Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2011

Imprimir    Recomanar article
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Infraestructures ferroviàries: trens, estacions (300)
Personatges Personatges
José Blanco (57)
Entitats Entitats
Comissió Europea (242)
Ministeri de Foment (122)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Estat Espanyol (1908)
37 lectures d'aquest article
19 impressions d'aquest article
El corredor mediterrani: l’eix ferroviari que ens apropa a Europa
La Comissió Europea (CE) va anunciar el 19 d’octubre la inclusió del corredor Mediterrani entre els 10 eixos de transport prioritaris que rebran finançament de Brussel·les durant el període 2014-2020. La decisió suposa una forta inversió a l’Estat espanyol i contribuirà a la construcció de l’anomenada xarxa transeuropea.

La infraestructura havia estat llargament reclamada per sectors polítics, socials i empresarials de les quatre comunitats autònomes per on passarà, des que va quedar fora de la proposta espanyola i, per tant, del procés de revisió de prioritats europees en matèria de transport el 2003. El corredor transcorrerà al llarg de 1.300 quilòmetres per Catalunya, València, Múrcia i Andalusia, seguint tota la costa des de la frontera francesa. Des d’Almeria, el traçat continuarà per l’interior fins a Granada i acabarà, finalment, a Algecires.

Amb el corredor mediterrani operatiu, previst per al 2020, es passarà dels 2,9 milions de passatgers als 7,7 milions. Igualment, es deixaran d’emetre a l’atmosfera més d’un milió de tones de CO2 l’any. La inversió per aconseguir-ho serà de 51.300 milions d’euros, dels quals ja s’han invertit 8.400 milions. Fins a la data de finalització, es destinaran 25.400 milions. Més a llarg termini, s’han planificat inversions de 3.600 milions, a les quals caldrà sumar els 13.900 milions previstos per a la connexió entre Almeria i Algecires. Els ajuts europeus cobriran entre un 15% i un 30% del cost total del projecte.

Un cop acabada l’obra, el corredor disposarà d’una línia bàsica de mercaderies d’ample internacional, que permetrà el pas de trens de fins a 750 metres de longitud i que connectarà tots els ports i instal·lacions logístiques ferroviàries del traçat, previsiblement també finalitzades. A més a més d’una línia d’alta velocitat per al transport de viatgers en via doble d’ample internacional, que connectarà Almeria amb França i amb la resta d’Europa, passant per Múrcia, Alacant, València, Castelló, Tarragona, Barcelona i Girona.

L’associació FERRMED, una de les més actives en la reivindicació del corredor Mediterrani, formada per diferents empreses, associacions empresarials i professionals de l’Estat espanyol, França i el Benelux, va manifestar, en veu del seu secretari general, Joan Amorós, la satisfacció per aquesta fita, tot i que va afirmar que el traçat no els acabava de convèncer. Per a Amorós, la connexió entre Almeria i Algecires, via Granada, no és lògica ja que suposa un desviament important del recorregut. També va qualificar de complicat el tram entre València i Múrcia.

En la presentació de l’estudi tècnic, duta a terme al març a Barcelona, el ministre de Foment, José Blanco, va definir el corredor Mediterrani com un símbol de la nova Espanya en xarxa, ja que passarà per onze províncies, aglutinarà més de la meitat de la població espanyola i representarà el 40% del PIB.

D’altra banda, el corredor atlàntic, que connectarà Portugal amb França, via Castella-Lleó i el País Basc, i on s’inclouen les ramificacions cap a Galícia i Astúries, també va ser considerat una infraestructura bàsica de transports per la CE. En canvi, la tercera proposta presentada pel ministeri de Foment, que preveia connectar l’Estat espanyol amb França a través del túnel de Canfranc, al Pirineu d’Osca, es va excloure. Brussel·les deixa la porta oberta per aprovar-la en el futur perquè tant l’Estat espanyol com França la reclamen, però considera que els túnels plantegen enormes problemes de seguretat i preocupacions en matèria de medi ambient. Tanmateix, es preveu connectar l’eix Saragossa-Madrid-Algecires del corredor central, l’anomenat Eix 16, amb els corredors mediterrani i atlàntic a través de Tarragona i Bilbao.

La decisió de la CE va propiciar fortes crítiques al govern del PSOE per part de les comunitats afectades per l’exclusió del corredor central. L’alcalde de Badajoz, Miguel Ángel Celdrán, ho va titllar de gran traïció del govern (central) cap a Extremadura. Per la seva banda, la presidenta del govern d’Aragó, Luisa Fernanda Rudi, va denunciar l’Executiu per haver paralitzat les gestions per accelerar l’obra de l’Eix 16 durant el seu mandat.

L’objectiu dels tres projectes del ministeri de Foment espanyol és unir la Península Ibèrica amb la resta del continent mitjançant el ferrocarril d’ample europeu i suposa, segons paraules del candidat de CIU a les eleccions generals realitzades el mateix dia de l’anunci, Josep Antoni Duran i Lleida, trencar amb l’Espanya radial. El Comissari de Transports europeu, Siim Kallas, també hi va fer esment afirmant que el nou pla de la xarxa ferroviària representa un canvi fonamental en la política de transports cap a una metodologia del món real des d’un enfocament fragmentat. La xarxa de transport transeuropeu suposarà unir 83 ports europeus, construir 37 aeroports i realitzar 15.000 km d’AVE.