Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1997

Imprimir    Recomanar article
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Clima, canvi climàtic (96)
Personatges Personatges
Tomàs Molina (3)
Entitats Entitats
Grup Intergovernamental d´Estudi del Canvi Climàtic (4)
Organització de les Nacions Unides (606)
49 lectures d'aquest article
21 impressions d'aquest article
El canvi climàtic



"No hi ha una evidència que el temps hagi canviat a escala local, però sí que hi ha indicis clars que ho pot estar fen ta escala planetària"



Tomàs Molina
Físic i periodista

Val més curar-se en salut. Ho diu el sentit comú i gairebé sempre ho confirma l'experiència. Quan es parla de canvi climàtic, gairebé sempre es posa al davant el que sentim respecte al que sabem del cert o allò de què tenim proves científiques irrefutables. El que és evident és que som molta gent al món, 5.500 milions de persones, i que tanta gent es nota. Mai en la història de la humanitat els canvis han estat tan importants com els que hi ha hagut en els últims 50 anys. La població s'ha duplicat, l'esperança de vida gairebé també, la capacitat econòmica, l'accés a la cultura, la capacitat de generar energia, la de curar les malalties. En aquests últims 50 anys hi ha hagut més canvis que en els 4.000 anys anteriors, i això és fàcil que es faci notar en el nostre entorn. En particular en alguna cosa tan sensible a l'entorn com és el clima. Que quedi clar d'entrada, doncs, que val més curar-se en salut.

El clima és la mitjana durant trenta anys de les variables que defineixen el temps que fa cada dia. El clima i el temps són força diferents. La pluja, per exemple, és una variable discreta: o plou, o no plou, és difícil entendre el significat de mitjana en aquest cas. La temperatura mitjana és la meitat de la suma entre la màxima i la mínima. Els valors climàtics no són veritables valors que s'hagin de mesurar en un pluviòmetre o en un termòmetre i, a més a més, seran diferents depenent del període de trenta anys que es consideri. El clima no és una cosa absoluta i inamovible, va canviant amb el temps. En la seva època, els víkings van arribar en vaixell a vela a Groenlàndia i a Islàndia i hi van fundar colònies: ara seria impossible. Fa mil anys era molt preuat el vi escocès: ara no hi ha vinya a Escòcia, hi fa massa fred. A l'Edat Mitjana feia realment molt de fred a tot Europa, les collites eren molt pobres i hi havia molta pobresa, fins i tot se la coneix com la petita edat de gel europea. El renaixement va coincidir amb l'entrada d'una època més càlida: més collites, més menjar, més riquesa, més pensament. Podien fer alguna cosa més que no fos buscar menjar.

La història i l'evolució del clima han anat sempre molt unides, i també la distribució geogràfica dels climes i les cultures, les religions i els sistemes econòmics.

L'aire es mou sobre la terra segons el que es coneix com la circulació general atmosfèrica. Hi ha pluja entre els tròpics. Molt poca precipitació, per tant deserts, als 30 graus de latitud nord i sud. Pluja de nou als 60 graus de cada hemisferi i deserts als pols. A cada lloc de la Terra hi ha fenòmens meteorològics específics. Les mitologies de cada cultura poden relacionar-se sovint amb fenòmens òtics o d'electricitat atmosfèrica. Fins i tot, actualment aquests fenòmens encara reben el nom de la mitologia que els va generar, com ara la Fata Morganu, la germana de Merlí que feia castells amb l'aire, o els Focs Fatus que apareixen als cementiris. El clima determina bons hàbits alimentaris que després formen part dels sagraments de les religions o del costumari de les societats.

No hi ha una evidència clara que el temps hagi canviat en un lloc concret en els últims anys. La idea que abans plovia més, que feia més fred o que nevava més, sovint, es contradiu amb el que diuen els registres. Ha canviat molt la manera com vivim al món. Abans ningú tenia calefacció, ni la roba era com la d'ara. Abans es vivia més a la intempèrie. Els carrers no estaven asfaltats, les cases tenien goteres i no estaven ni aïllades tèrmicament ni impermeabilitzades. No es pot judicar el temps del passat per la nostra memòria. No recordem el temps del passat, només recordem del temps el que va afectar directament la nostra vida, i no podem destriar-lo de les nostres emocions. El record dels més vells del lloc no és una bona manera d'analitzar el clima.

No hi ha una evidència que el temps hagi canviat a escala local, però sí que hi ha indicis clars que ho pot estar fent a escala planetària. L'IPCC o l'associació de científics que assessoren l'ONU en temes de medi ambient anuncien un escalfament planetari d'entre 0,2 graus centígrads i 0,3 graus centígrads per decenni. Quan s'estudia l'impacte d'aquest escalfament en els oceans, s'aprecia un escalfament mitjà entre el 1957 i el 1992, a un quilòmetre de profunditat de l'oceà Atlàntic als 24 graus N d'entre 0,25 graus centígrads i 0,5 graus centígrads. Aquests valors són realment difícils de mesurar, perquè estan molt a prop de la capacitat de resolució dels termòmetres. Per la mentalitat d'un científic hi passen, al mateix temps que aquests valors, que l'aigua dels oceans en aquesta profunditat es mou molt lentament i que necessita 1.000 anys perfer una revolució completa. Tot plegat fa difícil du dir amb contundència: sí, el clima ha canviat. Fins i tot, d'afirmar: sí, estem fent canviar el clima de la Terra per l'acció humana.

Però, com dèiem, val més curar-se en salut. Hi ha indicis de canvi en els estudis que es fan. Els models numèrics de predicció pronostiquen canvis. El mateix sentit comú i l'instint ens prevenen de canvis.

És evident que tanta gent, i amb tanta capacitat de generar energia, s'ha de fer notar sobre la capa de la Terra. Cal que posem els límits, com a societat, de fins on ens volem fer notar. Potser estem abocats a un camí climàtic irrevocable, que obligarà tots els habitants del nostre planeta a trobar la seva nova posició, el seu nou ordre. El clima no és només la mitjana del temps que fa, també és la manera com es viu, com es menja o com es pensa. Només cal veure que la preocupació de la societat pel canvi climàtic està generant una nova revolució industrial i cultural. El canvi climàtic serà, com ho van ser al seu moment el vapor i la industrialització, el motor del segle XXI.