Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1994

Imprimir    Recomanar article
Jordi Pujol

Manuel Chaves, Manuel Fraga i Jordi Pujol

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Política espanyola (900)
Relacions Espanya-Catalunya (750)
Personatges Personatges
Antonio Trevín (1)
Felipe González (226)
Gabriel Cañellas (42)
Joan Lerma (35)
Joan Carles de Borbó (205)
Jordi Pujol i Soley (858)
José Marco (2)
José Bono (60)
José Antonio Ardanza (29)
José Ignacio Pérez (1)
José María Aznar (620)
Juan Hormaechea Cazón (2)
Juan Cruz Alli (2)
Juan Carlos Rodríguez Ibarra (36)
Juan José Lucas (20)
Luís María Ansón (7)
Manuel Fraga Iribarne (66)
Manuel Hermoso (1)
Manuel Chaves (69)
Manuel Ibarz (1)
Maria Antónia Martínez (1)
Oswaldo Brito (1)
Ricardo Sanz (1)
Entitats Entitats
ABC (35)
Generalitat de Catalunya (1919)
Generalitat Valenciana (280)
Govern de les Illes Balears (128)
Govern d`Espanya (336)
Partit Popular (1639)
Partit Socialista Obrer Espanyol (1019)
Senat de l`Estat Espanyol (118)
Tribunal Suprem de l`Estat Espanyol (223)
Unió Europea (1018)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Estat Espanyol (1908)
40 lectures d'aquest article
53 impressions d'aquest article
El català al Senat
El president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, el de la Generalitat Valenciana, Joan Lerma, i el del Govern Balear, Gabriel Cañellas, van utilitzar per primera vegada la llengua catalana en un acte oficial a les institucions de l'Estat. Era el debat sobre l'Estat de les autonomies fet al Senat, on també es va parlar en gallec i en euskera.

El president de la Generalitat, Jordi Pujol, va reclamar durant el primer dia de celebració de l'anomenat debat de les autonomies, celebrat a la Cambra Alta durant els dies 26, 27 i 28 de setembre de 1994, lleialtat constitucional a Catalunya en el sentit que es respectés plenament l'autogovern previst a la Carta Magna espanyola i que s'acabessin les reticències cap a l'acció de la Generalitat. En el seu discurs, Pujol va remarcar que Espanya és un Estat autonòmic plurilingüe, pluricultural i plurinacional, va recordar que la Constitució reconeix l'existència per separat de nacionalitats i de regions i que l'encaix de Catalunya a Espanya passa per admetre que hi ha més d'una nació, i va advertir que mentre aquesta realitat no sigui tinguda en compte, sempre hi haurà disfuncions i que l'amenaça del fracàs històric persistirà.

La majoria de senadors i presidents autonòmics presents al debat del Senat va aplaudir quan el senador canari Oswaldo Brito va desqualificar la portada del diari Abc d'aquell dia i l'escrit editorial del seu director, Luis Maria Ansón, que implicava la figura del rei en la defensa de la "unidad de España".

La primera part del debat sobre l'Estat autonòmic a la comissió general de les comunitats autònomes al Senat, amb participació del cap del govern i de 16 presidents d'autonomies, va servir tant per constatar que el procés d'aprofundiment del model autonòmic no podia fer marxa enrere, com per esborrar la visió caòtica del funcionament del sistema.

El diàleg parlamentari va posar de manifest també que els plantejaments del Partit Popular els últims mesos no els seguien els seus presidents territorials, que havien apostat per la viabilitat del projecte autonòmic. L'absència de José Maria Aznar va ser significativa, però un dels presidents més emblemàtics dels populars, el de Castella i Lleó, Juan José Lucas, va assegurar que "el sistema funciona bé, però cal greixar-lo perquè es perfeccioni".

El president gallec, Manuel Fraga Iribarne, va proposar que el ple arribés a propostes concretes per a la reforma de la Cambra Alta i de l'Administració perifèrica, i va anunciar el seu suport a les que es presentessin.

Al final del debat, el president del Govern Balear, Gabriel Cañellas, va lamentar haver tingut la impressió que en alguns temes el govern central deia a les autonomies "vuelva usted mañana", i va insistir que calia una millor comprensió de les necessitats específiques de les Balears.

Per la seva banda, Juan Hormaechea, per Cantàbria, va assegurar no sentir-se ofès pel fet de no haver rebut absolutament cap aplaudiment al seu discurs, i ho va atribuir al fet que era una intervenció "molt radical".

Juan Cruz Alli, president de Navarra, va demanar a Felipe González que no plantegés com un conflicte d'Estat les crítiques del govern navarrès a l'executiu central. El govern autonòmic navarrès havia presentat un recurs al Constitucional contra la llei foral.

Manuel Hermoso, president de Canàries, va expressar la seva esperança que el debat autonòmic tingués continuïtat, tot i que s'hi havien posat de manifest importants problemes i hi havia "escassa dedicació per resoldre'ls".

El president d'Extremadura, el socialista Juan Carlos Rodríguez Ibarra, va assegurar que el ple sobre autonomies del Senat havia evidenciat que els fets diferencials "no desapareixeran, però seran una qüestió irrellevant els pròxims anys". També va dir que algun dia totes les autonomies tindrien les mateixes competències. Manuel Chaves, el president andalús adscrit al PSOE, va demanar que no es confongués la solidaritat amb la caritat, i que calia veure-la com un "problema de cohesió econòmica i social".

El president socialista de la Rioja, José Ignacio Pérez, va manifestar que les peculiaritats de cada autonomia, com la foralitat o el finançament especial de Navarra, haurien de contribuir a l'interès general de l'Estat. El president d'Astúries, el socialista Antonio Trevín, va remarcar que "tot i que jo no tinc televisió regional, demano solidaritat entre comunitats", i la presidenta de Múrcia, Maria Antónia Martínez, es va felicitar per la "bona salut", tant de la Constitució com del model autonòmic. José Marco, president de l'Aragó, va proposar que el procés autonòmic fos "obert i dinàmic".

El tema del transvasament d'aigua del riu Tajo al riu Segura va provocar un enfrontament entre els presidents del País València i de Castellà-La Manxa, els socialistes Joan Lerma i José Bono. El responsable del govern valencià va parlar del problema de la sequera i va demanar que el govern adoptés mesures per evitar que aquest problema tornés a repetir-se cada estiu a les terres valencianes. Lerma va afegir que algunes comunitats no podien usar l'aigua que passa per les seves terres perquè no disposaven de les obres d'infraestructura, és a dir dels transvasaments necessaris.

Bono va replicar a Lerma que no es podia dir que en la seva comunitat castellana sobrés l'aigua perquè hi hagués un aqüeducte a Segòvia. El president castellà va reclamar que abans de prendre cap decisió sobre transvasaments el govern hauria de consultar totes les autonomies afectades, i va subratllar que calia planificar els recursos hidràulics perquè "l'aigua és de tots en general i en primer lloc dels qui més la necessiten".

Lerma també va destacar el perill que representen els uniformistes que no volen assumir la diversitat i busquen permanentment la demagògia de la confrontació.

En el moment de les conclusions i els acords, tots els grups de la cambra van mostrar la seva satisfacció pel desenvolupament del debat i van valorar la possibilitat de recuperar l'esperit d'entesa en el desenvolupament autonòmic, tot esbossant el paper que hauria d'exercir el futur Senat com a cambra territorial.

La reforma del reglament del Senat, feta a principis de l'any 1994, que va crear una comissió general de les comunitats autònomes, havia estat acollida amb escepticisme per molts dels grups. Però la mateixa celebració del debat per primer cop a la història de l'Estat espanyol i les conclusions i el grau d'entesa assolits van aconseguir que l'escepticisme es convertís en optimisme, en considerar que el debat efectivament havia posat f i a les desconfiances, els recels i les polèmiques dels últims mesos, i hauria de permetre avançar en el desenvolupament de l'Estat autonòmic.

Aquesta opinió va ser compartida per gairebé tots els grups de la cambra, els quals també van coincidir a avaluar que el debat havia permès fer conèixer la realitat plural de l'Estat autonòmic, sobretot a partir de la contribució i la presència dels presidents, la defensa i explicació de les seves postures i, a més, pel fet que ho haguessin fet en les seves llengües. Encara més: per fi s'havia aconseguit trobar el veritable paper que hauria de tenir el Senat, és a dir, la cambra de representació territorial.

L'absència del president basc, José Antonio Ardanza, va ser l'únic punt negre del debat, en certa mesura compensat al final amb la intervenció moderada i l'afany constructiu expressat pel portaveu del grup de senadors nacionalistes bascos, Ricardo Sanz, que en l'última jornada del debat va reconèixer la validesa de l'Estat de les autonomies i l'Estatut de Gernika.

També Convergència i Unió va fer un balanç positiu del debat. "L'ús de les llengües no ha estat testimonial, sinó que el reconeixement de diverses formes de ser, pensar i sentir ha permès expressar la diversitat cultural que enriqueix tothom", va afirmar a l'últim dia del ple el portaveu dels senadors nacionalistes catalans, Manuel Ibarz.

Justament, l'últim dia del debat va acabar amb una àmplia entesa que va permetre l'aprovació de gairebé una vintena de mocions presentades pels diversos grups. Dues de les mocions van ser presentades per tots els grups i aprovades per unanimitat: la referent a la reforma de la Constitució per convertir el Senat en una cambra territorial, i una altra per impulsar la mateixa comissió general de les comunitats autònomes com a pas previ en el camí d'aquesta reforma. Es va acordar la creació d'una ponència per estudiar al Senat la reforma de la Constitució.

Aquesta ponència va assumir el compromís de completar la seva tasca abans del final de la legislatura (previst per al 1996), i ja abans d'acabar l'any havia esbossat el seu pla de treball, que incloïa la consulta a experts, a tots els redactors de la Constitució i també a tots els presidents de comunitats autònomes.

A part d'aquestes resolucions fonamentals, se'n van aprovar d'altres que destacaven la conveniència que els recursos financers de les autonomies depenguessin més dels ingressos tributaris del territori

que de les transferències de l'Administració central. La participació de les comunitats autònomes en la voluntat de l'Estat en matèries europees, la reforma i la simplificació de l'Administració perifèrica, el pacte local i la creació d'una conferència de presidents autonòmics van ser les esmenes que van obtenir més suport.

El Senat també va decidir instar el govern perquè s'arribés a un gran pacte nacional sobre l'aigua que ajudaria a conciliar diversos interessos, garantint que els transvasaments no retallarien el potencial de desenvolupament regional. El rebuig a qualsevol reglament de l'organització comuna de mercats que resultés contrari als interessos agrícoles i mediambientals de les comunitats autònomes que se'n podrien veure afectades, sobretot pel que fa a l'arrencament de vinya, va ser una altra de les conclusions a què va arribar el Senat.

Al mes de novembre es va demostrar que els acords presos al Senat eren més que un conjunt de bones paraules, quan es va arribar a un compromís en dues etapes per a la participació dels governs autonòmics en els temes europeus. En una primera fase, el govern es va comprometre a consultar aquestes qüestions amb les comunitats, i posteriorment a definir mecanismes que permetessin als executius autonòmics integrar-se com a tals a la representació espanyola davant la UE quan es discutissin temes que els afectessin de manera especial.