Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1995

Imprimir    Recomanar article
Eduardo Zaplana

Article de referència:
Eleccions al País Valencià
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Personatges Personatges
Eduardo Zaplana (164)
José María Aznar (620)
Vicente Sanz (5)
Entitats Entitats
Federació Espanyola de Municipis i Províncies (11)
Generalitat Valenciana (280)
Partit Popular (1639)
Unión de Centro Democrático (30)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
País Valencià / Comunitat Valenciana (432)
Benidorm (Comunitat Valenciana) (10)
13 lectures d'aquest article
2 impressions d'aquest article
Eduardo Zaplana
El 4 de juliol de 1995, Eduardo Zaplana va jurar el càrrec com a president de la Generalitat Valenciana, després que el Partit Popular guanyés les eleccions del 28 de maig de 1995. Des del 1982 el president de la Generalitat havia estat el socialista Joan Lerma.

En no haver obtingut majoria absoluta, Zaplana va buscar el suport d'Unió Valenciana, a qui va concedir la conselleria d'Agricultura i la presidència de les Corts Valencianes, alhora que es comprometia a revocar el decret d'homologació dels títols de català i valencià.

Eduardo Zaplana Hernández-Soro va néixer a Cartagena el 3 d'abril de 1956. Llicenciat en dret per la Universitat de València, es va especialitzar en assessorament jurídic a les empreses.

Resident a Benidorm des del 1968, va començar la seva carrera política el 1977 com a militant de la Unió del Centre Democràtic (UCD), on va estar fins a l'any 1982, i en va arribar a ser secretari d'organització a la província d'Alacant.

Posteriorment, va ingressar al Partit Popular (PP), i el 1990 va arribar a la presidència provincial del partit. Un any després va ser elegit regidor pel PP a l'Ajuntament de Benidorn i diputat a les Corts Valencianes, on durant cinc mesos va ser portaveu del seu grup parlamentari, fins que va presentar la dimissió el 21 d'octubre del mateix any.

El 22 de novembre de 1991, gràcies a la possibilitat oberta per la regidora trànsfuga del PSOE, Maria Sánchez Trujillo, va arribar a l'alcaldia de Benidorm. Vicepresident de la comissió de Turisme de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, el 23 de setembre de 1993 va ser escollit president regional del seu partit durant el setè congrés de la formació.

El mes d'octubre del 1994 es va presentar com a candidat del PP a les eleccions autonòmiques, per la qual cosa va renunciar a l'alcaldia de Benidorm el 5 de novembre del mateix any.

En els tres anys que va fer d'alcalde va fer front a dotze querelles, i el seu nom va aparèixer a les cintes de l'anomenat cas Naseiro, en què s'investigava el presumpte finançament il•legal del partit. Més tard, el 1994 la seva gestió municipal es va veure afectada per les declaracions fetes pel president del PP de València, Vicente Sanz, que va declarar que s'havia ficat en política per "folrar-se". La direcció del partit va resoldre el cas acceptant la dimissió de Sanz del seu càrrec.

Eduardo Zaplana estava casat amb Rosa Barceló, amb qui havia tingut tres fills, i la seva vida havia estat objecte d'un llibre escrit pel periodista Rafa Marí i prologat pel president del PP, José Maria Aznar: Eduardo Zaplana, un liberal para el cambio en la Comunidad Valenciana.