Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1997

Imprimir    Recomanar article
El 19 de novembre, l'aeroport de Zuric va rebre els cossos dels turistes morts en l'atemptat del dia 17

La zona de la tragèdia

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Fonamentalisme islàmic (82)
Política internacional (1336)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Terrorisme (501)
Terroristes (68)
Turisme (208)
Víctimes (137)
Personatges Personatges
Hassan al-Alfi (1)
Hosni Mubàrak (42)
Mustafà Hamza (1)
Omar Abdel Rahman (3)
Entitats Entitats
Gamaa Islamia (4)
Jihad Islàmica (81)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Egipte (40)
36 lectures d'aquest article
13 impressions d'aquest article
L'islamisme contra el turisme
Egipte
El 17 de novembre de 1997 va tenir lloc a l'esplanada del temple de Hatchepsout, prop de Luxor, l'atemptat contra turistes occidentals més violent de la història d'Egipte, en el que van morir 68 persones: 58 turistes suïssos, alemanys, japonesos, britànics i colombians; 4 ciutadans egipcis que els acompanyaven i 6 dels autors de l’atemptat, que va ser reivindicat per la Gamaa Islamia.

El president egipci, Hosni Mubarak, va cessar immediatament del ministre de l'Interior, Hassan Al Alfi, a qui va responsabilitzar de la manca de seguretat existent al país. El substitut d'Al Alfi, Habib El Adli, va destituir també set subordinats seus al ministeri, en represàlia per la negligència mostrada.

El primer atemptat de la Gamaa Islamia datava del febrer de 1992 i va tenir lloc a El Caire, coincidint amb el començament de les activitats del GIA a Algèria i amb la prohibició de les activitats polítiques del FIS en aquell país. El primer atemptat contra turistes occidentals va ser el mes de febrer del 1993 en una cafeteria d’El Caire, matant dos estrangers i ferint-ne quatre més. Des llavors, les bombes als autocars o els metrallaments de turistes havien provocat la mort de 93 turistes en un total de 25 atemptats.

En un principi, aquestes accions terroristes es van relacionar amb la il.legalització de la organització dels Germans Musulmans a Egipte, que va deixar l’islamisme tradicional sense possibilitat d’expressió. Igual que a Algèria, aquesta il.legalització va tenir els efectes contraris als desitjats. La crisi econòmica d'aquells anys, les conseqüències de la guerra del Golf i la repressió institucional van provocar una radicalització de la Gamaa Islamia, que va adreçar les seves actuacions contra la floreixent indústria turística, símbol de les relacions del règim amb Occident.

Però l’atemptat de novembre del 1997 va tenir unes dimensions que van fer esclatar la cohesió de les forces islamistes. Quinze dies després dels assassinats, els líders de la Gamaa Islamia van condemnar l'atemptat des de Londres, on eren refugiats, i van ordenar als seus afiliats a que deixessin de considerar els turistes occidentals com a "objectiu militar", declarant una treva unilateral.

Les declaracions dels líders exiliats de la Gamaa Islamia, contradeien el comunicat emes per la organització l’endemà de l’atemptat reivindicant l’autoria i exigint el trencament de les relacions amb Israel, l'alliberament dels 30.000 islamistes empresonats a Egipte i del líder espiritual de l'organització, l'imam Omar Abdel Rahman, empresonat als Estat Units, acusat de ser l’inductor de l'atemptat contra les Torres Bessones de Nova York del 1993.

Però, l’aparició pocs dies després d’un altre comunicat al diari Al Hayat, publicat a Londres en llengua àrab, dels dirigents de la Gamaa Islamia, avalat pel màxim responsable militar de l'organització, Mustafà Hamza, refugiat a l'Afganistan, condemnant també l’atemptat van confirmar el canvi d’orientació dels islamistes, que van atribuir l’acció a la joventut i manca de responsabilitat dels protagonistes.

Mentre tot això es produïa, els vols amb destinació a Egipte havien registrar una davallada del 25% i el trànsit aeri un 45%, generant una minva d'ingressos de l'ordre dels 30 milions de dòlars a curt termini i dels 1.000 milions de dòlars, a llarg termini, una quarta part del que havia ingressat el país l'any anterior.

La situació, doncs, era molt greu, i havia acabat afectant, fins i tot, l'estratègia practicada pels islamistes, que havien quedat molt tocats pels advertiments per les principals autoritats religioses del país i també pels Germans Musulmans, l'objectiu polític de la qual era fer fora del poder el president Hosni Mubarak i posar fi a la política de confraternització amb Occident iniciada pel seu antecessor en el càrrec, Anuar El Sadat, mort el 1981 en un atemptat reivindicat per la Yihad Islamia, un grup precursor de la Gamaa Islamia.