popular (PP). Des del 1986, Rato va ser membre del comitè executiu del partit i va estar sempre fortament lligat amb la creació i evolució del PP. L’any 1990 va arribar a la presidència del PP el polític José María Aznar, que va propiciar l’ascens dins del partit de diversos polítics, entre ells Rodrigo Rato.

Aleshores va ocupar la secretaria electoral del PP per a la convocatòria d’eleccions de l’octubre de 1989, i després de la derrota del 1989 Rato es va convertir en portaveu del grup parlamentari popular al Congrés dels Diputats fins a l’any 1996.
La victòria del PP a les eleccions del 3 de març de 1996 va suposar per a Rodrigo Rato una gran oportunitat en la seva carrera política. Primer va esdevenir vicesecretari general del PP, vicepresident segon del govern i ministre d’Economia i Hisenda entre el 1996 i l’any 2000. En la segona legislatura del PP, es va mantenir com a vicepresident segon del govern, així com en el ministeri d’Economia i Hisenda fins a l’any 2004, quan el PP va ser derrotat a les eleccions.

Junt amb Mariano Rajoy i Jaime Mayor Oreja, Rodrigo Rato va lluitar per la secretaria general del Partit Popular en substitució de José María Aznar. Però, a finals d’agost del 2003, Aznar va decidir designar Mariano Rajoy com el seu successor, i Rato va perdre així l’oportunitat política més important de la seva carrera. El setembre del mateix any va ser nomenat vicepresident primer del govern i va participar en la promoció de la candidatura de Mariano Rajoy per al 2004.

La derrota del PP en les eleccions del març del 2004 va fer que el nom de Rodrigo Rato sonés com a possible candidat per encapçalar les llistes del PP a les eleccions europees del 2004. Però, finalment, el polític escollit va ser Jaime Mayor Oreja. Aquest fet no va afectar tant la carrera política de Rato, ja que poc després va ser definitivament nomenat director de l’FMI, amb el suport de les votacions de la Unió Europea, els Estats Units i Amèrica Llatina. Aquest fet era un dels seus principals objectius polítics.

Rato arriba a la presidència amb un exitós currículum dels anys en què va estar al capdavant del ministeri d’Economia: va fer entrar Espanya a l’euro, va equilibrar els comptes públics, va aconseguir un creixement superior a la mitjana europea i va reduir l’índex d’atur. A més, durant el seu mandat al ministeri d’Economia va privatitzar empreses públiques espanyoles com ara Telefónica, Repsol, Argentaria i Endesa.

Està divorciat i és pare de tres fills. Sempre ha volgut separar la seva vida privada de la professional, però certs escàndols financers amb la seva empresa familiar i els seus problemes matrimonials van dificultar la seva voluntat de mantenir en la intimitat certes facetes de la seva vida.