Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1994

Imprimir    Recomanar article
Iniciativa per Catalunya presenta una proposició de llei sol·licitant la supressió del delicte d'insubmissió

Objector de consciència

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Activismes, mobilitzacions, manifestacions (757)
Forces armades, seguretat, defensa (442)
Poder legislatiu i lleis (992)
Presons, detencions, condemnes, penes (580)
Personatges Personatges
Antoni Comas (7)
Josep Coll (1)
Josep Camps (2)
Juan Alberto Belloch (43)
Julián García Vargas (9)
Pablo Santolaya (1)
Entitats Entitats
Afers Religiosos i Objecció de Consciència (1)
Centre Nacional d´Intel·ligència (38)
Congrés dels Diputats (476)
Consell Nacional de l'Objecció de Consciència (2)
Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya (23)
Forces Armades Espanyoles (2)
Iniciativa per Catalunya (87)
Ministeri de Defensa (23)
Ministeri de Justícia (10)
Servei de Joventut de la Generalitat de Catalunya (3)
Tribunal Constitucional de l`Estat espanyol (377)
47 lectures d'aquest article
36 impressions d'aquest article
El creixement imparable de l'objecció
L'augment de l'objecció de consciència a Espanya, que va arribar als nivells més alts del món, va ser del 13 per cent. Per al ministeri de Defensa aquest increment podia suposar la manca de reclutes suficients per cobrir les necessitats de l'exèrcit. El creixement de l'objecció de consciència coincidia amb la disminució del nombre de joves en edat militar a conseqüència del descens de la natalitat en els anys setanta. En acabar l'any, més de 77.000 joves s'havien declarat objectors en el conjunt de l'Estat. Catalunya va ser la comunitat autònoma amb més objectors de consciència. Durant el 1994 més de 19.000 joves, sobretot estudiants universitaris i aturats, es van declarar contraris al servei militar.

Segons els responsables dels serveis militars, els problemes per cobrir les places de les forces armades serien importants a partir del 1997 si l'objecció continuava augmentant. En els dos primers mesos del 1994 el nombre de sol•licituds per fer l'objecció ja arribava a les 10.782. Aquesta situació va fer que des del ministeri de Defensa es reclamés una legislació que fes més dura la prestació social substitutòria (PSS) que fan els objectors, per d'aquesta manera fer més atractiu el servei militar.

Per resoldre el col•lapse del nombre d'objectors, el ministeri de Justícia va elaborar un pla per al trienni 1994-96 que volia normalitzar la gestió del procés de reconeixement i assignació de places per als objectors de consciència. En aquells moments hi havia 115.779 objectors en tot l'Estat esperant fer la prestació social substitutòria.

El director general d'Afers Religiosos i Objecció de Consciència, Pablo Santolaya, va comparèixer el 23 de febrer davant la comissió de justícia del Congrés per explicar els plans per agilitar aquesta prestació. Santolaya va declarar que es preveia que a finals d'any hi hauria 106.000 objectors de consciència i que "no hi ha capacitat per absorbir tots els objectors". La falta de places generava "un retard més gran del desitjat en la crida", va assenyalar. Per aquesta raó es va dissenyar un pla d'objecció de consciència.

El pla que proposava el ministeri de Justícia pretenia que es reconegués l'objector en el termini de tres mesos des de la sol•licitud, i que en un termini màxim d'un any s'incorporés a la PSS (quan en aquell moment el retard era de 24 a 36 mesos). També es volia evitar la dualitat de competències que hi havia entre el Consell Nacional d'Objecció de Consciència i l'Oficina de la Prestació Social Substitutòria, i modificar el reglament de la llei d'objecció. Segons el pla, es descentralitzarien les funcions per donar competències a les comunitats autònomes i augmentar els mitjans materials i, en un 90 per cent, els llocs de treball per al personal administratiu dedicat a l'objecció (que havia de suposar una inversió de 3.000 milions de pessetes). Al mateix temps, es posaria en funcionament un programa per incrementar el nombre de places per complir la PSS.

Per la seva banda, el ministre de Defensa, Julián García Vargas, va declarar que calia modificar la llei d'objecció de consciència per frenar l'augment d'objectors. Pel ministre, "no seria improcedent revisar la llei, perquè és l'única a Europa que està produint problemes. La nostra regulació té algun error que no tenen les dels altres països". Pel ministeri de Defensa, el problema era que el Consell Nacional de l'Objecció de Consciència admetia la majoria de les sol•licituds que es presentaven (el 96 per cent). Només calia que l'objector presentés algunes de les causes previstes a la llei (religioses, ètiques i altres), sense haver de donar més explicacions.

El mateix dia que el ministre feia aquestes declaracions, l'1 de març, un alferes i quatre caporals primers de les COE de Palma de Mallorca van ser processats per un presumpte delicte de maltractament, que el codi penal militar condemnava amb penes de tres mesos a cinc dies de presó.

L'alferes i els caporals van ser suspesos de les seves funcions durant tres mesos i se'ls va obrir un expedient de falta greu "per excedir-se arbitràriament en l'exercici de l'autoritat". Els 18 boines verdes que havien fugit per denunciar els maltractaments, haurien de complir 30 dies per "fer reclamacions contràries a la disciplina o basades en asseveracions falses amb caràcter col•lectiu".

Hi havia pressa per donar places als objectors. Amb aquesta intenció, el ministeri de Justícia va anunciar I ‘11 de març que desplaçaria fora de la seva localitat de residència 7.000 objectors aquell any i 10.000 més l'any següent per cobrir les places de la PSS que estaven vacants. La mobilització geogràfica i l'assignació forçosa de destinacions figuraven en el pla de l'objecció de consciència que el consell de ministres va aprovar aquell mateix dia. Per aplicar el nou pla, Justícia rebria 8.000 milions de pessetes.

El pla s'aprovava després de setmanes de discussions entre el ministre de Justícia, Juan Alberto Belloch, amb el de Defensa, Juliàn García Vargas. El segon defensava la reforma immediata de la llei d'objecció per frenar el nombre d'objectors, que amenaçava de deixar l'exèrcit sense reclutes. Finalment, es van posar d'acord a ajornar la reforma i intentar reduir el fenomen aplicant a fons la llei vigent i modificant-ne el reglament. D'aquesta manera, els objectors tindrien una plaça per exercir la PSS en el termini previst. Fins aleshores, molts objectors no complien la prestació per falta de llocs on fer-la (hi havia més de 90.000 joves pendents d'incorporar-se), i d'altres la feien en places purament fictícies.

Amb l'aprovació del nou pla, Justícia preveia incorporar al servei social 35.000 objectors el temps que quedava d'aquell any i 50.000 l'any 1995. Per fer-ho, caldria augmentar les places mitjançant pactes amb les administracions públiques i les entitats privades. A més, es crearia una direcció general autònoma d'Objecció de Consciència, dotada de prou personal i mitjans informàtics perquè facilités el control dels objectors.

Al cap de cinc dies, el ministre de Justícia, Juan Alberto Belloch, va exposar un calendari d'actuacions segons el qual el 1996 quedaria normalitzat el compliment de la prestació social substitutòria que haurien de fer els objectors de consciència. Els joves que no volguessin fer el servei militar rebrien un tractament personalitzat i se'ls assignaria immediatament una plaça, i no pas per promocions tal com es feia fins aleshores.

El secretari general de Joventut de la Generalitat de Catalunya, Josep Coll, va considerar "agressiu" el nou pla, i va alertar que podien quedar retallats els drets a l'objecció de consciència. Coll va explicar que s'estava traslladant a l'objecció la crisi que estava passant el model d'exèrcit espanyol. El conseller de Benestar Social, Antoni Comas, va assenyalar el 28 de març que la Generalitat no firmaria cap conveni amb el govern central sobre l'objecció de consciència si no rebia a canvi més competències, i que no permetria que cap català hagués de fer la prestació social fora de Catalunya. El conseller va dir que Catalunya podia col•locar tots els joves que es declarin objectors, ja que el 1993 només s'havien ocupat un 71 per cent de les places, i va atribuir a un "desordre administratiu" de Madrid el fet que no s'ocupessin totes les places disponibles.

Pel conseller de Benestar Social, el pla treball de la Generalitat tenia els objectius de garantir la tria de plaça a l'objector, evitar el desplaçament territorial, incentivar la creació de places i aconseguir una bona formació per als responsables dels programes.

Però la crítica més dura a l'enduriment de la prestació substitutòria que havia dissenyat el govern central la van fer les xifres. Des que es va donar a conèixer la llei fins a l'abril, el nombre d'objectors havia augmentat espectacularment. Al març van sol•licitar fer la PSS més d'11.000 joves, que suposaven un increment del 197 per cent respecte al mateix mes de l'any anterior. En només tres mesos ja hi havia més de 23.000 objectors apuntats a l'Estat, nombre que deixava fora de lloc tots els pronòstics.

El seguit de queixes va propiciar que el Tribunal Constitucional (TC) admetés a tràmit la qüestió d'inconstitucionalitat plantejada per la secció primera de l'Audiència de Sevilla. Aquesta qüestionava un article de la llei orgànica que regulava l'objecció de consciència que havia aprovat el consell de ministres era deficient, ja que "no s'avança a promoure una línia de serveis civils i no traspassa prou competències". "Ara tenim un acord insatisfactori, i el que demanem és més capacitat de gestió", va afegir.

En aquell moment el departament de Benestar Social i el de Justícia mantenien un conveni de 1991, pel qual Benestar Social tenia el compromís d'oferir places per fer la prestació i impartir la formació bàsica. El director general d'Acció Cívica, Josep Camps, va explicar que la línia de jecció de consciència. Al mateix temps, s'oposava al fet que siguin condemnats a penes de presó els insubmisos, els joves que es neguen tant a fer el servei militar com la prestació social substitutòria. El 23 de setembre, Iniciativa per Catalunya també va presentar una proposició de llei al Congrés de Diputats sol•licitant la supressió en el Codi Penal del delicte d'insubmissió.

La decisió del Tribunal Constitucional d'admetre a tràmit la inconstitucionalitat de la nova regulació va ser comunicada a altres institucions de l'Estat per si volien acudir a la tramitació del recurs i presentar-hi al•legacions. Si el TC estimava els arguments de l'Audiència de Sevilla, es podria considerar nul un dels articles més importants de la llei aprovada pel Parlament: el que condemnava amb penes de presó els joves que rebutjaven el servei militar i la prestació social.

Mentrestant, el ministeri de Justícia estava elaborant un projecte de llei per dificultar el procés de fer-se objector, impedint que els joves poguessin objectar al servei militar abans de complir els 18 anys i obligant a presentar les sol•licituds "en exemplar normalitzat" i acompanyades, entre altres documents, d'un "certificat del centre de reclutament que acrediti la situació militar del sol•licitant". Les sol•licituds que no fossin adequades en deu dies es desestimarien sense més tràmits.

L'Associació d'Objectors de Consciència de Catalunya va assegurar que "el nou reglament pretén restringir les condicions legals de la consideració del dret a l'objecció de consciència". Va exigir que "no es perverteixi un dret legalment constituït simplement perquè aquest plantegi serioses qüestions al sistema actual" i va anunciar el seu propòsit de recórrer als tribunals si el reglament s'aprovava tal com estava.

El 21 d'abril, el Congrés de Diputats va ordenar al ministeri de Justícia que reformés la llei d'objecció de consciència. Els socialistes no esperaven que la resta de grups polítics representats secundarien la proposta del Partit Nacionalista Basc i el diputat Xabier Albistur. L'oposició entenia que la llei d'aquell moment "no ha donat solució completa ni satisfactòria al lliure exercici del dret d'objecció de consciència". A l'agost, el govern es va negar a reformular la llei excusant-se en la falta d'acord de tots els grups polítics respecte a cadascun dels punts de la reforma.

Al cap d'un mes, el 16 de maig, tretze insubmisos condemnats van anunciar que no anirien a dormir a la presó. Els joves antimilitaristes volien plantejar el debat de la insubmissió i exigir al govern l'abolició de l'exèrcit. Els joves sabien que estaven controlats pel servei del Centre Superior d'Informació de la Defensa (Cesid), que cada any feia informes sobre la insubmissió i l'objecció de consciència.

El 18 de novembre, tots els grups del Senat van reclamar la llibertat dels 182 insubmisos que hi havia en aquell moment a la presó.