Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2005

Imprimir    Recomanar article
Hosni Mubarak vota en les primeres eleccions multipartidistes celebrades a Egipte, que el van proclamar president per cinquena vegada consecutiva.

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Conflicte entre Israel i món àrab (678)
Eleccions i processos electorals (1758)
Guerra d`Iraq (558)
Poder executiu i governs (1139)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Personatges Personatges
Aiman Nur (2)
Hosni Mubàrak (42)
Entitats Entitats
Al-Ghad (Egipte) (2)
Govern d`Egipte (4)
Partit Nacional Democràtic (Egipte) (2)
38 lectures d'aquest article
4 impressions d'aquest article
Primeres eleccions multipartidistes
Egipte
El 7 de setembre de 2005, Egipte va celebrar les primeres eleccions multipartidistes de la seva història, en les què van participar, el president sortint, Hosni Mubarak, de 77 anys, i vuit candidats opositors, després d’una campanya electoral molt intensa, malgrat que tothom esperava la victòria de Mubarak. L’opció multipartidista era el resultat de l’aprovació d’una consulta específica en aquest sentit celebrada el 5 de maig anterior, a instàncies del mateix Mubarak, en representació del partit principal partit del país, el Partit Nacional Democràtic.

Durant tres setmanes, els egipcis van poder fer l’exercici de reflexionar sobre els problemes interns i no sobre els conflictes que estaven afectant el Pròxim Orient, l’Iraq i Palestina, principalment. La realitat d’Egipte al 2005 no era gaire esperançadora: una quarta part dels 74 milions d’egipcis vivien amb menys de 2 euros diaris, segons dades governamentals, i l’atur afectava un 20% de la població activa.
Així, la campanya va anar plena de promeses per a solucionar l’atur i la pobresa, i aquestes no van estar només fetes pels candidats opositors, sinó pel mateix president sortint, que va tancar campanya amb un míting en un palau del centre del Caire. Allí, Mubarak va exposar un programa econòmic detallat en què es comprometia a crear 4 milions de llocs de treball en sis anys, construir mig milió d’habitatges socials per a les famílies més desfavorides i incrementar els sous dels 5 milions de funcionaris de l’Estat. En aquella ocasió, i després de 24 anys en el poder, Mubarak va arribar a afirmar que l’atur seria el principal repte a resoldre en el nou mandat presidencial. L’ocupació també va ser un dels eixos del programa del candidat liberal Aiman Nour, de 40 anys i president del partit Ghad (Demà), un dels rivals de més pes de Mubarak, que va prometre donar a tots els aturats un ajut mensual de 150 lliures egípcies al llarg de dos anys. Al 2005, Nour era considerat a l’exterior com l’opositor més carismàtic i format de Mubarak, per la seva condició d’advocat, periodista i diputat, si bé era poc conegut entre els egipcis.

Com era, previsible, les eleccions presidencials van ser guanyades per Hosni Mubarak, en la que era la seva cinquena reelecció consecutiva, per un 88,6% dels vots, segons els recomptes oficials. El segon candidat més ben col·locat va ser Nour, amb un 7,6% dels vots. L’aclaparadora victòria de Mubarak, la primera en votacions, ja que les dues anteriors havia estat per referèndum, va ser molt criticada en mitjans internacionals per la manca de garanties democràtiques al país. Havien denunciat des d’un principi els candidats i les formacions opositores, però el sol fet que aquesta mena de cosa pogués ser dita representava un gran canvi dins d’Egipte, que des dels temps de Gamal Abdel Nasser, el pare de la independència, havia funcionat en base a un règim absolutista i personalista. El més important, però, del multipartidisme inaugurat a les presidencials era la porta que obria a una fórmula similar de cara a les legislatives previstes per a l’any vinent.