Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2009

Imprimir    Recomanar article
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Andorra (264)
Eleccions i processos electorals (1758)
Personatges Personatges
Albert Pintat (31)
Esteve López (1)
Isabel Lozano (3)
Jaume Bartomeu (4)
Josep Dalleres (3)
Nicolas Sarkozy (48)
Entitats Entitats
Andorra pel Canvi (5)
Caixa Andorrana (2)
Coalició Reformista d'Andorra (4)
Consell General Principat d'Andorra (9)
Els Verds d'Andorra (6)
Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (66)
Partit Socialista d'Andorra (2)
Unió Europea (1018)
Unió Nacionalista de Progrés (3)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Andorra (206)
119 lectures d'aquest article
16 impressions d'aquest article
El PS arriba al poder
Andorra
El 26 d’abril de 2009 el Partit Socialista (PS) d’Andorra va obtenir, per primera vegada, la majoria al Consell General d’Andorra, proclamant el seu candidat, Jaume Bartumeu, cap de govern del Principat. El PS va aconseguir 14 consellers, mentre que la Coalició Reformista (CR) en va obtenir 11 i Andorra pel Canvi (ApC), 3. Els liberals, doncs, van ser derrotats per primer cop en unes eleccions, les quals van registrar una participació del 75,3%, gairebé cinc punts menys que a les anteriors de 2005.

Els resultats a la circumscripció nacional, on hi havia catorze consellers en joc, van ser molt favorables als socialdemòcrates, que van aconseguir un 45% dels vots. CR va quedar-se amb el 32,3% dels vots; ApC, amb el 18,9%; els Verds, amb el 3,2% i Unió Nacional de Progrés, amb el 0,6%. A conseqüència, el PS va aconseguir sis consellers, CR, cinc i ApC, tres. A les llistes territorials, els socialdemòcrates van imposar-se a quatre parròquies (Andorra la Vella, Encamp, Escaldes-Engordany i Ordino). Coalició Reformista es va imposar a les altres tres: Canillo, la Massana i Sant Julià de Lòria. Mentrestant, els Verds van quedar sense representació parlamentària i la seva cap de llista Isabel Lozano va renunciar a la direcció del partit.

En un principi, la manca de majories va fer patir per la possibilitat de formar govern, si bé la opció de bloqueig va ser descartada per tots els partits, apareixent clarament en l’horitzó la possibilitat que Bartomeu pactés amb CR, tot sumant vint-i-cinc consellers o bé que optés per ApC, sumant-ne disset.

Finalment, el 19 de maig es va constituir el nou Consell General d’Andorra, amb majoria socialdemòcrata. El PS va garantir majoria al ple, amb catorze consellers d’un total de vint-i-vuit, i a la sindicatura, on el síndic i el subsíndic van ser també socialdemòcrates: Josep Dallerès i Esteve López, respectivament. Ni CR ni ApC cediren cap vot al PS, la qual cosa va obligar a una segona votació del ple perquè sortissin elegits, ja que els mancava un conseller general per a la majoria absoluta.

Amb tot, no va ser fins als debats d’investidura de finals de maig i principis de juny, que Jaume Bartumeu va esdevenir nou cap de govern, gràcies al pacte subscrit amb ApC, que incorporava acords sobre l’aplicació de nous impostos, com el de no-residents que gravaria rendes, prestacions de serveis, cànons i plusvàlues o dividends de les persones físiques o jurídiques que treballessin a Andorra sense residir-hi. També s’estudiaria un impost sobre la renda salarial, però assimilat a la cotització vigent de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS). L’acord també preveia una reforma de l’administració i una revisió de les transferències als comuns.

En aquestes condicions, el 9 de setembre el nou govern andorrà va aprovar el text del primer acord d’intercanvi d’informació fiscal que signaria amb França després de les exigències del president francès Nicolas Sarkozy, el qual va amenaçar amb la seva dimissió com a copríncep del país, per tal d’esborrar Andorra de la llista negra de paradisos fiscals de l’Organització per a la Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE). A mitjans de febrer, el president francès i copríncep d’Andorra va donar un ultimàtum de quatre mesos a Andorra per forçar un canvi d’actitud pel que feia a les reformes del seu sistema bancari. Sarkozy volia que el Principat mostrés una voluntat més ferma en la revisió del sistema. Aquesta demanda, va caure com un cop de mall sobre la vida política andorrana, provocant la retirada del llavors cap de govern, Albert Pintat, de la cursa electoral.

Ja des del govern, Jaume Bartumeu va comunicar, en prendre possessió, que Andorra ja havia aprovat una llei que regulava aquests intercanvis amb l’objectiu de ser exclosa de la llista de paradisos fiscals i va anunciar que s’estava buscant una data per signar l’acord amb el país veí. A banda de l’acord amb França, Andorra ja havia consensuat textos amb cinc països més: l’Estat espanyol, Àustria, Bèlgica, San Marino i Mònaco, i era a punt de fer el mateix amb Itàlia.

Donada la transcendència de les mesures preses, el 17 de setembre, el grup parlamentari de la Coalició Reformista (CR), majoritari a l’oposició, va proposar “un govern d’unitat” a l’executiu socialdemòcrata per assolir “un pacte d’Estat” que resolgués definitivament la reforma fiscal i els convenis contra la doble imposició, i a l’hora definís les estratègies d’encaix del país amb la Unió Europea. El govern d’unitat podria durar uns dos anys per donar lloc després a la convocatòria d’unes eleccions, seguint la pauta del govern d’unitat que hi va haver a principis dels anys 90, en el marc del procés constituent. En tot cas, la proposta no va rebre el vistiplau immediat del govern, que va comunicar la seva intenció d’estudiar-ho i que, a finals d’any, encara no s’havia resolt.