Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1995

Imprimir    Recomanar article
La sonda espacial Galileo va inspeccionar la composició de l'atmosfera de Júpiter poc abans d'estavellar-se contra la superfície d'aquest planeta

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Astronomia, espai, investigació aeroespaial (199)
Personatges Personatges
Galileo Galilei (2)
Entitats Entitats
Estació Espacial Mir (11)
National Aeronautics and Space Administration (84)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Antiga URSS (5)
Estats Units d´Amèrica (EUA) (574)
Rússia (Federació de Repúbliques) (167)
Cap Canaveral (EUA) (7)
60 lectures d'aquest article
5 impressions d'aquest article
El renaixement de la carrera de l'espai
Després d'uns anys en què la carrera de l'espai va deixar de ser el centre del panorama científic i tècnic, el 1995 va recuperar el seu antic protagonisme gràcies a dos esdeveniments d'extraordinària importància: la trobada i els assajos d’acoblament entre l’estació espacial russa MIR i el transbordador nord-americà Atlantis, i l'arribada de la sonda Galileo al planeta Júpiter.

L'ACOBLAMENT MIR-ATLANTIS
Aquest esdeveniment va representar un pas importantíssim en el nou marc de col·laboració científica entre Rússia i els Estats Units, va simbolitzar l'oblit definitiu de la competitivitat espacial existent entre els blocs durant la Guerra Freda i va obrir un camí decisiu per a la futura colonització de l'espai exterior.

La trobada en qüestió va començar el 29 de juny a uns 450 quilòmetres de la Terra, i va durar gairebé vuit dies. Russos i nord-americans havien escollit aquesta data de realització per commemorar els 20 anys de la primera trobada internacional fora de l'atmosfera terrestre, que va tenir lloc el 17 de juliol de 1975. Aquell dia, tres astronautes dels Estats Units i dos de l'URSS es van reunir a l'espai exterior mitjançant l'acoblament d'una nau Apollo amb una Soiuz, fent servir el mòdul Airlock.

Però, a diferència de l'experiència del 1975, les proves del 1995 perseguien la definitiva instal·lació per a començaments del segle XXI d'una estació orbital permanent anomenada Alfa, projecte en què treballaven científics nord-americans, russos, japonesos, canadencs i europeus.

Tal com estava prevista, l'estació espacial Alfa seria una estació internacional, situada a 400 quilòmetres de la Terra, amb una velocitat de rotació de 29.000 quilòmetres/hora i una llargada de 108 metres. Feta d'alumini, constaria de quatre mòduls perfectament habitables, tots pressuritzats amb una atmosfera semblant a la terrestre, per garantir la presència de quatre tripulants, que hi viurien en períodes de tres mesos.

Alfa integraria sis plafons solars, de 34 metres de llarg per 12 d'ample, proveïts amb 196.800 cèl·lules fotovoltaiques per encarar els rajos solars i proporcionar una potència elèctrica de 56.250 vats, necessària per fer possible el funcionament regular de l'estació.

El projecte internacional preveia el començament de la construcció de l'estació per al juny del 1998, quan els Estats Units en llancessin el primer mòdul, de 8,4 x 4,4 metres, seguit del mòdul europeu Columbus, d'11,8 x 4,5 metres, i del japonès.

El 22 de juliol, l'endemà del que estava previst, a causa del mal temps, va aterrar a cap Canaveral el transbordador Discovery, tripulat per dues dones i tres homes, havent completat el seu objectiu d'acoblament amb la MIR i havent alliberat el satèl·lit de comunicacions TDRS, des d'on es comandarien dos assajos més. La missió va ser un èxit rotund i va obrir definitivament les portes a l'estació Alfa, en el que seria el primer pas en la colonització permanent de l'espai.

LA SONDA GALILEO
El 7 de desembre de 1995, la sonda espacial Galileo, estavellant-se contra la superfície de Júpiter, va completar una missió de 6 anys i 50 dies, durant els quals havia fet un total de 3.900 milions de quilòmetres i havia proporcionat un coneixement de primera magnitud sobre les característiques externes i internes del planeta que va descobrir l'astrònom Galileo Galilei l'any 1610.

Era el primer cop que una sonda procedent de la Terra s'enfonsava a les capes internes del planeta més gran del sistema solar: 1.000 cops més gran que la Terra i amb una massa 318 vegades superior, està compost per gasos d'hidrogen i d'heli, que ofereixen el fantàstic espectacle dels seus característics colors taronja, marró, blau, gris i blanc.

La sonda Galileo, de 330 quilos de pes, 1,25 m de diàmetre i 90 centímetres de gruix, dotada de tota mena de detectors (espectròmetres, plasmòmetres, radiòmetres, infrarojos i càmeres) i un sistema de comunicacions amb la Terra per transmetre regularment les dades obtingudes, anava instal·lada dins una nau de 2,5 tones de pes.

La nau va sortir de la Terra a bord de l'Space Shuttle el 18 d'octubre de 1989, amb la missió de volar cap a Júpiter. La missió havia costat a la NASA més de 160.000 milions de pessetes, i el vol va ser dissenyat en ziga-zaga per aprofitar la força de la gravetat de diferents planetes per accelerar la nau cap a la seva destinació final. Aquest sistema va permetre estalviar unes 10.000 tones de combustible, i alhora completar diverses missions científiques, com ara l'estudi de la Terra, la Lluna, Venus i el cometa Shoemaker-Levy.

La sonda atmosfèrica que es va estavellar contra Júpiter es va desprendre del cos principal de la nau el 13 de juliol de 1995 per anar-se acostant a Júpiter, aprofitant la mateixa força gravitatòria del planeta. Un sistema d'amortiment, compost de diferents escuts tèrmics i un paracaiguda, va permetre obtenir les desitjades fotografies de la superfície del planeta el 7 de desembre de 1995.
Estava previst que la nau encara estigués dos anys més girant al voltant de Júpiter i transmetent dades sobre els quatre satèl·lits més grans del planeta, Io, Ganímedes, Cal·listo i Europa. El mes de desembre de 1997, la nau hauria completat els 16 experiments científics que se li havien encomanat i, en haver esgotat tot el seu combustible, es perdria a l’espai.