Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2010

Imprimir    Recomanar article
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Crisi Econòmica (462)
Economia espanyola (471)
Economia internacional, macroeconomia (349)
Política espanyola (900)
Personatges Personatges
José Luis Rodríguez Zapatero (808)
Mariano Rajoy (296)
Entitats Entitats
Aeroports espanyols i navegació aeria (96)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Estat Espanyol (1908)
52 lectures d'aquest article
16 impressions d'aquest article
El Govern Zapatero: dels ajuts a les retallades
Durant el 2010, el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero va posar en marxa quatre paquets importants de mesures econòmiques. El 28 de gener, a Davos (Suïssa,) va anunciar, entre d’altres, un pla d’austeritat de 50.000 milions d’euros per contenir el dèficit públic i va fer un esbós del que seria la revisió del sistema de pensions, amb l’ampliació de l’edat de jubilació i del període de càlcul. Uns dies més tard, el 5 de febrer, es va aprovar una proposta de reforma laboral per potenciar el contracte a temps parcial, amb incentius per a les empreses, i per estimular la feina fixa. També proposava reduir de quaranta-cinc a trenta-tres dies la indemnització per acomiadament en determinats col·lectius de treballadors, a més de rebaixar la despesa de l’Administració. Zapatero assumia, abans d’acabar el mes, la responsabilitat principal de la mala situació econòmica, i afirmava que no hi hauria recuperació fins que no es tornessin a crear llocs de treball, cosa que havia de passar a finals d’any. “Vivim la pitjor crisi dels darrers 80 anys”, reconeixia, mentre sostenia que calia renovar el model de creixement econòmic i reduir el dèficit, garantint sempre la protecció social.

Encara al febrer, va comparèixer al congrés per explicar el seu pla anticrisi i apagar les alarmes que havien saltat en els mercats financers pels problemes de sortida del deute públic espanyol. Un mes més tard, el 19 de març, i davant de la greu situació de l’economia espanyola, el cap de l’Executiu va anunciar l’elaboració d’un document de síntesi amb mesures anticrisi de caràcter urgent. En aquest sentit, va assegurar que es posarien en marxa les que es consideressin oportunes, es comptés o no amb el suport de la resta de partits. També les que havien tingut més consens, com les destinades a fomentar el crèdit i els incentius fiscals per a la rehabilitació d'habitatges. La iniciativa havia de completar-se amb un pla extraordinari d’infraestructures cofinançades amb el sector privat, un projecte per a l’eficiència i la racionalització de l’Administració i les empreses vinculades, el programa de desenvolupament integral del vehicle elèctric i la creació de la comissió de política industrial per dissenyar l’estratègia de competitivitat del sector.

El 12 de maig, va arribar l’anunci més difícil, conseqüència, entre d’altres, de la pressió de la Unió Europea (UE) i dels Estats Units (EUA). Zapatero va presentar un paquet de reformes molt contundent per frenar el greu forat pressupostari del país. El pla preveia un estalvi de 15.000 milions d’euros i havia comptat amb la supervisió i el suport del Fons Monetari Internacional (FMI) i de la Comissió Europea. El líder de l’oposició, Mariano Rajoy, assegurava que Espanya es convertia així en una economia tutelada per la UE, concretament per Alemanya.

El cap de l’Executiu feia així un gir de 180 graus i passava de defensar la despesa pública per garantir una sortida social de la crisi a realitzar l’ajustament econòmic més gran i important de la política social de la democràcia. La proposta suposava la reducció dels salaris públics en un 5% de mitjana, l’eliminació del xec nadó de 2.500 euros, una retallada de 6.000 milions d’euros en inversions de l’Estat i de 600 milions d’euros en ajuda al desenvolupament, durant el 2010 i el 2011; la congelació de la majoria de les pensions el 2011, la disminució de la despesa en l’aplicació de la Llei de la Dependència i la pujada de l’IVA. A més a més, el pla exigia a les comunitats autònomes i als ajuntaments un estalvi de 1.200 milions d’euros fins al 2011. Només una setmana més tard, s’anunciava també una pujada d’impostos per a les rendes més altes.

A Catalunya, la repercussió de l’anunci de Zapatero es va concretar el 29 de maig amb l’aprovació d’un primer paquet de propostes per adaptar-se al pla del Govern central, que obligava les autonomies a reduir el seu dèficit del 2% a l'1’1% del PIB en el termini 2010-2013. Les mesures suposaven un ajust en la despesa de personal i en els convenis en salut, educació i acció social i ciutadania. Es modificaven també l’impost de Transmissions Patrimonials, el d’Actes Jurídics Documentats i el de matriculació per als vehicles més contaminants. A més a més, s’anunciava que el segon paquet faria referència a l’impacte del pla d’austeritat en les inversions, i a les mesures de simplificació del sector públic. Finalment, el tercer bloc correspondria a l’elaboració d’un avantprojecte de llei per gravar de forma progressiva les rendes més altes.

A l’estiu, l’executiu socialista comunicava, novament, una reducció del 16% de la despesa pública dels ministeris. El més afectat va ser el de Foment. Les retallades continuaven i, un mes abans de tancar l’any, l'1 de desembre, Zapatero tornava a anunciar un nou paquet de mesures contra la crisi econòmica, en un moment en què els mercats financers tornaven a assenyalar Espanya, preocupats per la seva capacitat de reduir el dèficit. Aquest cop, s’eliminaven els 426 euros per als aturats de llarga durada que haguessin esgotat totes les prestacions, s’incrementava l’impost del tabac, s’incloïen rebaixes fiscals per a les petites empreses i s’aprovava la privatització d’una part d’AENA (Aeropuertos Españoles y Navegación Aérea) i de l’agència estatal de loteria.

La situació, però, no semblava millorar. La factura política era cara. Malgrat tot el cap de l’Executiu assegurava al desembre que hi havia anàlisis de l'FMI que deien que “amb la implantació de les reformes posades en marxa, durant el 2011-2012, Espanya podia arribar a ser un dels països que registrés un major creixement a la UE”.