Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2002

Imprimir    Recomanar article
Tipus d'interès

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Borsa, mercats, fons d`inversió (142)
Economia internacional, macroeconomia (349)
Personatges Personatges
Alan Greenspan (25)
Gerhard Schröder (108)
Koizumi Junichiro (30)
Entitats Entitats
Arthur Andersen LLP (3)
Banc Central Europeu (107)
Enron Corporation (12)
Merril Lynch (5)
Organització Mundial del Comerç (56)
Reserva Federal dels Estats Units (38)
Segurity Echange Comission (1)
Tyco (3)
Unió Europea (1018)
WorldCom (5)
38 lectures d'aquest article
9 impressions d'aquest article
Tots pendents dels Estats Units
Economia mundial
En iniciar-se l´any, l´estat de l´economia mundial venia marcat encara pels fets de l´11 de Setembre i la inestabilitat derivada de la lluita contra el terrorisme internacional i per les greus conseqüències que havia tingut sobre els mercats financers la crisi de les empreses tecnològiques. A tot això s´hi va afegir, ben aviat, l´escalada del preu del petroli, generada per l´amenaça de guerra amb l´Iraq i la inestabilitat política a Veneçuela, i per les incidències negatives que tot plegat va tenir sobre el comerç internacional.

Aquest escenari preocupava una gran part dels especialistes mundials en la mesura que podia fer capgirar la tendència positiva del darrer decenni, que havia elevat el PIB mundial dels 22,5 bilions als 31 bilions de dòlars i la renda per càpita mundial dels 4.010 als 5.140 dòlars, en el mateix període. Així, a començaments d´any, les previsions de l´FMI per al 2002 van retallar l´expectativa de creixement mundial al 2,4%, (2,6% el 2001).

Tanmateix, des de principis d´any es va accentuar la diferència entre l´economia nord-americana i l´europea, es va fer evident de nou l´estancament de l´economia japonesa i van quedar afectats els fluxos inversors a l´Amèrica Llatina, mentre que l´Àsia no japonesa presentava índexs de creixement positius i l´Àfrica anava a la baixa.

Durant l´any, van destacar les inversions fetes a la Xina, que van arribar a la xifra rècord de 52.700 milions de dòlars davant els 49.900 de l´any anterior, en sintonia amb l´entrada del país a l´OMC, el seu creixement econòmic sostingut (més del 8%) i la progressiva especialització dels seus sectors industrials (cinquè productor mundial de vehicles el 2002).

En el segon trimestre de l´any, els escàndols financers que van acompanyar la fallida de grans empreses nord-americanes com ara Enron, WorldCom i Tyco van evidenciar la connivència existent entre auditors i empreses financeres de primera fila internacional (Arthur Andersen i Merrill Lynch) i destacades corporacions dels Estats Units. Els fraus comptables detectats van ferir la credibilitat de les finances empresarials i de l´organisme encarregat de vetllar per la transparència de les empreses cotitzades a Wall Street, la SEC (Security Exchange Commission), i van deprimir els mercats borsaris internacionals, que van anar davallant durant tot l´any.

En acabar l´estiu les perspectives de reflotament no eren gens bones, bàsicament perquè els Estats Units no havien aconseguit refer el creixement que calia per animar l´economia mundial: el sector industrial no sortia de la recessió, el mercat laboral estava estancat, l´endeutament del sector privat era molt elevat i el dèficit públic creixia amb rapidesa. A Europa, la situació creada va actuar negativament sobre les borses (l´Eurostoxx 50, l´índex de la zona euro, va baixar un 33% el 2002, davant un 20,25% del 2001 i un 2,69% del 2000), sobre el mercat laboral (8,4% d´atur), sobre el PIB (0,8% en el tercer trimestre) i sobre l´economia de la UE (dèficit públic superior al 3,5% a França i Alemanya). Mentrestant, el Japó patia desocupació, baixes en les exportacions, manca de demanda interna, endeutament públic, creixement negatiu i deflació.

Tal com va passar el 2001, novament va ser el president de la Reserva Federal nord-americana, Alan Greenspan, qui va encapçalar el redreçament de la situació. A principis de novembre i apostant per les inversions i la potenciació del consum, Greenspan va fer abaixar els tipus d´interès dels Estats Units fins a l´1,25%, el nivell més baix en 40 anys, i això va exercir una influència positiva sobre l´economia mundial. Unes setmanes més tard, el Banc Central Europeu va retallar els tipus de la zona euro fins al 2,75%.

En acabar l´any, els Estats Units mostraven alguns símptomes de recuperació: en el quart trimestre l´economia nord-americana va créixer prop de l´1,5% i, al desembre, l´activitat industrial va registrar l´increment més gran des del juny del 1991, si bé encara no se´n detectaven els efectes en el mercat laboral. El Japó seguia estancat i l´única novetat era l´anunci fet pel govern de Junichiro Koizumi d´impulsar reformes fiscals i financeres el 2003, i per a Europa no hi havia pronòstics clars: la zona euro mirava cap a la seva tradicional locomotora, Alemanya, però semblava que el govern de Gerhard Schröder no tenia una política prou definida per rellançar una economia que el 2002 havia crescut només un 0,2%.

Els especialistes coincidien a dir que Europa semblava incapaç d´impulsar per ella mateixa un nou cicle de creixement i que l´evolució del 2003 dependria, en última instància, del camí que seguís l´economia nord-americana. Un camí per al qual encara no hi havia un pronòstic clar.