Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1997

Imprimir    Recomanar article
Eix Transversal

El president de la Generalitat, Jordi Pujol, en la inauguració d’un dels trams de l’Eix Transversal

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Actes socials, celebracions, homenatges, cimeres (2032)
Economia catalana (535)
Infraestructures viàries: carreteres, ponts, túnels (211)
Personatges Personatges
Jordi Pujol i Soley (858)
Victoriano Muñoz Oms (2)
Entitats Entitats
Generalitat de Catalunya (1919)
Ministeri de Foment (122)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Girona (145)
Lleida (148)
100 lectures d'aquest article
13 impressions d'aquest article
Un vell somni fet realitat
Eix Transversal
El 1997 va ser l’any de la inauguració d’una gran obra destinada a canviar els sistemes de comunicació i relació del Principat, l’Eix Transversal; una nova via de comunicació per carretera, la més esperada en els darrers cinquanta anys, que va posar fi a l’aïllament que havia patit una part de la Catalunya interior i va potenciar les relacions comercials i socials entre les comarques de Ponent i les d’Orient.

L’Eix Transversal, una carretera de 204 quilòmetres de llargada que permetia fer la distància que separava Lleida i Girona en un temps de 2 hores i 35 minuts, va ser inaugurat pel president de la Generalitat, Jordi Pujol, el divendres 12 de desembre de 1997, en presència del dels consellers de Política Territorial i Obres Públiques, d’Economia i Finances, d’Agricultura i de Medi Ambient. A l’acte també hi va assistir Victorià Muñoz i Oms, autor del projecte inicial del 1935, i veritable inspirador de l’obra, que als seus 97 anys va poder veure plasmat el seu somni. A l’acte també hi van ser presents els presidents dels consells comarcals i alcaldes de la zona, a més de 2.000 persones arribades en autocar de les contrades del voltant.

L’acte oficial d’inauguració es va fer a la boca del túnel de la Fontfedra, el punt on el nou Eix deixava la comarca del Bages per endinsar-se a la d’Osona. En el seu discurs, Jordi Pujol va destacar les possibilitats de tot tipus que s’obrien a la zona, gairebé desconeguda per una gran majoria de catalans, a més de les perspectives de reequilibri territorial i de generació de riquesa que suposava.

La nova realitat catalana de les comunicacions travessava la depressió central catalana i passava a través de vuit comarques (Segrià, Pla d’Urgell, Urgell, Segarra, Anoia, Bages Osona i la Selva), que fins aquest moment i per raó de la difícil geografia que les separava havien mantingut una difícil relació. Del total de 204 quilòmetres, 153 eren d’obra nova a càrrec de la Generalitat de Catalunya i la resta corresponien als trams de l’autovia Lleida a Cervera i de la Nacional II, sota responsabilitat del Ministeri de Fomento. En tota aquesta distància, el 1997 encara faltava per enllestir el tros de la variant Cervera-Igualada, que s’havia demorat en no posar-se d’acord les administracions sobre el tipus de traçat a realitzar.

Per a la construcció de l’Eix s’havien hagut de salvar molts obstacles orogràfics, construint un total de 4.616 metres de túnel, essent els més llarg el de Joanet amb 1.360 metres de longitud i 23 viaductes, essent el més important el de Osormort de 504 metres. La incidència dels túnels i ponts realitzats en una zona sense conques o plecs geogràfics, havia obligat, però, a fer servir un total de 322.000 metres cúbics de formigó, 204 tones d’acer i un milió i mig de tones d’aglomerat, a més de remoure 37 milions de mestres cúbics de terra. En tot cas, per reduir l’impacte ambiental s’havien plantat 256.000 arbres, 219.000 arbustos i s’havien sembrat més de sis milions de metres quadrats.

L’obra, feta amb molta cura, havia previst l’existència de passos transversals d’un metre de diàmetre per a facilitar el pas del bestiar ramader o feréstec, i, en relació en això, s’havien bastit 9.600 metres quadrats de murs ecològics i 6.800 metres quadrats de pantalles acústiques per evitar el possible pas d’animals a través de la carretera o els efectes dels sorolls propis del trànsit en les espècies animals.

En el moment de l’inauguració, l’eix disposava d’un àrea de servei enllestida, la de Coll de Ravell, tres de pròxima inauguració prevista, a Santa Coloma de Farners, Sant Sadurní d’Osormort i Sant Ramon, i tres més de previstes a Vic, Sant Fruitós de Bages i Sant Pere Sallavinera, si bé en la major part del trajecte només hi havia un carril en cada sentit circulació, amb una velocitat màxima autoritzada de 100 quilòmetres a l’hora.

L’envergadura i importància de l’obra ja havia estat reivindicada des de molts anys enrera i recollida en el Pla de Carreteres de la Generalitat republicana de 1935, que va quedar aturat, primer per la guerra i després pel franquisme. Al 1976, les diputacions i el ministeri d’Obres Públiques de Madrid van signar un conveni per a la seva realització, però mai no es va arribar a executar per falta de pressupost. El revifament de la idea es va produir després del nomenament de Jordi Pujol com a president de la Generalitat el 1980 i va prendre una gran força en la primera confirmació electoral del càrrec que va tenir lloc amb la victòria per majoria absoluta de CiU el 1984. L’Eix va ser present en el primer debat de política general del 22 d’abril de 1980 i, posteriorment, va ser inclòs en el Pla de Carreteres de Catalunya aprovada el 25 d’octubre de 1985.

Aquest pla tenia com a un dels seus objectius específics la disminució del recorregut entre les comarques de Girona i de Lleida i la millora de l’accessibilitat general de la xarxa viària, trencant l’estructura radial de la connexió amb Barcelona i obrint una via de trànsit alternativa a l’eix de la costa -Tarragona, Barcelona, Girona- i als eixos Lleida- Tarragona, Lleida-Barcelona.

Les obres s’havien iniciat el mes de novembre de 1991 i havien tingut un cost total de 75.000 milions de pessetes. El primer tram, entre Santa Coloma de Farners i Brunyola, s’havia inaugurat el 22 de maig de 1993 El desembre de 1994 es van inaugurar els trams Santa Coloma de Farners-Vilobí i Gurb-Sant Sadurní d’Osormort. El juliol de 1995 van entrar en funcionament dos nous trams, els de Santa Coloma de Farners-Sant Hilari Sacalm i el de Sant Sadurní d’Osormort-Sant Hilari Sacalm. El 1995 va entrar en funcionament el primer tram general entre Girona i Vic i el 1996 es va habilitar el pas per Sant Fruitós Artés (abril), Artés-Santa Maria d’Olor i Rajadell-Sant Fruitós (juliol) i Sant Pere Sallavinera-Rajadell (desembre). Al novembre de 1997 es va posar en marxa Mirambell-Sant Pere i Mirambell-Cervera, fins que el desembre de 1997, sis anys després de l’inici l’obra, va quedar obert el tram entre Santa Maria d’Oló i Vic

Des del punt de vista de la dinamització econòmica, l’existència de l’Eix representava una veritable revolució de les comunicacions que facilitaria la distribució de mercaderies, el turisme, el flux social i cultural entre comarques i l’arribada de la industrialització a la zona, en disposar els empresaris d’un mitjà de primera magnitud per a la connexió de les seves mercaderies amb Barcelona, Girona o França. En aquest sentit, el mateix 1997 ja va aparèixer una de les primeres realitats dinamitzadores, una línia regular de transport de viatgers, anomenada l’Eix Bus, que enllaçava Lleida i Girona.

Segons els estudis oficials fets, la seva existència faria que l’agricultura en sortís directament beneficiada, si més no per la millora de la distribució i la comercialització dels productes agraris, pel descens dels costos del transport i per l’ampliació del mercat potencial. El revifament agrícola, facilitaria, alhora, el sorgiment de cooperatives i associacions agràries diverses, alhora que petites indústries de transformació i tot plegat mobilitzaria a curt termini un total anual de 25.000 camions transportant 200.000 tones de productes agràries i 150.000 animals vius i productes càrnics.

L’eix també oferiria noves oportunitats de localització empresarial i facilitaria la descongestió de les zones industrials de Vic i Manresa, originant nous parcs tecnològics i creant una dinàmica empresarial que afavoriria l’ocupació, potenciant el sector de la construcció, com a reflex d’un augment de la població i de la creació de nous serveis de transports i emmagatzematge. No era gens despreciable, segons aquests estudis, els efectes benefactors del turisme i la creació de noves residències, aprofitant la proximitat en temps a l’àrea metropolitana de Barcelona o a la Costa Brava.

Els estudis preveien la presència cap a l’any 2.000 de 12.000 vehicles al dia entre Cervera i Manresa, 13.000 entre Manresa i Vic i 14.500 entre Vic i Girona. Un 60% d’aquest trànsit provinent d’altres itineraris, un 30% d’altres carreteres i un 10% de trànsit induït per la pròpia existència de la nova via.