Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2011

Imprimir    Recomanar article
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Llengua catalana (1362)
Poder legislatiu i lleis (992)
Personatges Personatges
Elena Salgado (85)
José Luis Rodríguez Zapatero (808)
Mariano Rajoy (296)
Entitats Entitats
Senat de l`Estat Espanyol (118)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Estat Espanyol (1908)
26 lectures d'aquest article
1 impressió d'aquest article
El català arriba al Senat
Ha costat 30 anys, però finalment, és possible. El català, l'èuscar i el gallec ja es poden fer servir al http://www.senado.es/, d’acord amb la reforma que es va aprovar el juliol del 2010, amb el vot favorable de tots els grups, excepte el PP i UPN. Els auriculars i els traductors tenen un protagonisme inesperat a la Cambra Alta des que, el 18 de gener del 2011, el senador socialista per Tarragona, Ramon Aleu, va inaugurar una nova etapa adreçant el seu discurs sobre l’educació en català als companys parlamentaris. Era el primer cop que es feia en democràcia.

El líder del Partit Popular, Mariano Rajoy, havia manifestat que l’ús de les llengües cooficials als plens del Senat no era propi d’un país normal i no tenia cap sentit. I havia sentenciat: “Les llengües hi són per entendre’s i no per crear problemes”. Per contra, el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, va defensar-ne l’ús argüint que, segons el que establia la Constitució, totes elles eren espanyoles. Zapatero va remarcar que el model autonòmic feia possible el reconeixement de la pluralitat territorial de l’Estat i que la Cambra Alta estava cridada, per definició, a reflectir-la.

El 18 de gener, tots els senadors, excepte els dels del PP, van parlar en català, èuscar, gallec i valencià i van poder seguir totes les intervencions gràcies a un sistema de traducció simultània. Els taquígrafs també van fer servir la traducció en la transcripció de les intervencions dels senadors, cosa que va ser motiu de queixa ja que havien de transcriure les versions dels intèrprets i no les originals. Les preguntes i les interpel·lacions, però, es van haver de continuar fent en castellà, segons estableix la nova norma, que tampoc no permet el canvi de llengua en les sessions de control al president ni en es debats sobre iniciatives legislatives.

La senadora del PNV, Miren Leanizbarrutia, va defensar la seva llengua i va denunciar la política que fins feia poc havien patit les persones que havien promogut l’ús del basc. Per la seva banda, el parlamentari del BNG, José Manuel Pérez Bouzá, va manifestar que li semblava una manca de respecte que les dues senadores del PP de Galícia haguessin parlat en castellà. El senador va remarcar que “hi ha enemics de les llengües cooficials dins i fora del Parlament”.

La reforma, llargament reclamada pels partits nacionalistes, va ser criticada pel seu cost, ja que el nou sistema de traducció simultània suposa una despesa de 12.000 euros per sessió i de 350.000 euros l’any. Però, per a la responsable de comptes de l’Executiu de Zapatero, Elena Salgado, la despesa no és el factor més important perquè les llengües són una riquesa per a tothom.

Pere Macías de CiU i Josu Erkoreka del PNV es van expressar en la mateixa línia i van assegurar que el cost era poc important en el pressupost del Senat. Per contra, la portaveu del PP al Congrés, Soraya Saénz de Santamaría, va afirmar que “hi ha altres formes millors de gastar els diners” i va afegir que “el sentit comú fixa que en institucions comuns es parli la llengua comuna”. Per la seva banda, el senador d’ERC, Miquel Bofill, va replicar al PP assegurant que s’escudava en la qüestió dels diners perquè no tenia arguments per oposar-s’hi. El republicà va constatar que amb aquest primer ple s’havia donat el primer pas per “normalitzar el que és normal als carrers, al país”.