Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1995

Imprimir    Recomanar article
Toni Molla

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Altres esports (198)
País Valencià (525)
Personatges Personatges
Enric Sarasol (1)
Enriquito Alzira (1)
Paco Cabanes (4)
Entitats Entitats
Federació de Pilota Valenciana (1)
Generalitat Valenciana (280)
Selecció Valenciana de Pilota (1)
Trofeu President de la Generalitat Valenciana (1)
216 lectures d'aquest article
195 impressions d'aquest article
El Genovès, el nom propi de la pilota valenciana



"Però l'any 95, amb 40 anys fets, l'etern campió trenca tots els pronòstics i totes les travesses"


Toni Molla

Francesc Cabanes i Pastor, el Genovés de nom esportiu, va nàixer el dia 20 de desembre de 1954 al municipi valencià del Genovés (la Costera). Com tots els xiquets de la localitat, es va iniciar en la pràctica de la modalitat del raspall quasi al mateix temps que s'escolaritzava.

Durant tota la seua infància, el joc del raspall esdevindria una pràctica permanent i quasi obsessiva.

L'any 1972, als disset, li arribaria una oportunitat esportiva que li va canviar la vida. El trinqueter de Benissa, Enriquito d'Alzira, li proposà jugar amb l'equip juvenil d'aquesta localitat de la Marina el Campionat Juvenil de la modalitat d'escala i corda, en substitució d'un lesionat. Aquell dia comença una carrera meteòrica que ha conegut tots els títols i totes les distincions de totes les modalitats de la pilota valenciana: galotxa, raspall, alt corda i frontó. La pilota va trobar també aquell dia el seu màxim ídol, el campió on es reconeix unànimement l'afició de tot el país.

La seua gran superioritat es desenvolupà en el transcurs de poc més d'un any. El mes de juliol del 1972 debutava com a professional i l'any 1973 ja s'enfrontà a Eusebio i Rovellet, les figures del moment. En poc de temps, la novetat del Genovés revolucionà el món de la pilota i tornà a portar la gent als carrers i als trinquets.

El 1975 guanyà el Campionat Especial i va ser nomenat millor esportista de l'any. Els anys següents, 1976,1978,1979,1981,1983 i 1989, n'és també campió. L'any 1984, jugant de mitger, també en resultà guanyador.
El 1986, amb la institucionalització del Trofeu President de la Generalitat comença el campionat individual d'escala i corda. El Genovés se'n proclamà campió en finals inoblidables contra Enric Sarasol, el seu millor amic i deixeble. Gràcies a aquestes victòries, el Genovés aconseguí en propietat la reproducció del fris grec que simbolitza l'origen de la pilota.

El 1991, la Generalitat premià el Genovés amb l'Alta Distinció pels seus mèrits esportius.

L'any 1993, al capdavant de la selecció valenciana, es proclamà campió del I Torneig Cinc Nacions al Llarg, autèntica Copa d'Europa de la pilota. L'any següent en resultà subcampió.

Al llarg de la seua vida, el Genovés ha disputat també memorables partides contra els millors jugadors de pilota basca, com ara Intxauspe o Martinikorna a la modalitat de frontó.

A més, el Genovés ha estat guardonat amb diverses condecoracions privades i oficials, com ara El Saque de la Federació de Pilota, distincions de mitjans de comunicació i la Medalla d'Or de l'Ajuntament del Genovés.

L'any 1992 arribà el moment de la derrota. Enric Sarasol li'n prengué el relleu en una de les partides més emotives de la història del trinquet. 60 per 35 en va ser el resultat. Sarasol ja era el millor. I la pilota valenciana tenia per primera volta un campió que no era Paco Cabanes. Les finals dels anys 93 i 94 confirmen el canvi generacional. El Genovés, sentencia l'afició, s'ha fet gran.

Però l'any 95, amb 40 anys fets, l'etern campió trenca tots els pronòstics i totes les travesses. Alvaro, un jove de Faura (el Camp de Morvedre), de 20 anys d'edat, elimina Sarasol i es classifica per a disputar la partida més important de l'any, la final de l'individual. El Genovés, per la seua banda, s'imposa a Oltras i el Pigat respectivament en partides memorables i accedeix, com cada any, a la final -la seua partida particular-. S'enfronten dues generacions, dos móns: un que se'n va i un altre que hi arriba. La televisió autonòmica, Canal 9, en fa de testimoni i l'emoció de la partida converteix l'esport més antic dels valencians en un espectacle de masses.

L'audiència confirma que és possible un futur per al llegat del passat. Després de dues hores de titànic i cavallerós enfrontament, el Genovés torna a proclamar-se campió: ja és de nou el millor.

L'any que ve, diuen els entesos, Déu proveirà.