Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1995

Imprimir    Recomanar article
Retrat de mossèn Cinto Verdaguer quan es va presentar per primer cop als Jocs Florals de Barcelona, el 1865

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Actes socials, celebracions, homenatges, cimeres (2032)
Escriptors, poetes, filòlegs, traductors (402)
Museus, biblioteques, fires culturals, exposicions (334)
Personatges Personatges
Jacint Verdaguer i Santaló (15)
Joaquim Molas (15)
Josep Maria Ballarín i Monset (8)
Pasqual Maragall (676)
Entitats Entitats
Biblioteca de Catalunya (20)
Jocs Florals de Barcelona (6)
Palau Moja (1)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Folgueroles (2)
Vic (70)
Vinyoles d'Orís (Barcelona) (1)
57 lectures d'aquest article
163 impressions d'aquest article
El renaixement de Mossèn Cinto Verdaguer
El 17 de maig es va celebrar a les poblacions osonenques de Vic i Folgueroles el IV Col·loqui sobre Jacint Verdaguer, dedicat en aquesta ocasió als deu últims anys de la vida del poeta, en coincidència amb el 150 aniversari del seu naixement i els 100 anys de l'inici del que els estudiosos han convingut a anomenar el drama o tragèdia de mossèn Cinto. El conflicte va començar el 1895, quan va publicar els articles en què sota el títol En defensa pròpia atacava el seu antic mecenes, el marquès de Comillas, i el bisbe de Vic, Josep Morgades, principals inductors del drama verdaguerià i propagadors d'un seguit de calúmnies que van portar mossèn Cinto a la prohibició de dir missa, la misèria econòmica i les sospites sobre la seva integritat mental.

Entre els actes que es van celebrar en memòria de Verdaguer amb motiu d'aquestes commemoracions, cal destacar el ja esmentat col·loqui, una mostra sobre la figura humana i literària del poeta al Palau Moja- on l'autor de Canigó va viure dotze anys-, una exposició sobre Papers verdaguerians a la sala d'exposicions de la Biblioteca de Catalunya i un acte d'agermanament entre Barcelona i Folgueroles, en què mossèn Josep Maria Ballarín va reclamar que l'Església demani perdó a Verdaguer per haver-lo oblidat al final de la seva vida. En aquest acte d'agermanament, Ballarín es va refermar en la idea que la gran tragèdia de Verdaguer havia estat ser de poble, cosa que no li va impedir buscar nous horitzons, i va basar la necessitat del perdó eclesiàstic "perquè l'home que va cantar com ningú la nostra terra, va morir abandonat, sense ningú al costat".

L'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, que també va ser present a l'acte de Folgueroles, on es va inaugurar una estela en record del poeta amb una frase escrita del mateix Verdaguer ("La poesia és un aucell del cel que fa sovint volader a la terra"), va dir que "Barcelona ha de venir aquí per obligació i per devoció".

La marginació de què va ser objecte Jacint Verdaguer en els últims anys de la seva vida va provocar -segons la tesi defensada al IV Col·loqui pel catedràtic de literatura catalana Joaquim Molas que s'aboqués intensament en la literatura i que, en gran part com a reacció contra els qui l'atacaven, introduís un canvi estètic en la seva obra que va utilitzar com a element de justificació. En el transcurs d'aquesta trobada es van presentar diversos manuscrits del poeta fins aleshores pràcticament desconeguts i es va fixar l'atenció en l'obra literària dels últims deu anys, més que no pas en els aspectes biogràfics -que ja havien estat estudiats amb escreix-, i que coincideixen amb la marginació que va sofrir l'autor a causa de les seves pràctiques exorcistes.

Pel que fa a la mostra que es va fer al Palau Moja de Barcelona, es podia visitar el palau on Verdaguer va exercir d'almoiner i de capellà privat al servei dels marquesos de Comillas, inclòs el despatx on el poeta va escriure durant molts anys la seva obra i la capella on diàriament oficiava la missa. En aquest lloc, que mossèn Cinto va freqüentar de 1877 a 1899, el poeta hi va escriure, entre altres obres cabdals, Idil·lis i cants místics, Cançons de Montserrat i Llegendes de Montserrat. L'exposició aplegava manuscrits, llibres, pintures, gravats, objectes i fotografies. Entre els objectes destacava el bressol del poeta, el seu despertador, la seva partida de naixement i l'original de L'Atlàntida, a més de la seva ploma i una llibreta d'adreces. En aquesta mostra també es podia admirar una producció videogràfica sobre la seva vida.

L'exposició del Palau Moja quedava complementada amb la mostra Papers verdaguerians, amb què es pretenia deixar entreveure la manera de fer i de sentir el món intel·lectual que envoltava Verdaguer. S'hi presentaven escrits literaris -alguns dels quals inèdits-, textos de treball, textos escolars i altres documents provinents de les últimes adquisicions de la Biblioteca de Catalunya, que compta amb la Col·lecció verdagueriana, iniciada l'octubre de 1908 amb l'adquisició de la biblioteca del poeta. La recreació de l'època de Verdaguer va tenir continuïtat amb l'exposició que a final d'any es va muntar sobre el romanticisme al Palau Robert.

Jacint Verdaguer i Santaló (Folgueroles, 1845 - Vallvidrera, 1902) va excel·lir com a poeta i escriptor romàntic ja de ben jove. A vint anys va guanyar els primers premis als Jocs Florals. Va ser ordenat sacerdot el 1870 i nomenat vicari de Vinyoles d'Orís (Osona), on va començar la redacció de L'Atlàntida. Va viatjar a França, Alemanya i Rússia (1884) i a Terra Santa (1886). A l'edat de quaranta anys va sofrir un trasbalsament espiritual tan profund, que el va dur a ser suspès del ministeri sacerdotal. Va ser rehabilitat el 1898 i va ser beneficiat de l'església de Betlem, de Barcelona.

Una part dels seus poemes religiosos són llegendes o al·legories populars: Montserrat, Lo somni de Sant Joan (1987), Betlem(1891), etc. L'expressió més genuïna de la seva producció són dos poemes èpics: L'Atlàntida, un cant romàntic a les forces de la natura, i Canigó (1886), on canta els orígens llegendaris de la Catalunya cristiana. Pel que fa a l'obra en prosa, cal destacar Excursions i viatges (1887) i En defensa pròpia. Les seves obres completes van ser aplegades en trenta volums (1913-1925). No endebades, ha estat considerat el poeta nacional de Catalunya i el que més vivament va contribuir al redreçament de la llengua catalana.