Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1996

Imprimir    Recomanar article
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Drets humans (136)
Personatges Personatges
August Gil (1)
José Luis Corcuera Cuesta (18)
54 lectures d'aquest article
10 impressions d'aquest article
El gran germà et vigila



"Hi ha idea que la pèrdua de llibertats i la limitació de les garanties individuals és el preu necessari de la defensa de l'ordre social"

August Gil
Advocat

Finalment, amb uns quants anys de retard, comença a verificar-se en el nostre país una de les profecies més impactants de George Orwell en el seu 1984: l'ull electrònic ubic i permanent, que registra tota activitat social, al servei de la voluntat del poder de saber-ho tot i controlar-ho tot. Ens referim, és clar, al projecte de llei orgànica que regula la utilització de videocàmeres per les forces i cossos de seguretat de l'Estat i que en aquests moments està en procés de tramitació al Parlament espanyol, a partir d'un projecte del govern publicat al Butlletí de les Corts del 4.10.96.

En substància, el projecte de llei pretén habilitar la utilització de videocàmeres mòbils per part de les forces de seguretat, així com la seva instal·lació amb caràcter fix en espais públics, oberts o tancats, que permetin una captació i posterior reproducció d'imatges i sons, de forma indiscriminada i al marge de la investigació o persecució d'una activitat delictiva concreta. Les instal·lacions fixes hauran de ser autoritzades pel delegat del govern, previ informe d'una comissió presidida per un magistrat. L'ús de les videocàmeres, ja siguin fixes o mòbils, no requerirà, però, cap mena d'autorització judicial. No està previst, tampoc, cap control judicial sobre les gravacions obtingudes, ni sobre la seva conservació o destrucció.

Estem lluny, sens dubte, de l'esfereïdora utopia orwelliana. Però no són exagerades les veus que, des de diverses instàncies jurídiques i polítiques, han fet sonar l'alarma davant d'un projecte que entra en col•lisió evident amb els drets fonamentals dels ciutadans, com ara el dret a la intimitat i a la pròpia imatge, els drets de reunió i manifestació o el secret de les comunicacions, i que retalla una vegada més l'àmbit de les llibertats individuals en nom de l'ordre públic i la prevenció del delicte.

És extremadament preocupant per al futur democràtic de la nostra societat el caràcter minoritari d'aquestes reaccions, davant d'una iniciativa del govern del PP que no desmereix respecte al projecte Corcuera de llei de seguretat ciutadana —que tant d'escàndol va aixecar—, i que es pot complementar aviat amb la implantació de sistemes de localització i seguiment preventiu de persones considerades de risc (les polzeres electròniques) o del número únic d'identificació, que permetrà el creuament informàtic instantani de dades personals. L'expansió del control administratiu-policial sobre els ciutadans és rebuda amb indiferència o amb certa tolerància per amplis sectors de la societat, que estan essent educats en la idea que la pèrdua de llibertats i la limitació de les garanties individuals és el preu necessari de la defensa de l'ordre social.

Tot apunta, doncs, a la consolidació d'un model socialment acceptat d'ordre públic autoritari, propi de la dreta tradicional, que interioritza la idea que el ciutadà súbdit ha de ser controlat en tot moment per l'Estat per tal de protegir-lo i per evitar que caigui en conductes desviades, que instaura una prevenció generalitzada de sospita que justifica qualsevol actuació preventiva, i que evita sistemàticament abordar —i per tant resoldre— les causes reals de les situacions conflictives i de les conductes delictives.