Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1994

Imprimir    Recomanar article
Felipe González i Alfonso Guerra en el 33è congrés del PSOE

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Actes socials, celebracions, homenatges, cimeres (2032)
Partits polítics i entitats (1853)
Personatges Personatges
Alejandro Cercas (2)
Alfonso Guerra (22)
Carlos Solchaga (7)
Carmen Hermosín (2)
Ciprià Císcar (16)
Felipe González (226)
Fernando Morán (4)
Francisco Fernández Marugán (3)
Joaquín Almunia (68)
José María Benegas (11)
Ludolfo Paramio (1)
Raimon Obiols (30)
Entitats Entitats
Partit Socialista Obrer Espanyol (1019)
40 lectures d'aquest article
4 impressions d'aquest article
La unitat aparent
El 33è Congrés del PSOE
Els mesos anteriors al 33è congrés del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), els diferents corrents socialistes s'havien enfrontat amb duresa pel control de l'aparell del partit, sobretot en algunes comunitats com ara Andalusia. A dins i fora del partit es parlava ja obertament de l'existència de diferents corrents, encara que no estiguessin organitzats com a tals: guerristes, renovadors i integradors semblaven disposats a lluitar pels llocs clau de la nova executiva. Els renovadors havien sortit escaldats de l'anterior congrés i no volien repetir l'experiència d'haver de governar amb l'oposició del seu propi partit. Per als guerristes, el control de l'aparell del partit era vital: era la seva pròpia raó de ser. Els integradors, com diu el seu nom, aspiraven a fer valer el seu eclecticisme per obtenir una més gran quota de poder.

Les sessions es van iniciar el 18 de març i van estar marcades per la necessitat de preservar la unitat del partit tenint en compte la proximitat de les eleccions europees i de les autonòmiques andaluses.

Poc abans d'iniciar-se la cimera, el secretari general del PSOE, Felipe González, ja havia insistit que no havia de pactar res amb Alfonso Guerra i que afrontava la cimera amb el propòsit de superar la divisió interna. Durant la presentació del 33è congrés va apel·lar a la responsabilitat política dels 898 delegats per refer la unitat del PSOE.

Pel president del govern, la reunió també havia de servir per generar noves propostes polítiques que permetessin afrontar la crisi econòmica i retornessin la confiança de la societat al PSOE. En la mateixa línia, va demanar un esforç per "tancar ferides i unir voluntats" entre els militants a fi de recuperar "el flux comunicatiu amb la societat".

El primer dia no es va arribar a cap acord. Alfonso Guerra es va negar a decidir si seguiria en la direcció, com li havia demanat el president del govern espanyol. El número dos del partit demanava l'aclariment del pes del seu sector dins l'executiva renovada abans de decidir-se. Guerra no volia que els guerristes membres del secretariat en sortissin i, sobretot, va demanar que Txiki Benegas continués com a secretari d'organització.

Dissabte, els renovadors es van enfrontar a l'intent d'Alfonso Guerra i els seus fidels de mantenir Benegas com a responsable d'organització. Els renovadors van proposar Carlos Solchaga perquè transmetés la seva posició a Felipe González. El portaveu socialista al Congrés va insistir al secretari general que calia renovar a fons la direcció. A aquesta iniciativa s'hi van unir els integradors. Tots dos grups van articular una plataforma reivindicativa conjunta per aturar l'escalada en les exigències de Guerra.

Renovadors i integradors van plantejar que la composició de la nova executiva federal havia de reflectir l'equilibri de forces establertes entre els compromissaris del congrés. El 70 per cent dels delegats eren renovadors i integradors, i només hi havia un 30 per cent de guerristes. També van decidir rebutjar el veto guerrista a Carmen Hermosín, consellera d'Afers Socials de la Junta andalusa i candidata de González a la secretaria d'organització.

D'altra banda, la majoria dels assitents al congrés van donar ple suport a les mesures de reforma del mercat de treball iniciades pel govern central. Malgrat les esmenes presentades pels guerristes, el text inicial de la ponència va mantenir-se sencer. Els guerristes es van mostrar d'acord amb el document de reforma laboral després que s'hi afegissin alguns punts complementaris.

També es va acordar mantenir el sistema d'incompatibilitats dins el partit que existia en aquells moments. Els secretaris d'àrea de l'executiva no podrien exercir alhora càrrecs públics o de designació directa. D'acord amb això, els presidents autonòmics i els ministres només podrien accedir a vocalies de la direcció.

La lluita per la secretaria d'organització la van guanyar els renovadors, que hi van col·locar un dels seus homes, Ciprià Ciscar.

Fernando Morán havia demanat la votació amb llistes obertes, perquè volia donar protagonisme real als militants del partit en les eleccions a l'executiva. Aquesta moció va ser refusada pels delegats, que van obeir les consignes de la direcció. Finalment, l'única llista de l'executiva sotmesa a votació va ser aprovada per 748 vots a favor i 74 abstencions.

Alfonso Guerra va mantenir el seu càrrec de vice-secretari general del partit i es va consolidar com el líder d'un corrent important però minoritari dins el PSOE. També van aconseguir una plaça en la nova secretaria, a més de Ciscar, l'integrador Ludolfo Paramio, els guerristes Txiki Benegas i Francisco Fernández Marugán, i els renovadors Raimon Obiols, Alejandro Cercas, Joaquín Almunia i Carmen Hermosín.

El 33è congrés del PSOE es va clausurar amb sentiment de triomf en tots els grups. Felipe González, que va ser reelegit secretari general, va intentar esborrar la imatge de divisió i va clausurar la cimera demanant "generositat" als dos sectors enfrontats dins del Partit Socialista Obrer Espanyol.

L'ex-ministre d'Economia Carlos Solchaga va valorar positivament la renovació de persones que s'havia produït a la direcció i va demanar la fi de la "contraposició dialèctica" entre els renovadors i la resta de sectors del partit socialista. El reelegit vice-secretari general, Alfonso Guerra, també va sortir satisfet del resultat del congrés perquè considerava que els guerristes havien mantingut el seu pes dins les estructures de poder del PSOE.