Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1995

Imprimir    Recomanar article
Enric Marín Otto

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Estudis, estadístiques, audiències i sondejos (1173)
Poder legislatiu i lleis (992)
Relació entre política i mitjans de comunicació (107)
Televisió (467)
Entitats Entitats
Antena 3 Televisión (76)
Canal 33 (49)
Canal 9 (66)
Canal Plus (25)
Federació d´Organismes de Ràdio i Televisió Autonòmics (11)
La 2 (16)
Tele 5 (58)
Telemadrid (8)
TV3 (363)
TVE (95)
26 lectures d'aquest article
1 impressió d'aquest article
El repte dels continguts



Enric Marín Otto

El 1995 no ha representat, aparentment, un any de canvis espectaculars pel que fa al paisatge de l’audiovisual. Aquesta és la impressió que en traiem, per exemple, si fixem l'atenció en el repartiment del pastís de les audiències del mercat televisiu a escala d'Estat espanyol.

En efecte, no s'observen modificacions d'especial significació: TVE-1 ha frenat la davallada i manté el lideratge amb un 27,6 per cent d'audiència. En la temporada que ha obtingut millors resultats, Antena 3 no aconsegueix arrabassar el primer lloc a l'emissora estatal. Pel que fa a Tele-5, després d'uns inicis francament dolents, ha aconseguit una mitjana d'un 18,1 per cent. La Federació d'Organismes de Ràdio i Televisió Autonòmics (FORTA) es manté en una posició estable, amb un 15,8 per cent i una progressió destacable de Canal 9 i Telemadrid. Finalment, La 2 ha fixat un share del 9,3 per cent, i Canal + s'ha consolidat com el primer projecte comercialment rendible del mercat televisiu estatal.

Si fixem l'atenció en Catalunya, el lideratge se l'han disputat TV3 i Antena 3. Amb un 21,5 per cent, la cadena catalana ha ocupat el segon lloc en el rànquing d'audiències. Aquesta dada s'ha de matisar en termes qualitatius pel fet que TV3 ha estat líder en l'àmbit dels gèneres informatius i de producció pròpia en les franges del matí, amb una quota del 22,2 per cent; del migdia, amb una quota del 27,4 per cent, i del prime-time, amb una quota del 25,2 per cent. Pel que fa a Canal 33, la seva quota ha estat del 4 per cent. De cara al 1996, la direcció de TVC ha decidit apostar decididament per aquest canal ampliant les hores d'emissió i procedint a una radical reestructuració de les graelles de programació, amb l'objectiu de situar el segon canal de TVC per sobre del segon canal estatal en els índexs d'audiència relatius al Principat.

Ens hem referit a l'aparença d'estabilitat en el paisatge de l’audiovisual. Hi ha motius, però, per pensar que per sota d'aquesta imatge superficial s'estan covant canvis de gran significació. Com si estiguéssim instal·lats en una precària provisionalitat. Les condicions tecnològiques, econòmiques i polítiques apunten canvis d'una certa transcendència. Condicions tecnològiques, per la imminència de l'extensió de les xarxes de cable -un cop publicada al BOE la llei del cable, el 23 de desembre de 1995-. La combinació de cable i satèl·lit obre un camp de possibilitats difícils de preveure amb exactitud, però que, en qualsevol cas. representarà modificacions importants tot diversificant i especialitzant l'oferta i alterant els hàbits i les pautes de consum. Les condicions econòmiques també estan abocades a canvis estructurals, encara que només sigui perquè -tot i que l'experiència nord-americana mostra que els canals televisius de caire generalista retenen el 70 per cent de les audiències- el nou reajustament en el repartiment del pastís publicitari que provocarà la multiplicació de l'oferta actuarà sobre projectes televisius públics i privats majoritàriament deficitaris. Finalment, la provisionalitat política -crisi de govern a Madrid i previsible canvi de cicle polític- també obre incògnites sobre el caràcter estable de les darreres regulacions legals de l'espai audiovisual fetes pel primer partit de l'oposició del Parlament espanyol, que no conviden a l'optimisme: són una barreja d'ultraliberalisme anacrònic i centralisme estatalista tancat. En qualsevol cas, i independentment de la variable electoral, ara per ara no sembla gaire fàcil arribar a situacions més favorables que la representada per la solució de compromís concentrada en la llei del cable.

En aquestes condicions, sembla clar que els projectes televisius amb possibilitats de consolidació hauran de fer una aposta clara per la innovació tecnològica i la producció diferenciada de continguts. En relació amb els continguts, el balanç televisiu del 1995 demostra que la producció de ficció ha pres el relleu als concursos i als reality-shows. Sèries de ficció com ¿Quién da la vez?, Farmacia de guardia, La Regenta i Compuesta y sin novio a escala estatal i Rosa, Secrets de família i Estació d'enllaç han liderat els rànquings d'audiència. En aquest sentit, l'aposta de TVC per aquest tipus de producció és de gran importància estratègica, tant pel manteniment del nivell d'audiència com pel que significa d'estímul per a la consolidació d'una indústria audiovisual nacional de dimensions comparativament reduïdes com la catalana. La presència internacional es basa més en el soft que en el hard, és a dir, en la creativitat, en la capacitat de pensar i produir productes de qualitat des de la singularitat i amb vocació universal. L'èxit de la ficció produïda des de TV3 és una dada molt engrescadora: la tradicional potència de la cultura teatral catalana semblava no haver trobat el fil de continuïtat en la indústria cinematogràfica, i en canvi l'ha retrobat actualitzat en la ficció televisiva.

L'encert d'aquesta línia de producció pròpia podria ser inútil si no és complementat per una aposta decidida per la innovació en el camp de les tecnologies de la comunicació. Per aquesta raó, l'emissió experimental via satèl·lit feta per TV3 l'Onze de Setembre de 1995 cal interpretar-la com un símptoma potent d'una orientació empresarial amb perspectiva de futur.