Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1994

Imprimir    Recomanar article
Articles dependents
Javier de la Rosa
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Corrupció, frau i suborn (505)
Delinqüents, narcotraficants, detinguts, processats (99)
Empreses multinacionals, transnacionals (451)
Presons, detencions, condemnes, penes (580)
Entitats Entitats
Agència Tributària (60)
Generalitat de Catalunya (1919)
Grand Península (2)
Grand Tibidabo (8)
Grup KIO (12)
Grupo Torras (7)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Estat Espanyol (1908)
62 lectures d'aquest article
4 impressions d'aquest article
El cas de la Rosa
El financer Javier de la Rosa va ser detingut el 18 d'octubre quan era a l'interior d'un automòbil aparcat a pocs metres dels jutjats de Barcelona. Segons el seu advocat, Joan Piqué Vidal, De la Rosa s'anava a entregar voluntàriament a la policia. La recerca de Javier de la Rosa s'havia iniciat l'anterior divendres dia 14 per ordre del jutge, que l'acusava d'estafa i falsedat en la gestió de Grand Tibidabo i ús indegut d'un aval de la Generalitat.

L'empresari, amb un patrimoni estimat de més de 20.000 milions de pessetes, hauria d'enfrontar-se a tres acusacions de frau, apropiació indeguda i falsedat en document comesos en els últims anys mentre era president de Grand Tibidabo i Grand Península.

De la Rosa era responsabilitzat de les pèrdues de més de 10.000 milions de Grand Tibidabo; el presumpte desviament durant dos mesos de mil milions de pessetes que formaven part d'un crèdit avalat per la Generalitat per construir el parc d'atraccions de Salou i Vila-seca; i les suposades irregularitats en la fusió de la societat Corporació Nacional de Leasing i Tibidabo.

De la Rosa havia guanyat més de 5.000 milions amb aquesta societat just un any després d'haver-hi entrat com a accionista al maig de 1993. El valor de Grand Tibidabo havia passat dels 30.000 milions el 1991 fins als 4.000 en aquells moments. El més greu era que, mentre el financer havia guanyat milers de milons, els 9.000 petits accionistes havien vist baixar el preu de les seves accions vertiginosament.

Els problemes del financer ja havien començat al juny d'aquell any, quan Hisenda va reclamar-li 200 milions de pessetes per l'impagament d'impostos. Per evitar l'embargament, que Hisenda decidiria fer el 18 de novembre, el financer en va demanar l'ajornament oferint títols de renda fixa com a garantia. Més dura va ser la posició de l'empresa kuwaitiana KIO, que va perseguir judicialment l'empresari, a qui acusava d'haver rebut 15.000 milions procedents del grup Torras i de guardar aquesta quantitat a un compte a Suïssa. Ja l´11 de juliol, el grup KIO va demanar al jutge de delictes monetaris de l'Audiència Nacional, Miguel Moreiras, la presó incondicional i l'embargament dels béns del financer com a mesura per garantir l'acció judicial.

El 19 d'octubre es va decretar l'acte de presó incondicional contra el financer. Ho havia decidit el jutge Joaquín Aguirre López, del jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona, que dos dies després va requerir a De la Rosa una fiança de 13.300 milions de pessetes per assegurar la seva responsabilitat civil durant el temps que havia estat al capdavant de Grand Tibidabo.

Els advocats del financer van recórrer tant la quantitat de la fiança com l'acte de presó incondicional, però la investigació de les més de 50 caixes de documents confiscats oferien noves dades que la brigada de delictes econòmics de la policia podia convertir en nous càrrecs contra Javier de la Rosa i contra diversos dels seus socis i col·laboradors. L'any es va acabar amb cinc persones empresonades pel cas. Els recursos dels advocats de Javier de la Rosa contra la presó incondicional es van desestimar el 22 de desembre i aquest va passar el Cap d'Any a la presó.

La dona del milionari detingut, Mercedes Misol, acusada d'implicació en els fraus, havia aconseguit la llibertat, però havia hagut de pagar 327 milions de fiança a finals de novembre.