Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2002

Imprimir    Recomanar article
Eduardo Chillida davant d'una de les seves escultures durant una retrospectiva que li va dedicar l'IVAM

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Artistes, pintors, fotògrafs, escultors (158)
Arts plàstiques: pintura, escultura, dibuix, fotografia (250)
Personatges Personatges
Eduardo Chillida (7)
Joan Miró (35)
Jorge Oteiza (4)
Pablo Palezuelo (1)
Pablo Ruiz Picasso (21)
Entitats Entitats
Museu Chillida - Leku (4)
Premi Príncep d`Astúries (99)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
País Basc / Euskadi (267)
Hernani (Guipúscoa) (6)
Sant Sebastià / Donosti (País Basc) (70)
45 lectures d'aquest article
15 impressions d'aquest article
Estendard de l´art basc
Eduardo Chillida
El 19 d´agost del 2002 va morir al seu domicili de Sant Sebastià l´escultor Eduardo Chillida a causa d´una llarga malaltia. Estendard de l´art basc durant els últims cinquanta anys, la seva obra s´ha exposat arreu del món i figura en espais públics de diversos països. Chillida va rebre al llarg de la seva carrera la majoria de premis i distincions artístiques imaginables –el Príncep d´Astúries, el Premi Nacional francès, el premi Europeu de Belles Arts d´Estrasburg, el premi Lorenzo il Magnifico, el premi Imperial de l´Associació d´Art Japonesa, el premi Wolf de les arts que atorga el Parlament d´Israel.

Eduardo Chillida havia nascut a Sant Sebastià el 10 de gener de 1924. El seu pare, Pedro Chillida, era militar i aficionat a l´art i la seva mare va ser la soprano Carmen Juantegui. Va estudiar batxillerat al col·legi dels Maristes i a l´acadèmia Malax-Echevarria. Als 18 anys va debutar com a porter de la Reial Societat però va haver d´abandonar aquest esport a causa d´una lesió. El 1943 es va traslladar a Madrid, on va començar els estudis d´arquitectura, que va deixar el 1947 per anar a estudiar a l´escola de dibuix.

La seva amistat amb el pintor Pablo Palezuelo va acabar de decidir-lo a iniciar la seva carrera artística. Durant el període de 1948 a 1950 es va traslladar a viure a França. La seva primera obra la va fer el 1948: era de guix i la va titular Torso. El 1950 va tornar a Euskadi i es va instal·lar a viure a Hernani, on es va casar el 28 de juliol de 1950 amb Pilar Belzunce, amb qui va tenir vuit fills.

Els primers anys va treballar amb materials tan diversos com el ferro, la fusta, el marbre, l´alabastre, la terracota i el formigó, i durant aquesta dècada va anar irrompent en el panorama artístic internacional.

El 1962 va exposar a Houston i el seu nom s´afegia al de grans artistes del segle XX com Pablo Picasso o Joan Miró. També va protagonitzar una gran polèmica amb Jorge Oteiza, amb el qual va estar barallat durant trenta anys. Oteiza el va acusar d´haver-li robat la paternitat de l´ús del ferro en l´escultura no figurativa. No va ser fins al 1997 que els dos artistes van protagonitzar una sonada reconciliació.

Chillida va mantenir molt bona relació amb el món artístic català. A Barcelona hi ha tres obres de l´artista: Espai (1986), situada a la plaça del Rei; Elogi de l´aigua, situada al parc de la Creueta del Coll (1987), i El mural de ceràmica Barcelona (1998), una obra instal·lada en un dels murs exteriors del Museu d´Art Contemporani.

El 1972 i després d´una llarga polèmica la seva obra Lugar de encuentros III es va instal·lar a Madrid. A poc a poc i amb l´arribada de la democràcia, i gràcies sobretot als seus encàrrecs d´obra pública, Chillida va començar a ser conegut entre els seus conciutadans amb obres com Monument als Fueros, a Vitòria; La pinta dels vents, a Sant Sebastià (1977); L´elogi de l´horitzó, a Gijón, o l´Homenatge a la tolerància, a Sevilla (1992).

El 16 de setembre del 2000 Chillida va inaugurar la fundació i un museu d´escultures a l´aire lliure, el Chillida-Leku, situat en una finca de 12 hectàrees entre Sant Sebastià i Hernani, i és en aquest espai on reposen les seves cendres.

L´obra de Chillida representa una innovadora aportació a l´escultura no figurativa. A partir de noves tècniques va convertir el ferro en escultura. Juntament amb l´escultura va cultivar també el dibuix i el gravat.